L’ésser humà com a espècie està programat per a viure per damunt dels 100 anys, inclús es considera que podria arribar als 120 anys. Els avanços en medicina dels últims segles entre els quals es troben els antibiòtics, la difusió de les vacunes, les cures dentals o el coneixement de les mesures bàsiques d’higiene són factors que han allargat dràsticament l’esperança de vida. En l’actualitat, l’estudi del genoma humà està sent revolucionari en el tractament de malalties genètiques gràcies a la informació que aporta sobre els orígens de les nostres malalties. Aquest coneixement condueix al desenvolupament de nous medicaments capaços de tractar afeccions de caràcter genètic com les malalties rares que, anteriorment, haguera sigut impossible descobrir.
L’estudi de les causes biològiques de la longevitat i el progrés científic permetran als humans augmentar la seua esperança de vida i assolir aquestes edats en relativa facilitat, però aquest no és l’objectiu. El repte de la comunitat científica és que vivim més, però també millor, i per a això la societat ha d’enfrontar-se a un imminent canvi d’hàbits. Combatre l’epidèmia global d’obesitat, assimilar els requisits d’una dieta saludable –que inclou evitar el consum d’aliments ultraprocessats, l’excés de sucres i l’alimentació abusiva–, fer exercici de forma regular, eludir el consum d’alcohol i l’eliminació total del tabac de la nostra vida són requisits fonamentals per a tenir una vida llarga i saludable. I aquests, corren a compte dels ciutadans.
Per arribar sans a la vellesa, la informació també comptarà en un paper essencial. Combatre la desinformació i aconseguir així una societat ben informada de les recomanacions mèdiques més enllà de faules i continguts poc fiables, constituirà una mesura clau per a la protecció de la sanitat. En definitiva, la unió entre els avanços mèdics i un canvi d’hàbits per part de la població podria suposar que complir 120 anys siga factible en un futur pròxim. Un repte al qual els ciutadans jugaran un paper fonamental.
Respon Manuel Pérez-Alonso, catedràtic de Genètica a la Universitat de València i organitzador del Longevity World Forum, el primer congrés sobre longevitat i genòmica d’Europa.
Pregunta enviada per Sergio Serrano Fillol.
«Els Perquès de Mètode» és un consultori de ciència on els lectors envien la seua pregunta o dubte científic i una persona experta els respon. Podeu enviar les vostres preguntes a través d’aquest formulari. Entre totes aquelles que rebem fins al 10 de desembre sortejarem un lot de publicacions de Mètode.
