‘The last of us’ o com som esclaus dels paràsits

Busquem respostes a les claus del parasitisme i el control mental que exerceixen sobre els hostes

Fong Ophiocordyceps

Podria un paràsit afectar el comportament d’una persona fins a doblegar-ne la voluntat? La sèrie d’HBO The last of us mostra com la civilització moderna ha sigut destruïda a causa d’un fong, el Cordyceps, que en infectar els humans els converteix en criatures caníbals, controlades per aquests paràsits fúngics, amb l’objectiu de difondre la infecció.

Però Cordyceps no existeix només en la sèrie protagonitzada per Pedro Pascal i Bella Ramsey. Es tracta d’un fong real, de l’ordre Hypocreales que parasita formigues i altres insectes, i que va ser la inspiració del videojoc en què ara es basa la sèrie. La història se centra en Joel, que és contractat per treure d’una zona militar en quarantena a Ellie, una noia de 14 anys, fugint dels humans que han sigut parasitats. Els creadors del videojoc, Neil Druckman i Bruce Straley, han explicat en diverses ocasions que la idea va sorgir d’un segment del documental de natura de la BBC Planet Earth (2006). El documental mostra com les formigues infectades desenvolupen comportaments erràtics que inclouen l’abandonament dels seus nius i la recerca de menjar.

Aquesta associació és un exemple fascinant del control que exerceix el paràsit sobre el comportament de l’hoste com a adaptació per augmentar l’aptitud del paràsit. El fong produeix abundant micelis al voltant de les articulacions i del cos de la formiga, que entren en contacte amb la superfície de la fulla i permeten la fixació de l’hoste en el revers de les fulles. Una vegada que la formiga «zombi» hi està adherida, l’estroma fúngic es desenvolupa a partir de la part posterior del cap d’aquesta, la qual cosa permet la dispersió de les ascòspores a l’ambient, fet que garantirà la seua reproducció.

Humans «fongbis»: podria passar?

Les infeccions fúngiques generalment no es donen en humans, però la idea de la sèrie podria basar-se en el cas de Point-Saint-Espirit en 1951, on més de 250 persones es van enverinar per una farina contaminada per un fong similar a la droga al·lucinògena dietilamida de l’àcid lisèrgic (LSD). De fet, també una partida contaminada de farina podria ser la clau per iniciar i propagar de forma massiva la infecció que es planteja a The last of us.

The last of us

Fotograma de la sèrie The last of us. / Font: HBO

El principal obstacle amb què es troben els fongs amb els humans és la temperatura. Segons explicava a la revista Forbes, Charissa de Beker, professora de la Universitat de Florida Central, i experta en paràsits que canvien el comportament dels seus hostes, «la temperatura del cos humà és massa alta perquè la majoria dels fongs s’assenten i creixen bé, i això és el mateix per a aquest Cordyceps».

Sobre la possibilitat que un cas com el plantejat a la sèrie tingués lloc a la vida real, hem parlat amb el neurobiòleg José Ramón Alonso, qui ha guanyat el XXVIII Premi Europeu de Divulgació Científica «Estudi General» amb l’obra Son nuestros amos y nosotros sus esclavos, on analitza com éssers molt variats (bacteris, protozous, virus, fongs…) són capaços de manipular la vida d’altres, fins i tot la dels humans. José Ramón Alonso afirma que «és impossible predir l’evolució de dues espècies», ja que «es tracta d’un procés molt lent, i complex». D’altra banda, la relació paràsit-hoste és molt específica i fer el salt d’espècie és una cosa complicada i més encara tractant-se d’un salt des d’un insecte –com són les formigues– a mamífers com els humans. José Ramón Alonso explica que, si aquesta situació es donara, un dels compostos que entraria en joc seria la interleuquina-17A, que és un grup de citocines que actuen com a senyals químics entre els glòbuls blancs, afavorint els processos inflamatoris i que intervé en la defensa de l’organisme davant patògens extracel·lulars i fongs, encara que «la defensa davant els fongs sempre resulta més complicada perquè es tracta d’organismes eucariotes, com els humans». Així i tot, cal tenir en compte que es tracta d’una guerra biològica per la supervivència, que el nostre cos està contínuament protegint-nos i que les tecnologies i la medicina evolucionen i milloren dia a dia.

«Controlant» els humans

No obstant això, sí que s’han donat casos en què alguns fongs poden afectar el cervell i el comportament humà, tal com mostra un estudi cel·lular publicat per la revista Cell, on s’estudia com els fongs intestinals associats a la mucosa comensal afecten profundament la immunitat de l’hoste. Així, l’organització espacial de la microbiota intestinal està associada a la immunitat protectora de l’hoste i a la funció barrera epitelial. L’alteració d’aquesta organització podria provocar canvis en el comportament de la persona.

Per tant, tot i que la sèrie planteja un escenari dins el marc de ciència-ficció, realment poden existir agents patògens que «controlen el nostre cervell». José Ramón Alonso ens explica que, per exemple, alguns virus poden alterar el comportament, com ara el de la ràbia: «El virus de la ràbia està compost només de cinc gens, però tot i això té la capacitat de generar una agressivitat extrema en humans i provocar hidrofòbia, per evitar que el virus es diluïsca, ja que es transmet per la saliva. En aquest cas, el virus ha aconseguit evolucionar fins a tal punt que aconsegueix controlar el comportament humà, modulant l’activitat cerebral i, per tant, les nostres conductes».

Els nostres impulsos són controlats per l’escorça frontal. Un altre microorganisme que, segons el neurobiòleg, pot aconseguir saltar les barreres protectores dels circuits cerebrals i modificar les nostres respostes és Borrelia. Aquest bacteri podria ser la causa de diferents malalties mentals com són la depressió, l’ansietat, trastorns alimentaris, trastorns del son, deficiències cognitives, la demència, o fins i tot desencadenar el suïcidi.

La branca de la ciència que s’ocupa dels paràsits que poden controlar el sistema nerviós de l’hoste rep el nom de neuroparasitologia, on s’estudia com una espècie (el paràsit) modifica una determinada xarxa neuronal, i per tant comportaments particulars, d’una altra espècie (l’hoste).

Toxoplasma gondii és un paràsit cerebral unicel·lular estès pels gats i només en el seu cos pot madurar i reproduir-se. Així, com la majoria dels paràsits, T. gondii té un cicle de vida complex dissenyat per convertir-lo en el seu hoste final. Si es troba en un altre animal, viatja al cervell i canvia el comportament de l’hoste per maximitzar les seues possibilitats d’acabar en un gat. Per als rosegadors, això significa que els individus infectats tenen menys por dels gats i són més actius, cosa que els facilita que esdevinguen preses dels felins. Els humans també poden contraure el paràsit, i en la majoria dels casos, aquest actua modificant canvis de personalitat a llarg termini, com demostren diversos estudis.

Paràsits, virus i bacteris que ens fan pensar que potser els infectats de The last of us no són només una cosa de ficció.

El control mental que exerceixen alguns paràsits
Leucochloridium paradoxum és un cuc que s’introdueix als ulls dels caragols de terra del gènere Succinea per aconseguir completar el seu cicle reproductiu. Els caragols són obligats a buscar zones més il·luminades, per ser devorat per ocells, on el cuc podrà completar el seu cicle reproductiu.

Leucochloridium paradoxum

Caragol amb Leucochloridium paradoxum. / Foto: Thomas Hahmann

Sacculina carcini, és una espècie de percebe, que s’infiltra dins del cos del cranc Carcinus maenas on creix i es desenvolupa, controlant al cranc. Sacculina és capaç de convèncer el cranc parasitat per cuidar els seus ous.

Sacculina carcini

Sacculina carcini. / Foto: Hans Hillewaert

Les vespes parasitoides Acrotaphus ponen els seus ous en aranyes. Aquestes vespes són capaces de manipular el comportament de l’aranya fent-la filar una teranyina especial que protegeix la pupa dels depredadors.

Acrotaphus wiltii

Acrotaphus wiltii. / Foto: Christina Butler

El cuc capil·lar Paragordius tricuspidatus té la capacitat d’alterar el comportament del seu hoste insecte (el grill Nemobius sylvestris). Els insectes parasitats se suïciden saltant al medi aquàtic. Aquest comportament permet que el cuc capil·lar emergisca després que el seu hoste entre a l’aigua, per a poder continuar amb el seu cicle vital.

Spinochordodes tellinii

Spinochordodes tellinii en el seu hoste Meconema thalassinum. / Imatge: Dr. Andreas Schmidt-Rhaesa

Les xitxarres poden ser parasitades pels fongs del gènere Massospora, que impregnen completament el cos dels insectes d’espores i mutilen fins a dues terceres parts del seu cos, inclosos els òrgans sexuals i una porció de l’abdomen, que es converteixen en una massa blanca d’espores. Després de ser infectades, s’enlairen per reproduir-se. Aquesta conducta afecta principalment els mascles, alguns dels quals imiten les femelles per atreure els seus congèneres del mateix sexe, multiplicant així la dispersió de les espores i, amb això, la infecció.

 

© Mètode 2023

Graduada en Ciències del Mar i estudiant del Màster en Biodiversitat i Conservació d'Ecosistemes (Universitat de València).