Pregunta enviada per TERESA OLIVER (Alcoi). EDUARD ESTIVILL i NURIA ROURE responen:
Son i vigília són funcions cerebrals i, per tant, estan subjectes a alteracions del sistema nerviós. El son no és una situació passiva ni una manca de vigília, sinó un estat actiu en què esdevenen canvis en les funcions corporals, a més d’activitats mentals de gran transcendència per l’equilibri psíquic i físic dels individus. Durant el son es produeixen canvis hormonals, bioquímics, metabòlics i de temperatura, necessaris per al bon funcionament de l’ésser humà durant el dia. Per comprendre el procés del son, podem imaginar que descendim per una escala. En tancar els ulls, mentre estem descansant, estem donant un primer pas cap a la fase 1 del son anomenada somnolència. En ella, el cos inicia una relaxació muscular, la respiració es torna uniforme, i en l’EEG (electroencefalograma) s’observa una activitat cerebral més lenta que la que existia durant la vigília, similar a l’observada en la fase REM.
Són les diferències en l’EEG les que fan que el son sigui tan necessari per al nostre organisme, i que no n’hi hagi prou únicament amb descansar. Després d’uns minuts en aquesta fase, continuem el descens cap a l’anomenada fase 2, on les ones cerebrals s’alenteixen una mica més. Posteriorment, continuem avançant cap al son més profund, que rep el nom de son lent o fase 3/4, en què les ones cerebrals ja són molt lentes, es necessiten forts estímuls acústics o tàctils per despertar i predomina en la primera meitat de la nit. Posteriorment ascendim de nou cap a la fase 2, per entrar en una nova situació fisiològica que anomenem fase REM perquè la característica d’aquesta fase són els moviments oculars ràpids (Rapid Eye Movement en anglès). El conjunt d’aquestes quatre fases (1, 2, 3/4 i REM) es denomina cicle de son, i sol tenir una durada totals de 90-100 minuts. Aquests cicles es repeteixen en 4-5 ocasions durant tota la nit.
Durant la primera meitat de la nit es passa més temps en son profund i en la segona meitat predominen les fases 2 i REM. És important que realitzem el temps suficient de cada fase de son perquè cada fase proporciona una restauració física o mental en el nostre organisme. És a dir, cada fase té una funció específica per a poder funcionar durant el dia. Les funcions del son continuen sent un enigma biològic. Amb el descobriment de l’electroencefalograma i dels estudis de privació del son s’han postulat diferents teories, les quals poden ser complementàries.
La teoria adaptativa és la més antiga, i suggereix que el fet que dormim per la nit ha fet que restem inactius i, alhora, allunyats del perill en un moment en el qual som molt vulnerables front els depredadors. Això ens ha permès la supervivència.
La teoria de la restauració i la recuperació incideix en l’ús del son per recuperar i/o restablir processos bioquímics i/o psicològics que s’han anat degradant durant la vigília prèvia. Quan dormim restaurem funcions molt importants pel nostre cos com la reparació de teixits, la síntesi de proteïnes o el creixement muscular. Això fa que millori la funció cognitiva, a més de combatre el cansament neurològic. Estudis de privació total de son en animals demostren que en poques setmanes perden tota la capacitat immunològica i moren.
Una altra línia és la teoria de la conservació de l’energia, que afirma que quan dormim es produeix un descens de la temperatura corporal i de les necessitats calòriques. El son suposa una reducció de la despesa energètica en un moment del dia en què és més difícil trobar menjar. No obstant això, el 10% de reducció de l’activitat metabòlica per sota dels nivells basals de la vigília probablement no és suficient per explicar la selecció natural del son. Així mateix, l’estalvi real d’energia en les vuit hores de son d’una persona seria de 120 calories.
Més recent és la teoria de la plasticitat cerebral. Al·lega que el son es correlaciona amb canvis en l’organització i estructura cerebral. El son és bàsic en els nens, que necessiten un desenvolupament cerebral molt important. Els nens dormen entre tretze i catorze hores diàries i la meitat d’aquest temps ho fan en fase REM (la privació d’aquesta fase de son afecta a la capacitat per consolidar nous aprenentatges o desenvolupar diferents tasques).
Tots els investigadors estan d’acord en considerar que el son té una funció vital probablement relacionada amb la integritat neuronal i la remodelació de les connexions sinàptiques. La investigació realitzada en els darrers cinquanta anys ha permès conèixer algunes funcions essencials i específiques en relació a les diferents fases de son.
Al son d’ones lentes se li han atribuït funcions anabòliques, de manteniment i de recuperació de substàncies endògenes, funcions de síntesi d’hormona del creixement (principalment durant els primers anys de desenvolupament i durant la infància) i funcions immunològiques.
La privació de son REM en un moment crític del desenvolupament produeix canvis que perduren en la funció cerebral. Així mateix, la privació de son REM en les primeres etapes del desenvolupament pot inhibir la resposta de creixement del cervell a l’estimulació ambiental en etapes posteriors.
El son REM sembla estar implicat en els processos de memòria i aprenentatge, mitjançant mecanismes activadors generals que promouen la síntesi de proteïnes. La privació de son REM dificulta el record dels aprenentatges de la vigília i el record d’aprenentatges al dia següent, però no altera la consolidació d’aprenentatges simples. Igualment, s’ha descobert que determinades situacions d’aprenentatge o situacions noves, situacions crítiques o que requereixen major dosi d’atenció, especialment aquelles en què es consoliden coneixements nous, així com situacions emocionalment importants, generen un increment de la proporció de son REM. En els nadons un 50% del total de temps de son és son REM.
Eduard Estivill. Nuria Roure.
