Veritats i mentides sobre el coronavirus

Les notícies falses s’han estès al mateix ritme que creix el nombre d’afectats pel 2019-nCoV

coronavirus de wuhan

El 31 de desembre de 2019, les autoritats xineses van informar l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre una sèrie de casos de pneumònia d’origen desconegut a la ciutat xina de Wuhan. Una setmana després, el 7 de gener de 2020, Xina identificava un nou coronavirus com la causa del brot. El 2019-nCoV, com ha estat denominat de forma provisional, és part d’una família de virus entre els que n’hi ha que només deriven en un refredat comú, però també d’altres més virulents, com la síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV en anglès), sorgida a Xina en 2002, o la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS-CoV), sorgida a Aràbia Saudita en 2012.

La difusió del virus ha anat acompanyada de notícies falses i informacions enganyoses, que han provocat cert estat d’alarmisme entre la ciutadania. La situació real és que, segons el Ministeri de Sanitat espanyol i amb dades del 5 de febrer, la letalitat del coronavirus emergent és aproximadament del 2%. En tot el món, s’han identificat més de 28.000 casos, en la seua majoria en Xina, on s’han registrat més de 560 morts. Per una altra banda, 1.153 persones han superat el virus i els han donades l’alta. L’epidemiòleg Juan Bellido Blasco, cap del Centre de Salut Pública de Castelló, assenyala que epidèmies com la grip causen moltes més morts i passen desapercebudes, ja que no s’informa a la ciutadania sobre elles de la mateixa forma que s’està fent amb el 2019-nCoV. Bellido Blasco considera que el tractament alarmista de la situació causa una reacció desproporcionada, i destaca que la població deu tindre confiança en les autoritats de salut pública, acceptar que s’està investigant i que tota la informació que es tinga es comunicarà. Actualment, científics de tot el món treballen per a trobar una vacuna contra el 2019-nCoV, i el major interrogant és cap a on evolucionarà la situació.

El que sabem

El més probable és que aquest brot de nou coronavirus tinga el seu origen en una font primària animal com el ratpenat, i estudis com els de les revistes científiques The Lancet o Nature assenyalen que el genoma del 2019-nCoV està estretament vinculat amb els coronavirus de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS). Un equip de viròlegs liderat per Zheng-Li Shi, de l’Institut de Virologia de Wuhan, va estudiar en desembre set pacients que presentaven complicacions respiratòries i va comprovar com el genoma del coronavirus emergent s’assembla al genoma de coronavirus que infecten ratpenats.

Mercat de Wuhan

Mercat de Wuhan (Xina), tancat després de ser identificat com a focus del brot de coronavirus que es va detectar al mes de desembre. / Foto: Wikimedia

Tot i això, es planteja que la transmissió haja tingut lloc a través d’un animal hoste intermediari, però, a hores d’ara, es desconeix quin. Tal com indica Alma Bracho, epidemiòloga molecular de virus i investigadora de l’àrea de Genòmica i Salut de la Fundació pel Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO), l’anàlisi de mostres ambientals del mercat de peix de la ciutat de Wuhan, considerat el focus del brot de coronavirus, podria ser clau en la identificació de l’espècie implicada. El que sí que sabem, segons explica Bracho, és que sí que s’ha pogut acotar l’origen en el temps d’aquest coronavirus emergent, que estaria a mitjans de novembre.

La principal via de transmissió del virus és la respiratòria i es baralla la possibilitat que es puga contagiar durant el període d’incubació quan encara no existeixen símptomes. Entre els símptomes es troben la febre i la fatiga, així com la tos seca i una possible dificultat per a respirar o dispnea. Tant la comunitat científica com les autoritats sanitàries espanyoles asseguren que no cal témer un risc d’expansió del contagi al territori espanyol. Actualment hi ha un cas de pacient positiu a Espanya, un turista alemany que es troba en aïllament a un hospital de La Gomera.

Alarmisme, racisme i desinformació

Una de les conseqüències de la difusió de notícies enganyoses i de l’alarmisme generat pel coronavirus ha sigut l’aparició d’actituds racistes contra les persones xineses o amb trets asiàtics. Aquesta situació ha estat denunciada per personalitats i activistes com el cantant Chenta Tsai, conegut com Putochinomaricón, que va desfilar a la Madrid Fashion Week, el passat diumenge 2 de febrer, amb un missatge pintant al seu cos: «I am not a virus». Aquesta és la idea, de fet, de la campanya #NoSoyUnVirus, llançada per ciutadans d’origen xinés de països com Espanya, França o Itàlia. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha assenyalat aquesta setmana que allò que es busca combatre és un virus, no «un grup de ciutadans de determinada procedència», i ha aconsellat un seguiment de l’evidència científica. El ministre ha assegurat, a més a més, que no hi ha motius per a l’alarmisme.

L’epidemiòloga  de l’Institut de Salut Carlos III, Amparo Larrauri, considera, de fet, que Xina està mostrant una important eficàcia d’acció i d’informació, segons ha explicat en una entrevista en l’Agència SINC. L’experta ha assenyalat que una setmana després que es confirmaren els primers casos es va identificar el genoma del virus, el que suposa «un èxit de la coordinació de la salut pública del món sencer». Respecte al nivell d’alarma de l’epidèmia, Larrauri indica que «si s’apliquen estrictament els protocols establerts, el risc que es transmeta el virus és baix».

Però és l’alarmisme, precisament, el que més popular s’està fent en xarxes socials. I el problema és, també, que sovint ni tan sols els mitjans de comunicació realitzen una correcta divulgació de la informació científica. El dijous 30 de gener, el cirurgià plàstic –no expert en virus o epidèmies– Pedro Cavadas, va declarar en Espejo Público, programa d’Antena 3, que «no fa falta ser molt llest» per pensar que la xifra de morts i contagiats de coronavirus és «deu o cent voltes més» que el reconegut per les autoritats xineses, i que si es construeix «un megahospital en tres semanes» és perquè «no van de broma».

La informació apareguda en mitjans de comunicació o les declaracions de personalitats amb prestigi públic com el cirurgià Cavadas són rebudes per la ciutadania com a fonts fiables. Però opinions com aquestes inciten al públic a buscar una mena de veritat oculta, de conspiració entorn el coronavirus i generen desconfiança cap a les autoritats. I, per descomptat, es difonen així les notícies sensacionalistes i falses, que satisfan aquesta ànsia d’accedir a una veritat ràpida i que confirme les sospites. Des de la comunitat científica s’alerta, de fet, no només contra el possible sensacionalisme dels mitjans, sinó també contra l’alarmisme present al mateix terreny científic.

I és que no és veritat, per molt que s’haja viralitzat, que el Ministeri de Sanitat espanyol haja emès una notificació d’emergència, ni que hi haja un cas de coronavirus a Huelva, ni que hi haja un metge que s’ha desmaiat durant una operació a un pacient de coronavirus. Tampoc no és veritat que glopejar la gola amb aigua salada evite el contagi, ni hi ha proves que Bill Gates siga el propietari de la patent del nou coronavirus. Alguns d’aquests continguts virals mostren imatges manipulades, aparents comunicats oficials d’institucions com l’OMS, i inclús titulars de periòdics o talls de telenotícies falsejats. Mitjans com Maldita.es i el seu canal Maldita Ciencia estan fent un intens treball per anar desmentint moltes d’aquestes informacions falses o enganyoses, que no fan més que fomentar el pànic i, en molts casos, el racisme, i que desplacen la correcta divulgació científica, aquella que es basa en la comprovació i contrast d’informacions, en les fonts expertes i l’observació.

© Mètode 2020
Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.