[caption id="attachment_1946" align="alignleft" width="186"] Promiscuidad.Tim Birkhead.Editorial Laetoli. Pamplona, 2007. 317 pàgines.[/caption] Herbert Spencer va utilitzar la frase «supervivència del més apte» com una metàfora equivalent al concepte de selecció natural de Darwin. Aquesta frase va tenir èxit, fins al punt que el mateix Darwin la va
Enèsima visita a l’Institut Cavanilles, direcció als laboratoris de Genètica Evolutiva. Allí m’esperen Andrés Moya, Amparo Latorre, Fernando González, Juli Peretó i Xavier López per fer l’entrevista. El tema de hui és el virus de la grip A/H1N1.
Atapuerca és actualment un dels jaciments amb restes humanes més importants d’Europa i probablement d’Euràsia. Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, aquesta serra pròxima a Burgos conté diversos capítols de l’evolució humana, i els investigadors que hi treballen esperen conti-nuar trobant més restes en aquell enclavament.
José María Bermúdez de Castro (Madrid, 1952) assegura que des que va descobrir l’evolució humana a la Universitat Complutense de Madrid va tenir clara quina era la seua vocació. I així va ser com va arribar a les excavacions d’Atapuerca, a Burgos, per mà del seu mestre Emiliano Aguirre, quan el projecte acabava de nàixer.
L’any Darwin ha donat lloc a la publicació de nombrosos textos sobre les idees més rellevants del naturalista anglès. Tanmateix, la del catedràtic de Genètica de la Universitat de València Fernando González Candelas és una obra que tracta la teoria de l’evolució d’una manera integral.
Víctor Navarro, catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat de València, i Jesús Català, professor d’Història de la Ciència de la Universitat Cardenal Herrera-CEU, són els responsables de l’exposició sobre el naturalista anglès Charles Darwin que s’exposarà al Palau de Cerveró fins al pròxim setembre. Amb el títol de Darwin, el seu temps, la seua obra, la seua influència els comissaris tracten d’ubicar-nos en el context en què el científic desenvolupà la seua carrera i destaquen la vigència de les seues teories.
El 12 de febrer de 1809 naixia a Anglaterra Charles Darwin, l’home que mig segle després hauria de publicar l’obra cabdal de la biologia moderna, L’origen de les espècies. La vigència de les teories del naturalista britànic i el qüestionament a què encara el sotmeten
L'any 1868 Charles Darwin va publicar La variació, amb l'objectiu de compartir tot el material que li va servir de base per a L'origen.
A mitjan segle XX, van començar a aparéixer els anomenats creacionistes científics, que pretenen que el creacionisme ha d'ensenyar-se a les escoles, en igualtat de condicions amb la teoria de l'evolució.
Cada generació de científics afegeix el seu esforç al damunt de les aportacions dels seus predecessors. Però no totes aquestes aportacions són igualment útils per fer progressar el coneixement. La dificultat de destriar les idees fructíferes entre un munt d’inspiracions estèrils augmenta quan els errors tenen defensors prestigiosos.