Costa adonar-se que, de vegades, la literatura que fan els científics pot ser humorística en ella mateixa, i que la ciència pot donar lloc a diverses formes d’humor.

De literatura, en un pòster o en un tuit, n'hi ha poca. La mínima per complir amb els requisits: fer entendre la feina feta en un espai reduït, reflexiona Purroy.

El gènere lab lit no és ciència-ficció, sinó ciència-en-la-ficció, ficció que posa el focus sobre les històries que passen allà on es fa ciència.

«Vostè ve dels micos per part de pare o per part de mare?», va demanar el

Com podem mantenir els avenços de la tecnologia mèdica quan aquesta mateixa tecnologia amenaça la viabilitat del nostre sistema

[caption id="attachment_4728" align="alignleft" width="200"] Tomorrow’s table. Organic farming, genetics and the future of food Pamela C. Ronald i Raoul W. Adamchak Oxford University Press.

[caption id="attachment_4625" align="alignleft" width="200"] In Search of Memory: The Emergence of a New Science of Mind. Eric Kandel. W. W. Norton & Company, Londres,

Aparentment, no hi ha dues activitats més allunyades entre elles que la ciència i la poesia, però hi ha un àrea de connexió: la metàfora.

Segons Sydney Brenner, la ciència progressa a força de tècniques, descobriments i idees, probablement en aquest ordre. En l’era de la seqüenciació a gran escala, la biologia de sistemes i altres fonts desmesurades de dades, aquesta afirmació és més que una crítica a la recerca sense reflexió: és una descripció del que és la ciència normal.

[caption id="attachment_2885" align="alignleft" width="197"] The Improving State of the World: Why We’re Living Longer, Healthier, More Comfortable Lives on a Cleaner Planet. Indur M.