En ciència, el canal de Twitter serveix per a fer de tot: divulgació, promoció, activisme o debat, a banda d'exhibicionisme.
Per a la comunitat científica, la llibreta de camp és un esborrany íntim que no aporta ni treu validesa a les explicacions que se’n deriven.
Els mons inventats són la simulació màxima, llocs on es poden posar a prova les teories científiques sense interferències, però respectant les lleis de la física i la química.
La conferència científica precedeix l’ensenyament formal, i al final de tot queden les xerrades informals. Un format híbrid són les conferències divulgatives.
Només els escèptics impenitents s’entretenen a analitzar el missatge científic de la publicitat i, si troben tres peus al gat, rondinen a les xarxes.
Jesús Purroy analitza la comunicació de salut i la reacció dels científics als missatges de salut que acosutmen a difondre els mitjans de comunicació.
L’epistemologia, com els assajos doble cec o la necessitat d’incloure mostres suficients per fer una estadística acceptable, queda lluny de l’experiència normal de la gent.
