La ciència actual –i alguns gabinets de comunicació– et porta a fer divulgació de pijama escrivint històries sense sortir de casa.

Després de l’aparició en els anys quaranta dels primers ordinadors capaços de fer càlculs complexos, Alan Turing i altres científics de la computació es van preguntar si algun dia les màquines serien capaces de pensar de manera anàloga als humans.

Les cèl·lules mare tenen ja aplicacions mèdiques contrastades, però també és un dels camps de la ciència en què més teràpies fraudulentes s’estan produint.

Cherry picking és seleccionar les cireres més madures d’una cistella i dir «uuuummmm, què bones», sense voler veure que algunes són verdes i d’altres estan picades.

Lidia Robert apareix somrient a la cafeteria de la prestigiosa UCLA School of Medicine, al nord de Los Angeles. És desembre però sembla primavera.

[caption id="attachment_44056" align="alignleft" width="320"] Il·lustració de Moisés Mahiques[/caption] Fa uns dies la guionista d’un programa de ràdio em va escriure preguntant si voldria comentar en

Els científics han de tenir llibertat per a investigar o han de tenir una visió un poc més pragmàtica i tant govern com societat marcar-los algunes prioritats i objectius?

«Els científics ens adverteixen que continuar cremant combustibles fòssils i extreure fins a l’última gota de petroli tindrà conseqüències nefastes per al planeta», destaca Estupinyà.

Jo vaig treballar quatre anys en el programa Redes de TVE. Per a mi era un excel·lent programa i

Ahir estava treballant en un projecte de divulgació destinat al públic ampli i vaig tornar a cometre el mateix