© Mètode Admiro els publicistes, la seva capacitat per construir narracions breus a partir de mentides i

La ciència ha tingut molt poca presència en el gènere literari oral per excel·lència, que és el teatre, reflexiona Jesús Purroy en aquest article.

Ens calen antologies de textos científics. També moltes altres coses, però és que les antologies són tan agraïdes!

Persones que haurien d’estar aplicant el seu talent a la recerca s’enganyen –o enganyen el seu entorn– inventant uns resultats inexistents. Per què?

Purroy reflexiona sobre els protocols, aquells esmenats que els investigadors veterans transmeten als arribats de nou, juntament amb consells inconfessables.

Jesús Purroy fa una anàlisi sobre els articles científics i la seua poca audiència. Potser l’article científic és un gènere destinat a fer bullir l’olla.

Un manual és un mapa d’un territori, però és un mapa antic. És viable redactar manuals amb intenció literària, buscant mantenir l’interès del lector?

Reflexions de Purroy sobre la importància de la divulgació científica i la dedicació dels científics en aquest camp amb un llenguatge entenedor i amé.

Quin món tan feliç, on hi ha criatures com aquesta! Un llibre improbable, difícilment repetible: un científic i un metge acupuntor homeòpata sumen esforços per revisar el que hi ha de cert i de fals en les teràpies alternatives.

Com que la ciència és l’art de fer profecies i explicar per què no s’han acomplert, tota la literatura científica és, en certa manera, profètica.