Fa mesos que evito encarar el tema, però algun dia ho havia de fer, i avui és tan bo

Francis Crick deia que no hi ha cap forma de prosa més avorrida que un article científic. Dono fe que tenia raó, i ho

[caption id="attachment_4728" align="alignleft" width="200"] Tomorrow’s table. Organic farming, genetics and the future of food Pamela C. Ronald i Raoul W. Adamchak Oxford University Press.

[caption id="attachment_4625" align="alignleft" width="200"] In Search of Memory: The Emergence of a New Science of Mind. Eric Kandel. W. W. Norton & Company, Londres,

Aparentment, no hi ha dues activitats més allunyades entre elles que la ciència i la poesia. En una enquesta a peu de carrer, és poc probable que ningú associés aquestes dues paraules. La ciència és racional, descriptiva i, quan es des­envolupa en forma de tecnologia, pot capgirar qualsevol aspecte de la nostra vida.

Segons Sydney Brenner, la ciència progressa a força de tècniques, descobriments i idees, probablement en aquest ordre. En l’era de la seqüenciació a gran escala, la biologia de sistemes i altres fonts desmesurades de dades, aquesta afirmació és més que una crítica a la recerca sense reflexió: és una descripció del que és la ciència normal.

Hi ha camps del saber plens de dades disperses i inconnexes, que semblen estar esperant un seny ordenador. Linné, amb la seva classificació sistemàtica

Un dia voldria escriure un llibret demolidor, que exposés inapel·lablement les mancances de la pseudociència i l’eliminés per sempre. No

[caption id="attachment_2885" align="alignleft" width="197"] The Improving State of the World: Why We’re Living Longer, Healthier, More Comfortable Lives on a Cleaner Planet. Indur M.

© Mètode Admiro els publicistes, la seva capacitat per construir narracions breus a partir de mentides i