Entrevista a Janet Browne

La historiadora de la ciència Janet Browne és probablement l’autora de la millor biografia que existeix sobre Charles Darwin. Dividida en dos volums (Charles Darwin: El viatge, de 1995, i Charles Darwin: El poder de l’entorn, de 2002), ha rebut múltiples guardons entre els quals es troba el Premi Pfizer, atorgat per la History of Science Society. Browne és considerada, així mateix, una referent en la història de la biologia del segle XIX. Actualment treballa en un tercer volum sobre Charles Darwin en què aborda la transcendència del naturalista i la seua obra després de la seua mort. Amb motiu del Dia Darwin, respon al nostre correu electrònic per recordar les grans idees del científic i com va ser el procés de creació de la seua completa biografia.

Com va descobrir a Darwin? Què va ser el que més li va cridar l’atenció d’ell?

Em vaig trobar per primera vegada amb les idees de Darwin quan era estudiant de zoologia encara que, per descomptat, m’havien ensenyat sobre evolució a l’escola. Anteriorment, mai m’havia passat pel cap que totes les coses que aprenem en ciència van ser proposades i establertes per persones concretes en el passat. És a dir, no em preocupava especialment com havíem arribat a la situació actual en ciència. Va ser un gran moment per a mi, quan tenia uns vint anys, veure que una persona real havia proposat coses tan interessants i que les seues idees havien estat (i continuen estant) molt qüestionades.

Per què va decidir estudiar-lo i com se li va ocurrir la idea de fer una biografia tan completa sobre la seua figura?

Vaig decidir perseguir aquests nous interessos estudiant un doctorat en Història de la Ciència. Va ser molt divertit i em va obrir a una nova forma de pensar sobre la història. I vaig elegir estudiar Darwin com a tema de doctorat perquè volia saber tot sobre la història de la biologia. Ara sé que en aquesta història hi ha molt més que Darwin. Vaig aprendre moltíssim! En qualsevol cas, no vaig pensar a escriure una biografia fins molt més tard, uns quinze anys després de finalitzar el meu doctorat. La idea va sorgir mentre treballava com a editora en la publicació de la correspondència de Darwin en la Biblioteca de la Universitat de Cambridge, on la major part de l’estudi era buscar coses sobre l’Anglaterra victoriana que ens ajudaren a datar les cartes. Hi havia tantes coses fascinants sobre els antecedents de la vida de Darwin i la seua família que vaig decidir que podia escriure la història de la seua vida d’una manera diferent de tota la resta de biografies.

Més enllà del que altres autors havien escrit abans sobre Darwin, què volia mostrar en la seua biografia? Com va ser tot el procés?

En especial, volia mostrar que la història de vida d’un individu també involucra moltes altres persones, que Darwin mai va treballar sol i que fins i tot les seues millors idees es basaren en les d’altres. Vaig ser extremadament afortunada per tindre accés a tota la col·lecció de correspondència que existeix a la Biblioteca de la Universitat de Cambridge. Va dur anys llegir-ho tot i prendre notes, però afortunadament ja teníem ordinadors. Inicialment, vaig pensar a escriure solament un volum, però a mesura que avançava em va semblar una molt bona idea dividir-ho en dos, i fer un primer volum sobre les primeres experiències de Darwin i com va arribar a la seua gran teoria, i un segon sobre com el fet de publicar L’origen de les espècies va canviar la seua vida. Per tant, el primer volum tracta sobre la creativitat privada i el segon sobre les conseqüències de fer-la pública.

Com la va afectar personalment la investigació sobre la vida privada de Darwin?

La investigació i l’escriptura m’afectaren considerablement: vaig veure créixer els meus fills mentre escrivia i m’interessava molt en Darwin com marit, pare, amic i com cap de família. M’agradava la seua companyia i, als matins, em prenia el meu café, encenia l’ordinador i m’asseia a escriure sobre la seua vida. Va ser extremadament trist per a mi quan va arribar el moment d’escriure sobre la seua mort.

Què va ser el més sorprenent per a vosté de la vida de Darwin?

Aquesta és una pregunta difícil. Probablement adonar-me que era tremendament bo amb les finances i inversions. Qui ho haguera pensat?

Per a vosté, què és el més destacat que ha aportat Darwin a la ciència?

Va donar a conéixer la idea de l’evolució al gran públic al cristal·litzar i modificar totes les idees sobre el canvi orgànic que s’havien proposat prèviament. La seua idea no era nova (també va ser pensada al mateix temps per Alfred Russel Wallace) però la va posar en un llibre que va ser àmpliament difós i discutit. Era el moment ideal per a aquesta discussió, especialment després d’altres llibres evolutius famosos com el de Robert Chambers. Les idees de Darwin s’han integrat posteriorment amb altres idees evolutives, modificades i millorades pel coneixement de la genètica, de manera que la teoria actual difereix prou en els detalls, però és bàsicament idèntica en els grans conceptes de competència, selecció i canvi.

Com definiria a Darwin en tres paraules (o de forma breu)?

Un pròsper cavaller victorià que va tindre la idea més asombrosa.

Charles Darwin és conegut per la seua teoria de l’evolució, recollida en el seu llibre L’origen de les espècies, però quines altres obres creu que haurien de ser més conegudes?

La més coneguda és probablement El viatge del Beagle, una deliciosa història de viatges. Però la gent hauria de llegir també els seus llibres sobre plantes i cucs!

Continua interessada en altres facetes de Darwin? Què investiga en l’actualitat?

Actualment estic treballant en el que considere un tercer volum de la biografia, que tracta sobre Darwin després de la seua mort. Abasta la forma en què Darwin es va convertir en un científic cèlebre i en la persona més associada a les idees evolutives.

Creu possible entendre Darwin sense conéixer l’època en la qual va créixer?

No, n’és absolutament imprescindible. Les idees no sorgeixen del no-res, i s’ubiquen i circulen de formes molt concretes.

Personalment, troba problemàtiques algunes idees de Darwin (potser a conseqüència de l’època en la qual va viure o els seus propis prejudicis)?

Cada vegada és més problemàtic escriure sobre un home blanc ric les teories del qual proporcionaren un fonament per a molts aspectes de la vida moderna als quals no volem donar suport en absolut: la desigualtat econòmica, el racisme, les diferències de gènere, etc. Per a mi, està clar que Darwin era una persona generosa i benintencionada, que estimava la seua família, va mirar de fer el bé en el món i aportar claredat a la biologia, però la teoria és rígida i, al cap i a la fi, prou dura. Aquest és el problema que els historiadors tractem d’il·luminar.