Un estudi internacional coordinat per Vicent Balanzá, professor de Psiquiatria de la Universitat de València, tracta de conèixer quin ha sigut l'impacte del confinament en els hàbits de vida saludable de la ciutadania i poder planificar la postpandèmia «de la millor manera possible».
El bioquímic d'Algemesí Vicent Pelechano, juntament amb el grup de recerca que lidera a Suècia, ha desenvolupat un mètode senzill, ràpid i barat per a poder detectar el SARS-CoV-2 en malalts. Ens ho explica en aquesta entrevista.
Desplaçar el canvi climàtic de l'agenda mediàtica podria comportar el risc que s'endurisca el consens d’una narrativa a favor del creixement econòmic que deixe la qüestió mediambiental en un segon pla.
Malgrat que el coronavirus és un microbi, l'autor fa ús de dos símils animals per explicar l'aparició, sobtada i imprevista (o no) de fenòmens com la COVID-19, però també d'altres desastres «imprevistos», siguin econòmics, socials, polítics o altres.
A més de l’aïllament protector, l’augment de la capacitat sanitària, una sociabilitat més segura i un estímul econòmic orientat a la salut, haurem de preparar els nostres cors, les nostres mans i les nostres ments per a un esforç per a tornar a filar i reforçar el nostre complex i vital teixit social.
En el cas de la pandèmia de COVID-19, tornen a estar presents molts factors que han marcat el recorregut de les malalties emergents en els darrers cinquanta anys. Un temps en què el control i la prevenció de totes aquestes patologies hauria d'haver estat un dels objectius prioritaris de l’acció sanitària internacional.
La pròxima vegada podríem enfrontar-nos a un virus encara més mortal que el SARS-CoV-2. Ara és el moment perfecte per començar a fer feina, ara que estem conscienciats del perill que representa una pandèmia.
Conèixer els genomes dels virus i les seues filogènies al detall genòmic ens permet entendre l’origen del brot –ha estat una zoonosi des dels rats penats o hi ha altres hostes implicats? On es localitza geogràficament aquesta transició fatal?– i mesurar el ritme de canvi del virus.
Les notícies falses i la desinformació s’han estès al mateix ritme que creixia el nombre d’afectats pel coronavirus 2019-nCoV detectat a Wuhan al desembre.
La tragèdia de l'epidèmia d'ebola de 2014 a l'Àfrica occidental va empitjorar per culpa de la retòrica que va fer servir l'OMS, que mostrava el personal mèdic com els salvadors d'una població irracional i impulsiva.