Es pot estudiar l’aplicació de la neurociència a l’educació mantenint tots els ets i uts del mètode científic utilitzat en neurociència? O encara més bàsic, es pot aplicar la neurociència a l’educació?
Entendre què ens diferencia de la resta d’animals és una antiga obsessió de l’ésser humà. Un dels atributs als quals amb freqüència acudim per a justificar la nostra suposada superioritat és la intel·ligència. Però, com comparar la intel·ligència d’espècies tan diferents com la d’un humà, un polp o un dofí?
El llibre és una manera entretinguda, variada i útil d’entrar al món del racionalisme, un compendi de consells i tècniques per a pensar millor.
El biòleg Tomàs Marquès ens apropa als nostres «cosins» els ximpanzés, i ens explica en què ens pareixem i en què ens diferenciem d'ells.
El llibre pretén crear vincles entre l'evaluació de la intel·ligència artificial, molt poc desenvolupada, i una tradició centenària d'evaluació de la intel·ligència humana i animal.
Smart significa “intel·ligent”. La meva maquineta (un smartphone) no n’és. Polifacètica i ràpida, sí; intel·ligent, en absolut. Domina moltes rutines i cap raonament. Això no és intel·ligència.
[caption id="attachment_11912" align="alignleft" width="261"] Retrat de Maurice Maeterlinck de J. E. Blanche, 1934. Museu de Belles Arts, Rouen.[/caption] Maurice Maeterlinck (1862-1949) no és un escriptor popular. Alguns autors deliciosos, bé perquè les seues obres no han estat ben difoses, bé perquè, a pesar de ser-ho, el
