Confinament i hàbits de vida: com han canviat les nostres rutines?

Vicent Balanzá, professor de Psiquiatria de la Universitat de València, coordina un estudi internacional sobre l'estil de vida durant la quarantena per la COVID-19

imatge de ciutat vella, a València, buida | hàbits

Durant les darreres setmanes, el confinament ha canviat les rutines de la població. Però, fins a quin punt han canviat els nostres hàbits de vida? Després del confinament, el nostre estil de vida ha millorat o ha empitjorat? Quin impacte poden tindre aquests canvis en la salut de les persones? Vicent Balanzá Martínez, professor titular de Psiquiatria a la Universitat de València i membre del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM, per les sigles en espanyol), junt amb la professora Raquel de Boni, de la Fundaçâo Oswaldo Cruz (FIOCRUZ) del Brasil, i el professor Flavio Kapczinski, de la McMaster University del Canadà, s’han fet aquesta pregunta i han posat en marxa un estudi internacional sobre vida saludable durant el confinament per la COVID-19, amb l’objectiu d’observar i recollir informació sobre els hàbits de la ciutadania durant l’estat d’alarma. «Pensem que eixa informació podria ser un punt de partida per a conéixer què ha fet la ciutadania durant el confinament i poder planificar la postpandèmia de la millor manera possible», afirma el psiquiatre. Es tracta del primer estudi mundial sobre aquest tema, i s’ha realitzat mitjançant enquestes virtuals fetes a Espanya i al Brasil.

Per això, Balanzá i el seu equip han dissenyat un qüestionari obert a la població que va estar disponible des del 15  d’abril fins al 15 de maig. El treball tracta d’analitzar els hàbits de la gent durant el temps de confinament en relació amb allò que s’inclou en el concepte de vida saludable. Segons explica el psiquiatre, aquest projecte s’ha realitzat amb un plantejament integral dels hàbits de vida, fins ara poc treballats dins de l’àmbit científic i, normalment, de manera aïllada. «Generar el coneixement que pot oferir aquest estudi suposa una utilitat clau per a la ciutadania, per a la ciència i per a les autoritats sanitàries perquè ens pot donar una radiografia sobre què està fent la ciutadania durant aquest confinament, perquè no ho sabem», narra Balanzá. L’expert, que creu que aquesta crisi pot esdevenir una oportunitat per a avançar en el coneixement científic, destaca que el seu objectiu és poder matisar les recomanacions sanitàries avalades per l’Organització Mundial de la Salut que, tot i ser «fantàstiques», són les mateixes que es feien abans de la pandèmia, quan no havíem de quedar-nos a casa. 

«Ens espera l’augment d’una altra pandèmia relacionada amb malalties no infeccioses com ara la diabetis, l’obesitat o la depressió»
(Vicent Balanzá)

Els resultats de l’estudi poden esdevenir clau per a la societat perquè, segons explica l’autor, poden servir per a millorar les recomanacions de salut de cara al futur. A més, l’expert assegura que cal planificar una promoció de la salut pública i una prevenció de les malalties relacionades amb els hàbits quotidians. Segons explica, ens enfrontem a una altra pandèmia, relacionada amb l’estil de vida: «Després de la pandèmia infecciosa produïda per la COVID-19, ens espera l’augment d’una altra present en la nostra societat, que està relacionada amb malalties no infeccioses com ara la diabetis, l’obesitat, la síndrome metabòlica, les malalties cardiovasculars i la depressió. Aquestes afecten la població mundial i, en gran part, els països occidentals», explica. Segons les previsions, aquesta pandèmia no infecciosa, relacionada amb hàbits de vida poc saludables, augmentarà la seua incidència durant els pròxims mesos, per la qual cosa Balanzá i el seu equip estudien els lligams entre el confinament i l’empitjorament dels hàbits de la població. D’aquesta manera, és possible afinar les recomanacions sanitàries i reduir el risc d’augment de les malalties no infeccioses de cara a futures pandèmies i temporades de confinament. 

Hàbits de vida

«Abans del coronavirus ja teníem altres problemes de salut pública molt importants generats per malalties no infeccioses. Aquestes tenen una elevada incidència en les societats occidentals i suposen una gran despesa sanitària. I els hàbits de vida hi tenen a veure. Si no de manera causal, influeixen en la seua evolució. D’aquesta manera, si una persona cuida el seu estil de vida, tindrà més possibilitats de millorar, fins i tot de sobreviure, a l’hora de passar per alguna d’aquestes malalties», conta el psiquiatre. Tant és així que Balanzá explica que seguir una vida saludable redueix la mortalitat per qualsevol causa (all-cause mortality, en anglès), cosa que s’associa amb un augment de la supervivència i l’expectativa de vida. Per tant, si durant aquesta pandèmia i el consegüent confinament els hàbits de vida saludable canvien a pitjor, tal com s’espera en la hipòtesi de l’estudi, també empitjorarà l’altra pandèmia. «És per això que considerem tan important la informació obtinguda amb l’estudi», afirma Balanzá mentre avança que quedarà a disposició de les autoritats sanitàries per a poder millorar les recomanacions a la ciutadania i augmentar el coneixement científic sobre els hàbits d’aquesta.

Una particularitat de l’estudi és la bidireccionalitat de l’enquesta. A diferència d’altres, cada vegada que s’acaba un bloc de qüestions s’ofereixen una sèrie de recomanacions de salut que actuen com a petita autoavaluació, després d’haver contestat a les preguntes. D’altra banda, el sistema utilitzat no emmagatzema cap mena de dada relacionada amb la persona enquestada, ni tan sols l’adreça IP. A més a més, Balanzá i el seu equip tracten els hàbits de vida de manera integral, i hi incorporen nous elements relacionats amb una vida saludable, com ara l’exposició a les pantalles o el contacte amb la natura, no contemplats dins de la concepció clàssica de ‘nutrició, activitat física i descans’ que tradicionalment s’identifica amb la vida saludable. 

Els primers canvis durant el confinament

L’enquesta ofereix quatre opcions de resposta per a indicar en quin grau han canviat els hàbits de la població: totalment, moderadament, lleugerament o en absolut. Tal com explica Vicent Balanzá, amb aquestes dades ja es poden intuir canvis però no és possible determinar si han estat a millor o a pitjor. Tanmateix, sí que afirma que està canviant l’estil de vida de la població enquestada. Amb els resultats finals de l’estudi sí que es podrà calcular un major o menor grau d’adherència al que es considera un estil de vida saludable, segons conta el professor.

«Ja es poden intuir canvis en els hàbits de la població, però fins al final de l’estudi no es coneixerà el seu grau d’adherència amb una vida saludable»

Durant els primers deu dies de l’enquesta, compresos entre el 15 i el 24 d’abril, es va recollir la participació de 1.546 ciutadans de l’estat espanyol, en la seua majoria dones. A més, l’estudi ha rebut el suport de futbolistes com Carlos Soler i Jaume Costa, del València Club de Futbol, i Toni Lato,  del Club Atlético Osasuna. En aquesta fase inicial, els resultats indiquen que un 70 % dels participants afirma haver canviat de forma substancial (totalment o moderadament) les seues rutines d’activitat física durant el confinament. Pel que fa a la gestió emocional, un 34 % de les respostes afirmen haver canviat de forma substancial les seues estratègies de gestió de l’estrés. El consum de substàncies nocives com l’alcohol o el tabac representa l’apartat que menys ha canviat durant el confinament segons les respostes, ja que només un 9,6 % afirma haver experimentat canvis. Tanmateix, tal com explica el professor, és important subratllar que de moment s’està analitzant si hi ha hagut canvis o no, i posteriorment  s’observarà en quina direcció. 

La incorporació de les pantalles en els hàbits de vida saludables

Segons explica Balanzá, el canvi més gran observat en l’enquesta ha estat el relacionat amb la pregunta sobre el temps que es passa a dins i fora de casa. En aquest cas, un 94 % de les respostes indiquen canvis substancials respecte a tema. Tal com afirma el professor, aquesta dada pot relacionar-se amb un augment del temps d’exposició als dispositius digitals durant els darrers mesos, a causa de les mateixes característiques del confinament. 

«Les pantalles emeten llum blava, que actua inhibint la melatonina i retardant la son; per això es recomana evitar el seu ús durant les dues hores prèvies a anar a dormir»
(Vicent Balanzá)

«La part negativa de l’ús de les pantalles és que s’ha observat una interferència amb el son, perquè emeten llum blava, que entra al cervell i actua inhibint la melatonina i retardant la son; per això es recomana evitar l’ús de dispositius durant les dues hores prèvies a anar a dormir», explica el professor. I segueix: «D’altra banda, les tecnologies, igual que d’altres estimulants com l’alcohol, el sexe o les compres, poden ser una font de plaer o convertir-se en una addicció, tot depén de l’ús que en fem d’elles». Al mateix temps destaca que la situació actual és una «arma de doble tall», és a dir, per una part és possible que una sobreexposició a les noves tecnologies, sobretot als continguts que disparen la preocupació com ara les fake news, puga contribuir a un augment de l’estrès, la por o la incertesa entre la població. Però, per altra part, un ús correcte i moderat de les noves tecnologies pot ajudar a mantenir la comunicació en temps de confinament. 

Reconnectar-nos 

«Hem de mantenir la distància física, no social», assegura Balanzá. El psiquiatre considera que estar connectats a través de les xarxes durant els moments d’aïllament és una ferramenta per a reforçar el suport social. «Hem publicat un editorial en la revista Acta Psychiatrica Scandinavica, anomenat ‘Lifestyle behaviours during the COVID-19 – time to connect’, on es parla sobre la importància de reforçar els lligams personals a través dels dispositius com a mètode de gestió de l’estrés», afirma. Segons el professor, les converses de xat i les trucades o videotrucades esdevenen una oportunitat per a mantenir la vida social en un moment en què no és recomanable tenir un contacte físic amb les persones del nostre entorn. «El confinament pot ser un moment per a pensar sobre la nostra vida, les nostres necessitats o els nostres objectius, però també ens pot servir per a ‘reconnectar-nos’ socialment», narra Vicent Balanzá. En qualsevol cas, tal com diu l’expert, la relació virtual no substitueix la relació física però sí que pot apropar-nos a les persones que estimem durant aquesta situació «impensable» mesos enrere.

© Mètode 2020
Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.