Entrevista a José Antonio Sobrino
«La teledetecció és una eina al servei de la societat»
Catedràtic de Física de la Terra de la Universitat de València
José Antonio Sobrino és catedràtic de Física de la Terra a la Facultat de Física de la Universitat de València. Ha dedicat la major part de la seua trajectòria professional a la investigació i l’aplicació de la física en el camp de la protecció del medi ambient. Des de fa trenta anys, Sobrino treballa en l’àmbit de la teledetecció, és a dir, l’observació de la Terra des de satèl·lits. En 1996, va crear a la Universitat de València el grup de recerca en Unitat de Canvi Global, que dirigeix des d’aleshores. A més, és president de l’Asociación Española de Teledetección, així com president i fundador del congrés internacional Recent Advances in Quantitative Remote sensing (RAQRS), la sisena edició del qual s’ha celebrat aquesta setmana a Torrent. El treball de Sobrino va ser reconegut l’any 2019 amb el Premi Jaume I de Protecció del Medi Ambient. Conversem amb ell per a conèixer més detalladament l’àmbit de la teledetecció i les seues aplicacions.
En què consisteix la teledetecció?
La teledetecció és l’observació de la Terra des de satèl·lits. Gràcies a aquests, podem obtenir una imatge del planeta molt detallada, ja que comptem amb una constel·lació de satèl·lits que generen dades en temps real i ens permeten fer un seguiment de tota la problemàtica de la Terra. Fonamentalment, parlem d’aplicacions forestals, control de sequeres, incendis, estimacions de la necessitat d’aigua als cultius, contaminació, qualitat de l’aire…
Com pot la teledetecció aplicar-se a la protecció del medi ambient?
En primer lloc, utilitzem les dades de teledetecció sempre que es produeix algun desastre natural o impacte sobre el medi natural, per exemple un incendi. Gràcies a la teledetecció podem obtenir-ne el perímetre i el grau de severitat. També podem detectar els fenòmens d’«illa de calor» que tenen lloc a les ciutats sobretot durant l’època estival. La teledetecció és una eina que està al servei de la societat i cada vegada ofereix més possibilitats per a dur a terme estudis d’impacte mediambiental.
A més del canvi climàtic, en quins altres àmbits pot ser d’ajuda la teledetecció?
En molts. Per exemple, es poden fer inventaris agrícoles, per tant, pot ser un suport per a la política agrària comuna. També es pot utilitzar per a prendre mesures de cara a la millora de la qualitat de vida dels habitants del planeta. Les aplicacions són nombroses: es pot detectar el nivell de contaminació dels oceans, la qualitat de l’aire…
Aquesta és la sisena edició del congrés Recent Advances in Quantitative Remote Sensing. Com i per què va sorgir la idea de dur-lo a terme?
La primera edició del congrés va tindre lloc l’any 2002. Uns anys abans, vaig pensar que estaria bé fer un congrés internacional que posara l’èmfasi en l’aspecte quantitatiu de la teledetecció: el desenvolupament d’algoritmes, el calibratge dels satèl·lits, fer aplicacions quantitatives… Vam tindre un suport important, cosa que ens va motivar a continuar. Sempre ho hem fet a l’auditori de Torrent i hem comptat amb el suport de l’Ajuntament i les institucions de la ciutat. A més, és un espai que té les condicions òptimes perquè els distints congressistes, que venen de centres variats i punters internacionals, treballen durant una setmana. Celebrem el congrés cada tres o quatre anys; aquest estava previst per al 2020, però arran de la pandèmia de coronavirus va haver de posposar-se.
L’objectiu principal d’aquest congrés és avaluar l’estat de les investigacions i les aplicacions de la teledetecció. Quines novetats podem trobar en aquest àmbit?
Com sempre, ens reunim per fer un inventari d’allò que s’ha fet en els darrers anys. A més, es presenten les missions de teledetecció futures i estimacions dels seus resultats. En aquest congrés, es compartiran els primers resultats obtinguts pel satèl·lit espanyol PAZ, que és un radar d’alta resolució. També es mostraran alguns nous satèl·lits que es llançaran aquesta dècada, així com noves missions de l’Agència Espacial Europea i la NASA. No s’explicaran únicament les missions actuals i futures, sinó també els algoritmes que han permés obtindre les dades utilitzades per a explicar aquests paràmetres d’interès.
En un futur, quins avenços s’espera assolir al camp de la teledetecció?
La línia de treball futura se centrarà en missions d’una precisió més gran, amb més resolució espacial, espectral i temporal. És a dir, es busca aconseguir un seguiment a temps real, o amb la major freqüència possible, que ens permeta monitorar aspectes com la necessitat d’aigua dels cultius o els desastres naturals. I a més, que ens permeta aplicar polítiques utilitzant les imatges com a font d’informació.
Actual treballa en CityClim, un projecte que utilitza la ciutat de València com a objecte d’estudi. Pot explicar en què consisteix?
CityClim és un projecte finançat per la Unió Europea en què la Universitat de València està treballant i que té com a objectiu generar mapes de les zones urbanes amb una resolució de cent metres per a executar pronòstics avançats de la seua meteorologia. Una de les ciutats on es provarà el model es València, i actualment estem treballant en col·laboració amb l’Ajuntament i distints socis d’altres països. Junts, estem investigant en la metodologia que ens permetrà generar aquests mapes en temps real. L’any que ve, si tot va bé, farem una investigació per a estimar l’impacte que tenen en la temperatura de la ciutat els materials utilitzats per a construir-la. Estem molt esperançats amb aquest projecte.