El 13 de desembre de 2021 fa finalitzar l'activitat eruptiva del volcà de la Palma. Des de la seua erupció, la ciència va ser essencial per gesitonar la crisi.
Si volem que la ciència siga la nostra guia, els científics han d'arriscar una mica més a les respostes, incorporar anàlisis qualitatius i opinions expertes
El dilluns 8 d'octubre de 2001, Pere Estupinyà va començar la seva carrera com a divulgador científic. Ho recorda en aquest article.
Pere Estupinyà ens explica part el seu viatge a Argentina, on es troba amb la fundació Rewilding, que treballa en el desenvolupament de projectes de conservació al desert de la Patagònia.
L'autor proposa utilitzar el terme «divulgació precientífica» per a narrar la ciència que encara es troba en fase d'hipòtesi.
A mesura que el debat de les vacunes creixi, la gent amb dubtes anirà dissipant-los i es posicionarà a favor o en contra.
La paraula ciència mai havia estat tan present en els mitjans de comunicació com durant la pandèmia de COVID-19 i, si durant els pròxims mesos continua sent així, és molt probable que alguna cosa en quedi fins i tot quan desaparegui el coronavirus.
Quines emocions us genera a vosaltres la ciència? Hi ha persones als qui no els en genera cap i per això s’estimen més altres lectures. Però imagino que, a vosaltres, lectors de Mètode, us en genera moltes i ben diferents. Però quina és la més prevalent, la que més pesa?
Si volem que la ciència tingui un paper social rellevant de debò, hem de plantejar el camí invers i respondre amb ciència a les preguntes i problemes de les persones i la societat. Hem de tractar la ciència com a eina, no com a protagonista.
Pere Estupinyà proposa una sèrie de consells per als joves científics o científiques que no saben per on començar a l’hora de fer el salt a la divulgació.
