En ciència les excepcions poden ser una mina d’oportunitats o una gran pèrdua de temps, i no hi ha manera fàcil de distingir-les per endavant.
Sempre ens alegrem quan la ciència serveix per alguna cosa, ja sigui un nou fàrmac, un nou material o un nou sistema de comunicació. Està bé aprendre com funciona el món i, si a més aconseguim que el coneixement tingui una aplicació pràctica, el premi és doble.
La literatura funerària és un gènere literari situat entre la biografia i les memòries, però amb dues característiques que el fan diferent dels altres. Una és que no té voluntat de durar: és literatura de circumstàncies, com un poema improvisat després d’un dinar de celebració.La literatura funerària és un gènere literari situat entre la biografia i les memòries, però amb dues característiques que el fan diferent dels altres. Una és que no té voluntat de durar: és literatura de circumstàncies, com un poema improvisat després d’un dinar de celebració.
Pot ser que s’estigui gestant un cànon de literatura científica a base de «tuitstars»?
Qualsevol gran explicació sobre la natura ha tingut en algun moment l’aspecte desmanegat i fràgil d’una nota en una llibreta de camp.
Els mons inventats són la simulació màxima, llocs on es poden posar a prova les teories científiques sense interferències, però respectant les lleis de la física i la química.
En l’ordre jeràrquic de prestigi, la conferència científica precedeix l’ensenyament formal, i al final de tot queden les xerrades informals. Cada format requereix un talent diferent, però en cap cas es pot perdre de vista que, al capdavall, es tracta del mateix: transmetre la ciència per mitjà de la paraula.
