Pere Estupinyà
Escriptor i divulgador científic, Madrid. Presentador d'El cazador de cerebros (La 2).
La ciència, com a eina o com a protagonista?

Si volem que la ciència tingui un paper social rellevant de debò, hem de plantejar el camí invers i respondre amb ciència a les preguntes i problemes de les persones i la societat. Hem de tractar la ciència com a eina, no com a protagonista.
0
divulgador científic illustracio

Pere Estupinyà proposa una sèrie de consells per als joves científics o cien­tífiques que no saben per on començar a l’hora de fer el salt a la divulgació.
0
illustracio mahiques comunicació científica

El divulgador Pere Estupinyà enumera quatre possibles papers davant «això de la comunicació científica»: cap paper, un paper col·laboratiu, un d'involucrat-hobby i un de professional.
0

La sorpresa provocada per un plantejament inquietant o un mag en el seu espectacle genera un enigma que el nostre cervell vol comprendre. I això ho infrautilitzem en divulgació científica.
0

Confesso que tinc un problemeta, que sospito que comparteixo amb molts companys divulgadors científics: allò que m’interessa a mi no coincideix amb el que interessa els meus lectors.
0

En molts casos, els comunicadors tenim una visió més pròxima a les necessitats de la societat que no els investigadors. Els periodistes científics podem i hem de parlar de ciència directament al públic.
0
periodisme científic

La ciència actual –i alguns gabinets de comunicació– et porta a fer divulgació de pijama escrivint històries sense sortir de casa.
0
Machine Learning

Després de l’aparició en els anys quaranta dels primers ordinadors capaços de fer càlculs complexos, Alan Turing i altres científics de la computació es van preguntar si algun dia les màquines serien capaces de pensar de manera anàloga als humans.
0

Les cèl·lules mare tenen ja aplicacions mèdiques contrastades, però també és un dels camps de la ciència en què més teràpies fraudulentes s’estan produint.

0

Cherry picking és seleccionar les cireres més madures d’una cistella i dir «uuuummmm, què bones», sense voler veure que algunes són verdes i d’altres estan picades.
0