El 28 de març de 1939, el vaixell Stanbrook salpava del port d'Alacant carregat de refugiats de la Guerra Civil Espanyola. En aquesta data assenyalada, recuperem el monogràfic Ciència i exili de la revista Mètode de la mà del seu coordinador, Joan Lloret.
L’estetoscopi o fonendoscopi com a instrument cientificomèdic ha estat un element clau des de la seua aparició en la segona dècada del segle XIX per al diagnòstic de múltiples malalties cardiorespiratòries.
Commemorant els setanta anys de la fi de la Guerra Civil, acaba d’aparèixer el llibre Exili, medicina i filantropia. L’Hospital Varsovia de Tolosa de
El 2004 el doctor José María Bengoa Lecanda era investit com a doctor honoris causa per la Universitat d’Alacant¹, l’últim dels nombrosos reconeixements que
A Gran Bretanya va arribar una part molt selecta dels exiliats des del punt de vista científic i intel·lectual. En aquest país, els científics espanyols van participar de la vida científica i molt especialment alguns d’ells van tenir una activitat destacada durant la Segona Guerra Mundial.
El 1938, dos anys després d’obtenir la seua llicenciatura en medicina, José María Bengoa Lecanda (Bilbao, 1913) es va exiliar a Veneçuela fugint de la Guerra Civil. Allí va ser nomenat metge del poble rural de Sanare, on va iniciar la seua intensa i fecunda trajectòria en la lluita contra la desnutrició i la fam. Considerat un expert internacional en nutrició, el doctor Bengoa va col·laborar amb el Ministeri de Sanitat i Assistència Social veneçolà i, més tard, amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
En complir-se ara els setanta anys des que van exir d’Espanya, aquest monogràfic analitza la reubicació forçada del personal científic tant a França i al Regne Unit com als països sud-americans, com Veneçuela o Mèxic, entre altres.