Lluny de ser un ecosistema fantasma, i contra tot pronòstic, la vida s'ha obert pas a Txernòbil després del gran desastre nuclear. Ens ho explica Germán Orizaola en aquesta entrevista.
El divulgador Pere Estupinyà enumera quatre possibles papers davant «això de la comunicació científica»: cap paper, un paper col·laboratiu, un d'involucrat-hobby i un de professional.
El professor David Saltzberg s'ocupa de que els guions de The Big Bang Theory siguen científicament acurats. "El nivell de la sèrie és d'escola de postgrau", assegura.
[caption id="attachment_5053" align="alignleft" width="200"] La ciència dels Simpson. L’univers amb forma de rosquilla. Guia no autoritzada / Marco Malaspina / Traducció d’Enric Salom Ramon. Bromera. Alzira, 2010. 224 pàgines.[/caption]
Aquest és, i no és, un llibre més sobre els Simpson. Ho és perquè ja n’hi ha
L’espai temps als telenotícies, a banda d’informar del temps atmosfèric, ofereix l’oportunitat de divulgar missatges de caràcter ambiental a l’audiència fidel i atenta que mira l’espai.
Els científics necessiten divulgar, entre d’altres, la utilitat social de la seua feina. Els periodistes, d’altra banda, estan necessitats de notícies, de descobriments, d’aventures...
A Espanya, els únics programes consagrats a la informació sobre el medi ambient els trobem en les graelles televisives dels canals públics, tant d’àmbit nacional com autonòmic.
Utilitzem cookies per assegurar que se li proporcione la millor experiència en el nostre lloc web. Si continua utilitzant aquest lloc suposem que accepta el seu ús.AccepteMés informació