Aquest relat de les desxifradores de codis de Bletchley Park demostra que l’evolució de la ciència i la societat és sempre un treball col·lectiu.

Darrerament ha arribat als cinemes la pel·lícula Incerta glòria, basada en la novel·la homònima de Joan Sales. Enric Marco ens parla sobre les referències astronòmiques en l'obra.      

La rivalitat i l’excepcionalitat de la guerra abonen el terreny per a impulsar la tecnociència com a instrument de poder sobre l’adversari més enllà dels límits ètics.

Article sobre el Museu de la História de la ràdio a Gliwice (Polònia), testimoni de la maldat i de l'estupidesa humanes abans que comencés la Segona Guerra Mundial.

Aplicada la lupa de l’historiador a explorar els rastres de l’exili mèdic català a França, es visualitza una realitat més complexa, que no es deixa reduir a categories tan còmodes, una realitat marcada, des del 1939, per una obsessió, l’obsessió del retorn, i per un dilema, el dilema de resistir o d’acceptar definitivament la derrota i la diàspora.

A Gran Bretanya va arribar una part molt selecta dels exiliats des del punt de vista científic i intel·lectual. En aquest país, els científics espanyols van participar de la vida científica i molt especialment alguns d’ells van tenir una activitat destacada durant la Segona Guerra Mundial.

Recorrem una de les pandèmies més importants que ha patit el nostre país al llarg de la seua història: la pandèmia de grip del 1918.

Els Països Catalans han estat escenari de persecucions, execucions i exilis forçats de científics i intel·lectuals de tot caire. Aquests fets s’han repetit al llarg de la nostra història i s’han fet especialment visibles en diversos episodis. Ja el 25 de novembre de 1506, Lluís Alcanyís