Alicia Sintes: «Van passar mesos des del descobriment de les ones fins la seua comunicació»

El passat dimecres 9 de març es va celebrar a l’auditori Grisolía del Museu Príncep Felip de València la conferència «Les ones gravitacionals: les noves missatgeres de l’univers», a càrrec de la investigadora Alicia Sintes. Aquesta conferència es dóna tot just després de l’anunci de LIGO Caltech de la detecció d’ones gravitacionals per part de dos dels seus centres. Un descobriment del qual la professora Sintes ja va parlar-nos en l’article Les ones gravitacionals: una qüestió de pes.

Aquest descobriment, com ens va dir Sintes en aquell moment, en realitat suposa un triple descobriment, atès que es demostra l’existència d’ones gravitacionals cent anys després que Einstein les predigués en la seua teoria de la relativitat general, es demostra l’existència de forats negres en l’univers i es demostra la interacció que aquestos tenen entre ells.

Hem volgut aprofitar l’oportunitat de parlar amb l’astrofísica per poder contrastar les seues sensacions darrere del que –molts pensen– ha estat el descobriment del segle.

Com li va arribar la notícia?
No recorde quin dia va ser el més feliç de la meua vida, però sé que era un dilluns o un dimecres, perquè havia d’anar a recollir la meua nena a classe de música. Aquell mateix matí a les 12 hores havia arribat l’ona a la terra i a la 13 hores Marco Drago –investigador de l’Institut Max Plank– ja havia confirmat que era una ona gravitacional. De tota manera, no era la primera volta que la Universitat de Harvard feia simulacres d’insercions per comprovar l’efectivitat de l’equip, així que existia una mescla d’emoció i incertesa. Per sort, un dels nostres alumnes es trobava a en l’observatori de Hanford –un dels dos centres de LIGO Caltech implicat en la detecció de les ones– en aquell moment i ens va confirmar que l’ona era astrofísica. Tot i així, es va tardar diversos dies en consensuar que tot era real; era una ona gravitacional.

Què va ser el primer que va sentir?
Recorde que vaig anar a recollir la meua nena i li vaig dir que aquell dia no podia jugar perquè tenia una teleconferència. Ella em va preguntar que si havíem fet un descobriment, jo li vaig dir que sí, mig plorant, però que no podia contar res als seus amics. Era una sensació controvertida, ja que duia dinou anys recercant les ones gravitacionals, per tant m’inundava l’alegria, però la incertesa encara estava present, calia ser cautelosos.

Com li ha canviat vida després d’aquest descobriment?
Evidentment a tots els membres del grup de Relativitat i Gravitació de la UIB ens ha canviat la vida, ja que sabíem que se’ns venia damunt una feinada impressionant. En el meu cas s’han incrementat notablement el número de correus, arribant a triplicar-se! A més, ara comença a relaxar-se una mica la cosa, però la pressió mediàtica ha estat extraordinària, tant que fins i tot he hagut d’abandonar el meu grup de treball i dedicar-me únicament a la premsa.

Com va ser el procés de transmissió d’aquest descobriment a la societat?
Estava tot mil·limetrat, ja s’havia pactat, molt abans de fer el descobriment, en quina revista científica es faria la publicació i en quines condicions. Tot i així, han passat diversos mesos des del descobriment de les ones –setembre– fins la seua comunicació –febrer–. Açò és degut principalment a que treballem pràcticament amb una estructura militaritzada, tots els centres perfectament coordinats i a una.

Com pensa que s’ha rebut la notícia per part de la societat?
Pense que en la societat en general, i en l’àmbit espanyol especialment, el descobriment ha tingut una magnífica acollida. Evidentment, els temes relacionats amb l’astrofísica sempre solen interessar la gent. En aquest sentit, vaig realitzar un petit experiment social, informant abans que es donara a conèixer el descobriment que érem l’únic equip espanyol –malauradament– que treballàvem directament en aquesta recerca. Només uns pocs diaris locals es van fer ressò, açò va suposar una tasca extraordinària de preparació per a la UIB perquè una volta que es comuniqués el descobriment els mitjans de comunicació es dirigiren a nosaltres i no a fonts externes com LIGO Caltech.

Com a directora del seu grup d’investigació, com veu el paper de la dona en el camp de l’astrofísica?
En el conjunt de l’equip internacional que hem treballat en el descobriment de les ones gravitacionals, un 17% som dones. Aquest grup de treball compta amb un Comitè de la Diversitat que cuida de les minories, és a dir, no només es mira per una igualtat entre sexes, sinó també entre ètnies. Tot i així, la carrera d’una científica és molt complicada, especialment a l’hora de ser mare, ja que no aconsegueixes una estabilitat monetària pràcticament fins els 35 anys.

Pensa que hi ha cap solució per millorar la situació de les dones en la ciència?
La solució més immediata passa per aconseguir conscienciar la societat de les dificultats que les dones troben en les seues carreres científiques. A més, cal promocionar el paper de les dones com a divulgadores de ciència, potser en lloc d’ un Carl Sagan ens calga una Carla Sagan que en un futur ens informe dels avanços en ones gravitacionals.