Jesús Purroy analitza la comunicació de salut i la reacció dels científics als missatges de salut que acosutmen a difondre els mitjans de comunicació.

L’epistemologia, com els assajos doble cec o la necessitat d’incloure mostres suficients per fer una estadística acceptable, queda lluny de l’experiència normal de la gent.

A diferència de la poesia, el reportatge de viatges o les memòries, hi ha un gènere que no es pot abordar de manera voluntària, els clàssics.

A diferència de les altres manifestacions escrites, que són obra d’una persona, una entrevista requereix la col·laboració de dues persones.

Alguns termes mèdics han passat al llenguatge quotidià. Un d’aquests és placebo, que solem associar amb un simulacre d’intervenció.

«Es tracta de detectar la presència o no de quatre paraules que comencen amb la lletra D: dades, debat, descartar i difondre. Si en falta alguna, no és ciència», diu Jesús Purroy.

La retòrica és inseparable de qualsevol forma literària que intente influir. Els científics de totes les èpoques han usat recursos retòrics per reforçar els seus arguments.

Si qualsevol material escrit en qualsevol mitjà és literatura, qualsevol referència a la ciència en un d’aquests mitjans és literatura científica.

Com a gènere científic, el bloc pot ser una mina o un camp de mines. El blocaire pot recollir informació amb comentaris aclaridors o pot donar-ne esbiaixada.

Abans que els sudokus, ens féren creure a tots que érem uns cracks del càlcul mental. Els quioscos i llibreries estaven plens de divertiments matemàtics.