El professor Roger Butlin treballa en el Departament de Ciències Animals i Vegetals de la Universitat de Sheffield. Va ser el president de la Societat Europea de Biologia Evolutiva (ESEB) de 2013 a 2015 i en 2015, la Societat Linneana de Londres va atorgar-li la
Les especialitzacions en l’anatomia del cervell humà responsables dels nostres trets cognitius i conductuals únics han evolucionat en un període de temps molt curt.
La biologia evolutiva del desenvolupament evo-devo consisteix a comparar les trajectòries de desenvolupament completes de les espècies, un enfocament bastant innovador aplicat a la neurobiologia.
El problema de l’origen de la vida no es pot explicar apel·lant exclusivament als mecanismes de l’evolució darwiniana, com un gran nombre d’experts tendeix a pensar, sinó que requereix un profund canvi de perspectiva.
El cenancestre es defineix com l'últim ancestre comú de tots els éssers vius que existeixen en l'actualitat. La seua naturalesa s'ha inferit a partir de la identificació dels gens homòlegs entre els llinatges d'arqueus, bacteris i eucariotes. Aquestes inferències indiquen que el cenancestre posseïa un sistema de traducció de proteïnes relativament modern i que era semblant en complexitat a una cèl·lula actual. No obstant això, els enzims clau que s'encarreguen tant de la replicació del material genètic com de la biosíntesi de les membranes cel·lulars no són homòlegs entre els bacteris, els arqueus i els eucariotes. Aquí revisem breument la història del concepte de l'últim ancestre comú i les distintes hipòtesis que s'han proposat sobre la seua biologia.
El 12 de febrer de 1809 naixia el naturalista anglès Charles Darwin, que passaria a la història com a pare de la teoria de l’evolució. Els seus treballs, no obstant, van molt més enllà de L’origen de les espècies. Us oferim una selecció de textos publicats per la revista Mètode.
L’envelliment és una disminució de l’eficiència de les nostres funcions fisiològiques que, en cas de no morir abans per causes externes, conduirà finalment a la mort.
Els filòsofs ètics desenvoluparien millor la seua necessària labor si s'interessaren més per les dades rellevants que desvelen els científics.
L’ús de proves genètiques en els tribunals ha permès identificar criminals a partir de restes biològiques, determinar paternitats o identificar cadàvers, des del cas del dentista de Florida fins al més pròxim de l’anestesista Juan Maeso.
La diversitat genètica dels patògens no s’ha tingut sempre en compte a l'hora de desenvolupar noves vacunes però el seu estudi, entendre la relació entre patogen i sistema immune, permetrà predir fins quin punt serà eficaç i universal una vacuna i ajudarà a dissenyar-les millor.