«Vostè ve dels micos per part de pare o per part de mare?», va demanar el

Com podem mantenir els avenços de la tecnologia mèdica quan aquesta mateixa tecnologia amenaça la viabilitat del nostre sistema

Fa mesos que evito encarar el tema, però algun dia ho havia de fer, i avui és tan bo

Francis Crick deia que no hi ha cap forma de prosa més avorrida que un article científic. Dono fe que tenia raó, i ho

[caption id="attachment_4728" align="alignleft" width="200"] Tomorrow’s table. Organic farming, genetics and the future of food Pamela C. Ronald i Raoul W. Adamchak Oxford University Press.

[caption id="attachment_4625" align="alignleft" width="200"] In Search of Memory: The Emergence of a New Science of Mind. Eric Kandel. W. W. Norton & Company, Londres,

Aparentment, no hi ha dues activitats més allunyades entre elles que la ciència i la poesia. En una enquesta a peu de carrer, és poc probable que ningú associés aquestes dues paraules. La ciència és racional, descriptiva i, quan es des­envolupa en forma de tecnologia, pot capgirar qualsevol aspecte de la nostra vida.

Segons Sydney Brenner, la ciència progressa a força de tècniques, descobriments i idees, probablement en aquest ordre. En l’era de la seqüenciació a gran escala, la biologia de sistemes i altres fonts desmesurades de dades, aquesta afirmació és més que una crítica a la recerca sense reflexió: és una descripció del que és la ciència normal.

Hi ha camps del saber plens de dades disperses i inconnexes, que semblen estar esperant un seny ordenador. Linné, amb la seva classificació sistemàtica

Un dia voldria escriure un llibret demolidor, que exposés inapel·lablement les mancances de la pseudociència i l’eliminés per sempre. No