La COVID-19 ens ha ensenyat que calen sistemes científics i mèdics sòlids, ben finançats i ben comunicats amb aquells que prenen decisions i amb la gent.
Ens podem sentir lluny d’algunes malalties com l'ebola, però la globalització del moviment de persones i productes i el canvi climàtic ens hi acosten.
Tenim discussions sobre el turisme a casa nostra. D’una banda, el turisme és un dels pilars de la nostra economia; d’altra, hi ha veïns que se senten molestos pel que consideren un excés.
Ara que s’acaba l’estiu ja no ens preocupen gaire les meduses, però hi ha diverses raons per a continuar-hi pensant.
És ben probable que els individus adults i els més grans s’hagin preguntat sempre com s’ho faran els petits que van creixent per sobreviure en el món que els deixen. En aquest moment de la història aquesta és una pregunta central dels nostres debats i per resoldre-la no podem deixar d’acudir a la ciència.
Per celebrar els cent números de Mètode es presenten reflexions sobre alguns d’aquests reptes, com la producció d’energia i aliments, l’ecologia, el tractament de la informació, la modificació genètica o la biologia sintètica.
L’activitat científica és, en alguns sentits, tan antiga com la mateixa societat humana i trobem individus dedicats a explorar la natura en els seus
Article que narra el descobriment d'una proteïna, Cati, que pot intervindre en el control del cicle cel·lular i activar tumors, pel que podia esdevenir un nou fàrmac contra el càncer.
Algun dia la ciència s’acabarà. No ho veurem probablement cap d’aquells humans que vivim avui sobre la superfície de la Terra, però es pot defensar o fins i tot preveure que algun dia l’activitat científica disminuirà fins a desaparèixer o convertir-se en una altra cosa. Ara fa deu anys, un llibre d’un periodista americà, John Hogan, ho proclamava amb una argumentació que ha estat molt discutida, però, encara que només sigui per recordar si s’equivocava o no, podem reconsiderar la qüestió.