Ciència i empresa per a la innovació
El Parc Científic de la Universitat de València celebra deu anys de convivència entre universitat i sector empresarial
Sense innovació no hi ha futur, però la innovació no va enlloc si no es contextualitza dintre dels reptes que afronta la societat. L’envelliment poblacional, la limitació de recursos o els desastres meteorològics, com també l’economia de dades, la intel·ligència artificial o la robòtica social són realitats immediates que requereixen decisions conscients i responsables per part de la comunitat científica. Així ho reconegué Nuria Oliver, directora de Recerca en Ciència de Dades de Vodafone, durant la seua conferència al X Aniversari del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV) aquest dimecres 16 d’octubre.
L’acte començava un poc més tard de les 10 del matí a l’Auditori Marie Curie situat al mateix Parc Científic, al campus de Burjassot-Paterna de la Universitat de València. A l’entrada de l’edifici, l’activitat de l’equip del programa de ràdio Al ras d’À Punt es barrejava amb els preparatius del càtering i les converses dels primers assistents. Ja a l’auditori, entre vestits de jaqueta, presentacions i salutacions informals, es trobaven membres del teixit empresarial, investigadors, representants de la Universitat de València i càrrecs de la Generalitat. Aquests dos últims grups evidenciats respectivament per la presència de Maria Vicenta Mestre, rectora de la Universitat de València, i Carolina Pascual, consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. La rectora de la Universitat va subratllar que el PCUV va nàixer «com a punta de llança d’una estratègia de necessari canvi de model productiu valencià; un canvi de model que fa deu anys era necessari i que ara és imprescindible en plena era de la societat del coneixement i de transformacions del nostre medi ambient».
Sens dubte el colofó de l’acte, durant el qual també es va reconèixer les empreses i centres de recerca més veterans, arribà amb la ponent invitada, Nuria Oliver, experta en ciència de dades i referent en la predicció del comportament humà. La conferenciant ens presentava a les seues diapositives un escenari on els llocs més habitats del món són països digitals, on la interacció en robots socials forma part del dia a dia i on la intel·ligència artificial és la clau de les noves tecnologies. La societat actual té ja un peu en aquest futur que constitueix la quarta revolució industrial. Per afrontar-lo, l’experta va defendre la importància de treballar en xarxes de col·laboració multidisciplinàries per generar solucions innovadores. En aquest sentit, Oliver va situar la labor del Parc Científic al «cor» d’aquesta revolució tant per la coalició estratègica ciència i empresa, com pel desenvolupament de branques capdavanteres com nanotecnologia, biotecnologia i, per suposat, intel·ligència artificial.
Tot i això, quedà lloc per a l’autocrítica que arribà de la mà d’Eugenio Coronado, director de l’Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València, que va reivindicar una major presència de la universitat i una millor interacció entre empreses i instituts. El professor argumentava que, malgrat la proximitat, no existeix una vertadera interacció entre investigadors i empreses, però que de cara als pròxims deu anys aquesta col·laboració es podrà assolir.
Espai de convergència
A les portes de l’auditori els assistents podien obtenir una exhaustiva anàlisi en paper del rendiment de les empreses instal·lades al Parc Científic. Les minucioses infografies de l’informe ratifiquen que més d’un 80% de les startups originades al Parc Científic continuen actives ─mentre que l’índex de supervivència espanyol és d’un 10%─. Del percentatge total un 80% de les empreses compten amb una antiguitat d’entre 5 a 25 anys i consta que assoliren en 2017 un balanç de 854 milions d’euros. D’altra banda, l’informe també recull qüestions com la composició de gènere de les empreses. En aquest cas, la majoria és masculina, especialment en matèria de lideratge on únicament un 20% de les entitats son dirigides per dones.
El Parc Científic es caracteritza per una simbiosi productiva entre la comunitat científica i el sector empresarial focalitzada en transferir el progrés científic a la societat. Actualment està integrat per més de noranta empreses de base científica i tecnològica, així com per centres singulars i instituts de recerca. El parc va nàixer amb l’objectiu de crear un ecosistema I+D+i on els últims avanços en investigació científica es pogueren traduir en la creació d’empreses innovadores basades en el coneixement. «En aquests 10 anys podem certificar que aquest model de corredors compartits en la universitat funciona, i funciona molt bé. Els resultats són prova de l’èxit», anuncià al seu discurs Ángela Pérez, CEO de l’Institut de Medicina Genòmica (IMEGEN), una de les empreses amb seu al PCUV.
Segons la vicerectora de la Universitat, María Dolores Real: «les empreses que viuen de la generació d’idees necessiten estar prop del coneixement, necessiten estar prop del talent». El Parc Científic tracta de donar solucions a la societat contemporània mitjançant el treball coactiu d’investigadors i inversors per metes comunes. Com bé va definir la consellera Carolina Pascual, els parcs científics funcionen com a «territoris frontera» on l’àmbit acadèmic i l’empresarial es troben per innovar en coalició.