El canvi climàtic també té biaix de gènere

Les conseqüències del canvi climàtic les estem patint tothom. Desastres naturals i situacions extremes associades al clima, com ara els «superincendis», la sequera, les tempestes, el desbordament de rius, l’augment del nivell del mar o les onades de calor són cada vegada més habituals arreu del món. Ara bé, no tothom les pateix igual: dels 26 milions de migrants climàtics, 20 són dones; del total de persones mortes per l’onada de calor a França l’any 2003, el 65% van ser dones. Són només algunes de les dades que va exposar l’eurodiputat Florent Marcellesi en la introducció de la conferència «Climate Justice: Engendering the Energy Transition» (“Justícia climàtica: Introduir la perspectiva de gènere en la transició energètica”), organitzada per Els Verds/Aliança Lliure Europea i celebrada el passat 19 d’octubre a Brussel·les, al Parlament Europeu.

Un estudi publicat pel Parlament Europeu l’any 2015 enumera una sèrie de problemes per a les dones a causa del canvi climàtic. Per exemple, s’explica que en molts països les dones són les responsables de recollir aigua per a la família. Si, per la sequera, hi ha menys aigua, les dones han de recórrer distàncies més llargues per trobar-ne. També es parla de l’agricultura i de la responsabilitat de les dones d’aconseguir aliments per a la família. Si la collita falla o disminueix a causa del canvi climàtic, aquestes dones guanyaran menys diners i també tindran menys aliments per a les seues famílies, cosa que també influirà en la seua salut. I les malalties també afecten més les dones perquè encara són elles les que tenen les principals responsabilitats de cura i, per tant, dediquen més temps a aquestes tasques. Finalment, l’estatus socioeconòmic més baix de les dones o, de nou, la seua dedicació a la cura de xiquets i gent gran, les fa més vulnerables als desastres naturals.

«Les dones estan infrarepresentades en les cimeres del clima on es prenen les decisions»

Però quan es parla de canvi climàtic i dones, no s’ha de fer referència només com a víctimes, sinó també com a agents o motors del canvi; uns motors amb dificultats per a funcionar perquè, per exemple, estan infrarepresentades en les cimeres on es prenen les decisions. I, malgrat això, tenen un paper important a l’hora de lluitar contra el canvi climàtic, gràcies a accions o hàbits diferents dels homes. Per exemple, segons va relatar Marcellesi, les dones agafen més transport públic. També va citar un estudi realitzat a Dinamarca, que revela que «els homes consumeixen 130 grams de carn diàriament, mentre que les dones només 81», unes dades a tenir en compte pel que fa a l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle amb origen en la ramaderia. Així doncs, les dones tenen una petjada ecològica menor que la dels homes.

Un dels conceptes clau durant la jornada va ser el de «justícia climàtica», que implica abordar el canvi climàtic no només com un problema científic, econòmic o social, sinó posant les persones en el centre de la qüestió. La conferència s’estructurà en dos panells, el primer d’ells dedicat a la vessant del gènere en la justícia climàtica i el segon a la perspectiva de gènere en la transició energètica europea. Al llarg de la jornada van intervenir persones de l’àmbit del periodisme, de l’activisme, de l’empresa privada o de la Comissió Europea.

«El canvi climàtic té conseqüències que aniran a pitjor: tempestes més greus, més inundacions, més onades de calor, incendis… I no és només el canvi climàtic el que ha de preocupar-nos: és la contaminació i la salut pública, també», alertava Fiona Harvey, periodista ambiental en The Guardian. Harvey també va advertir sobre la major vulnerabilitat de les dones al canvi climàtic, «perquè tenen menys independència financera i depenen molt més dels preus i resultats agrícoles, per exemple».  A més, es va referir al creixement de la població com «un problema que tothom sap que existeix però que ningú vol afrontar».

La COP23, una bona oportunitat

La periodista de The Guardian va remarcar la necessitat d’investigar sobre l’impacte del canvi climàtic en el gènere –«No ho estem fent encara», denunciava–, així com la importància que les dones estiguen presents en les reunions. «La COP23 és una bona oportunitat, la més gran des de l’acord de París», va apuntar. Aquesta conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic tindrà lloc a Bonn del 6 al 17 de novembre, dins la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC, per les seues sigles en anglés).

«La COP23 dedicarà un dia sencer a la qüestió del gènere»

La COP23 també va aparèixer en la intervenció de Fleur Newman, coordinadora de gènere al secretariat de l’UNFCCC. Newman va assegurar que «aquest any estem en una fase molt interessant sobre el gènere i el canvi climàtic». «Hi haurà un pla de gènere en la COP23, n’estic segura –va afirmar–. Ara només hem d’esperar els resultats». Com a mínim, hi ha la intenció: aquesta conferència de l’ONU dedicarà un dia sencer a la qüestió del gènere, segons va informar Marcellesi. A més, la Presidència de la COP23 i la Secretaria de la UNFCCC han convidat tots els països a desenvolupar un enfocament nacional per al gènere i el canvi climàtic, de manera que contribuisquen al desenvolupament i la implementació d’aquest pla d’acció de gènere de la UNFCCC.

La xarxa internacional GenderCC – Women for Climate Justice, formada per organitzacions, persones expertes i activistes que treballen per a la igualtat de gènere, els drets de les dones i la justícia climàtica, es mostra optimista davant la possible arribada d’un primer pla d’acció, «una fita en els esforços per integrar el gènere en la política climàtica internacional». La xarxa va estar representada en la conferència mitjançant una de les seues fundadores, Gotelind Alber.

El 65% de les persones mortes en l’onada de calor a França l’any 2003 eren dones. En la imatge, cartell a París amb el número de telèfon per a informar-se sobre les víctimes. / Sebjarod

Vides vulnerables

Alber explicà que el treball de GenderCC – Women for Climate Justice «se centra a explorar i explicar què significa, en la pràctica, el gènere tant en el canvi climàtic com en les qüestions d’energia». Amb aquesta finalitat han desenvolupat una metodologia que permeta estudiar-ho sobre totes les ciutats. «Fem una avaluació de l’impacte del canvi climàtic a les ciutats, amb indicadors, entrevistes… Així abordem la qüestió del canvi climàtic amb perspectiva de gènere», perquè «tot té a veure amb el gènere», va sentenciar. A més, Alber va afirmar que «hauria d’existir un dret a la mobilitat, igual que hi ha un dret a l’habitatge». «Les dones tenen menys accés a vehicles propis, així que fan més ús del transport públic o es desplacen caminant, però també hi ha la por a l’assetjament o a la violència», argumentava.

D’aquesta violència masclista també en va parlar Lola –o Lolita– Chávez, nominada al premi Sakharov 2017. En paraules de Chávez, defensora dels drets humans guatemalteca, «les dones indígenes, camperoles, rurals, han de lluitar contra la mineria i les empreses elèctriques, però també contra les opressions de violència fins i tot als llits, a les cases, a les comunitats». Un altre testimoni colpidor va ser el de Jannie Staffansson, representant del Saami Council, una ONG formada per membres del poble sami. Staffansson va nàixer al si d’una família de criadors de rens, ha crescut «en la generació del canvi climàtic» i «fa vora trenta anys» que viu amb ell. La transhumància forma part de la seua rutina de treball, però «l’hivern a l’Àrtic ha sigut terrible aquest any»: «Els animals morien ofegats o als nostres braços i havíem de deixar-los enrere, i això és culpa del canvi climàtic». Per això, va alertar de la necessitat d’una transició energètica urgent, però també justa, que tinga en compte la defensa de les diferents cultures, identitats, idiomes, terres… «Les decisions que prenen vostès ací té repercussions per a nosaltres», va sentenciar.

«Vivim en un sistema que ha declarat la guerra a la vida, com diu sovint Vandana Shiva». Així es va expressar Nerea Ramírez, coordinadora d’Ecologistas en Acción. Ramírez també va destacar que les nostres vides, les de tothom, són dependents. D’una banda, «ecodependents», dependents dels límits del planeta. D’altra banda, «interdependents», dependents dels límits dels nostres propis cossos; «Vivim vides encarnades en cossos», digué. Això es tradueix en «la dependència d’uns ecosistemes sans i de la cura d’altres persones». Per a Ramírez, «tenim vides vulnerables i el sistema econòmic viu d’esquena a aquesta vulnerabilitat». I, dins d’aquestes vides vulnerables i dependents, «el canvi climàtic afecta més les dones perquè vivim en un món profundament desigual, en què les dones segueixen encarregant-se encara majorment de la cura de la vida». Però, com es va repetir al llarg de la jornada, «les dones no són només víctimes, sinó agents imprescindibles en la lluita, una lluita vertebrada per la defensa del territori», segons la coordinadora d’Ecologistas en Acción.

Més dones, millors resultats

«La transició ha de ser ràpida i radical, i això demana que fem les coses de manera diferent a com ho hem fet i que les dones s’impliquen en àmbits en què no s’han implicat de manera tradicional», va dir Fleur Newman, qui marcà un termini de cinc anys. Cinc anys per a «implicar-les des de xiquetes, per a tindre dones qualificades en el futur», i cinc anys per a «inspirar-se en experiències i iniciatives que ja estan funcionant, com és el cas d’Alemanya, que està formant dones en el camp de l’energia solar». En aquesta línia, Gotelind Alber va comentar que «la representació de la dona en el camp de les renovables és encara menor que en altres àmbits».

«Vivim en un sistema que ha declarat la guerra a la vida, com diu sovint Vandana Shiva»

Un altre dels participants en la conferència va ser Sven Harmeling, de l’associació humanitària CARE International. Ell, concretament, és responsable del desenvolupament i la coordinació de la promoció i el treball polític de CARE en relació amb el canvi climàtic, particularment pel que fa als processos globals de política de canvi climàtic de les Nacions Unides. Harmeling no va dubtar a afirmar que «la participació adequada i equitativa de les dones dóna millors resultats».

Com va concloure Marcellesi en acabar la jornada, recollint la idea principal d’aquesta, «les dones són víctimes del canvi climàtic, però també agents per combatre’l». I, per això, «cal posar la perspectiva de gènere en el centre de la transició energètica» i «connectar les diferents persones i associacions que treballen sobre aquest tema». Marcada al calendari, està la COP23.