Busquem respostes a les claus del parasitisme i el control mental que exerceixen sobre els hostes a partir de la sèrie d’HBO.

Lluny de ser un ecosistema fantasma, i contra tot pronòstic, la vida s'ha obert pas a Txernòbil després del gran desastre nuclear. Ens ho explica Germán Orizaola en aquesta entrevista.

El divulgador Pere Estupinyà enumera quatre possibles papers davant «això de la comunicació científica»: cap paper, un paper col·laboratiu, un d'involucrat-hobby i un de professional.

El professor David Saltzberg s'ocupa de que els guions de The Big Bang Theory siguen científicament acurats. "El nivell de la sèrie és d'escola de postgrau", assegura.

L’espai temps als telenotícies, a banda d’informar del temps atmosfèric, ofereix l’oportunitat de divulgar missatges de caràcter ambiental a l’audiència fidel i atenta que mira l’espai.

Els científics necessiten divulgar, entre d’altres, la utilitat social de la seua feina. Els periodistes, d’altra banda, estan necessitats de notícies, de descobriments, d’aventures...

A Espanya, els únics programes consagrats a la informació sobre el medi ambient els trobem en les graelles televisives dels canals públics, tant d’àmbit nacional com autonòmic.

[caption id="attachment_5053" align="alignleft" width="200"] La ciència dels Simpson. L’univers amb forma de rosquilla. Guia no autoritzada / Marco Malaspina / Traducció d’Enric Salom Ramon. Bromera. Alzira, 2010. 224 pàgines.[/caption] Aquest és, i no és, un llibre més sobre els Simpson. Ho és perquè ja n’hi ha