Aquesta obra heterogènia relata un viatge intel·lectual de Toni Pou en què combina cultura científica i humanística per reflexionar sobre la relació entre ambdues

El big data és un dels grans negocis del futur, però té un efecte nefast per al medi ambient, amb un enorme consum d'energia i emissions de diòxid de carboni. Encara que els processadors han guanyat en eficiència, la quantitat d'informació creix de forma exponencial.

Segles abans que Armstrong i Aldrin arribessin a la Lluna, diversos personatges de ficció ja hi havien posat el peu. A falta de mitjans reals per fer-ho, la literatura podia facilitar el viatge.

Si volem citar obres en què els elements químics tenen un paper destacat en la trama, no ens faltarà material.

Avui, a tot el món, en un sol dia circula moltíssima informació, molta més que en qualsevol altre moment de la història, i només amb una petita part del rastre que deixem a internet ja se'n pot elaborar un perfil amb força aproximació.

Abans que es realitzessin trasplantaments en humans alguns escriptors ja n’havien narrat en la ficció. La literatura pot ajudar a obrir el debat ètic i social sobre aquest tema.

Sovint es parla de les dues cultures –la científica i la humanística–, que, segons lamentava Snow, estaven molt allunyades i separades per una mena de mur que dificultava la comunicació entre els integrants de cadascuna.

La novel·la de Johann Wolfgang Goethe Les afinitats electives utilitza l’afinitat química com a metàfora i l’aplica a les relacions amoroses.