El debat entre les ciències socials i les ciències experimentals ha desbordat l’entorn acadèmic per a entrar a les sobretaules d’arreu del món.

Els humans hem corregut, saltat i llençat objectes des de l’aparició del primer Homo, però el premi ha passat de ser la supervivència o el poder al plaer.

Potser el canvi climàtic no ens afectarà de forma sobtada, però quan passi aquesta epidèmia seria un bon moment per revisar l’estratègia de comunicació.

Com a gènere literari, el currículum sembla un de menor, però poques coses escrivim a la vida que tinguin un impacte més gran en tot allò que ens passa.

Les retractacions són poques, comparades amb la gran quantitat de literatura científica que es publica cada any, però són importants, reflexiona l'autor.

No és estrany trobar llibres vells al costat de contenidors o decorant bars moderns. I és una llàstima, no només pel valor intrínsec dels llibres.

En la literatura científica el nazisme és una mica com el porc: tot s’aprofita, com a lliçó ètica, com ciència-ficció o com a font de dades experimentals.

En ciència les excepcions poden ser una mina d’oportunitats o una gran pèrdua de temps, i no hi ha manera fàcil de distingir-les per endavant.

Els reptes de la ciència s’escriuen en formats urgents i no gens literaris: és el que té fer previsions a cent anys vista quan se’n tenen vuitanta.

Els teoremes i principis de Pitàgores, Tales i Arquimedes no van rebre els noms pels quals els coneixem fins molts anys després del seu temps.