Entrevista a Francisco Grimaldo i Emilia López

«El projecte de la Falla Immaterial aprofita unes festes massives per a divulgar ciència»

Francisco Grimaldo és subdirector de l'ETSE-UV i director del projecte de la Falla Immaterial; Emilia López Iñesta és professora del Departament de Didàctica de la Matemàtica i gestora del projecte

Francisco Grimaldo i Emilia López

La comissió fallera més gran de tota València torna a plantar el seu monument. Així és com es refereix el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, a la Falla Immaterial de la Universitat de València, que arriba ja a la seua quarta edició. «Sort que no heu d’anar a l’ofrena», bromeja, tot animant la ciutadania a participar en aquesta iniciativa que demostra que «la festa és cultura; cultura festiva i científica en aquest cas». El projecte es va presentar aquest dilluns al migdia en una roda de premsa celebrada al Centre Cultural La Nau en què també van intervenir la vicerectora d’Estudis de Grau i Política Lingüística de la UV, Isabel Vázquez, així com Francisco Grimaldo i Emilia López Iñesta, ambdós responsables d’aquest projecte. Tal com explica Isabel Vázquez, ací no hi ha mestre faller, sinó que és la societat qui fa créixer la falla. Al remat, un projecte «que uneix tradició, cultura, modernitat i innovació».

La Falla Immaterial es defineix com una iniciativa de divulgació científica que apropa la festa fallera a l’avantguarda en enginyeria i ciència de dades. És a dir, compartir la cultura festiva i relacionar-la amb l’alfabetització i la cultura científica. I tot, en un context de ciència ciutadana. El propòsit d’enguany és acostar a la societat els Objectius de Desenvolupament Sostenible, «fer entendre a la població que ens queda molt per assolir-los», explica Emilia López. Per això, sota el lema ‘Uneix-te al repte del desenvolupament sostenible’, la quarta Falla Immaterial permetrà als participants «mesurar com d’alineats estem amb els ODS en el nostre dia a dia», exposa Francisco Grimaldo. Ho farà gràcies al robot Xe-xe i els cinc personatges que l’acompanyen en aquesta missió: Pepeta, Rafel, Vicent ‘el Traca’, Ampariues i Nelo.

falla immaterial personatges

Cinc personatges acompanyen el bot Xe-xe en aquesta missió: Pepeta, Rafel, Vicent ‘el Traca’, Ampariues i Nelo.

Xe-xe, que pot generar vora mil milions de converses diferents, planteja als participants quatre preguntes relacionades amb els ODS. Cada resposta es valora amb un màxim de quatre punts i cada participant es ‘tradueix’ en un ninot segons la seua puntuació final. Només aquells ninots que el dia 19 de març tinguen 16 punts podran optar al Premi Sostenibilitat, dotat amb 200 euros. Aquesta falla virtual també permet disparar la mascletà i, a partir de la nit del 18 de març, cremar el monument faller. Però darrere d’aquest innocent giny amb què jugar i passar una bona estona hi ha ciència i tecnologia; hi ha algoritmes d’intel·ligència artificial, anàlisi i visualització de dades. Aprofitem l’acte de presentació per a conversar amb Francisco Grimaldo, subdirector de l’ETSE-UV i director de la Falla Immaterial, i Emilia López, professora del Departament de Didàctica de la Matemàtica i gestora del projecte, i descobrir tots els detalls d’una iniciativa que rep el suport institucional de la Càtedra Baleària, el Centre Cultural La Nau, el Servei de Política Lingüística, la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la UV, la Junta Central Fallera i l’Ajuntament de València i el patrocini de Destilerías Tenis i Grupo CAPS. Tot seguit, l’explicació de la falla.

De quina manera es va gestar la primera Falla Immaterial i com ha anat evolucionant des dels inicis fins ara?

Francisco Grimaldo: La idea naix en el moment que la Unesco declara les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, en novembre del 2016. Volíem fer servir les noves tecnologies, allò que nosaltres investiguem en ciència de dades i en enginyeria, perquè la gent participara i aprenguera alguna coseta. Donem a la ciutadania ‘un joguet’ en Falles i usem la festa com a canal de transmissió. Cada any la temàtica ha anat canviant i hem anat aprenent una sèrie de coses. Per tant, és un projecte de divulgació i que ajunta cultura científica i cultura popular.

Certament, podem dir que la Falla Immaterial aprofita el recurs de la gamification o ludificació per a ensenyar i divulgar el coneixement.

Emilia López: Sí, enguany hem anat per aquesta línia de la gamificació junt amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Tenim un chatbot, un robot conversacional com el que es fa servir en moltes empreses com a assistent. Aquest bot, anomenat Xe-xe, planteja un joc de preguntes i respostes perquè la gent prenga consciència del seu nivell de compromís amb la sostenibilitat. Aquest bot va fent-te preguntes i, en funció de si les respostes són més adequades o menys, et va donant punts. Segons la puntuació, et converteixes en un personatge o altre de la plaça virtual de l’Ajuntament que s’ha creat i a la qual es pot accedir mitjançant la web fallaimmaterial.com. Si tens una puntuació molt alta, ets un faller o fallera. A més, el projecte està sota el paradigma de la ciència ciutadana, perquè la gent en siga partícip, i en la línia de l’alfabetització i de la cultura científica. Volem que s’inscriga també en la cultura festiva com són les Falles, unes festes massives que es poden fer servir per a divulgar ciència.

foto grup equip falla immaterial

L’equip responsable de desenvolupar la Falla Immaterial està format per Francisco Grimaldo i Emilia López, juntament amb Emilio Soria (gestió i anàlisi de dades), Daniel García, Gabriel Chaparro i Elena Álvarez (programació), i Alejandro Casasús (disseny). / I. Lafita

Quina tecnologia hi ha al darrere de la quarta Falla Immaterial?

F. G.: Gastem tecnologies que venen de tres fonts principals: la informàtica, la multimèdia i la ciència de dades. Són disciplines que s’estudien en l’ETSE-UV i, de fet, no només ho fem professors sinó que també hi ha estudiants del Grau en Enginyeria Multimèdia i alumnes que han cursat el màster universitari en tecnologies web, computació en el núvol i aplicacions mòbils i que estan fent ara un doctorat en Intel·ligència Artificial. Per tant, és una col·laboració entre alumnat de diferents graus i professorat de la Universitat de València.

Segurament des del prejudici, s’acostuma a associar les Falles a la tradició i a l’immobilisme. Per contra, el seu projecte és tot el contrari: innovació, experimentació… Quina ha sigut la rebuda de la Falla Immaterial dins del món de la festa?

F. G.: La rebuda ha sigut molt bona, i ja són quatre anys. És cert que, quan u fa una cosa que pensa que pot atacar la tradició i el folklore tradicional, podria esperar que la rebuda fora roïna. Però no ha sigut mai així, ja que no és un projecte que pretenga substituir res, sinó complementar. Sempre hem tingut el suport de la Junta Central Fallera i de moltes comissions, que fins i tot han participat en el projecte amb iniciatives per a introduir-hi informació. La veritat és que estem molt contents.

falla immaterial web

Segons la puntuació aconseguida després de respondre les preguntes de Xe-xe, els participants de la quarta Falla Immaterial es converteixen en uns ninots que s’ubiquen en la plaça –virtual– de l’Ajuntament de València.

Un projecte com aquest no es limita a ser un esdeveniment puntual, sinó que tracta de tindre una repercussió o una incidència social. Com es pot mesurar l’impacte de la Falla Immaterial?

E. L.: Ho hem mesurat mitjançant la interacció en les xarxes socials, el nombre de seguidors… També hem fet moltes activitats de divulgació, com per exemple una xerrada dins del Bar de Ciències de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. L’any passat, que el projecte tractava de la computació quàntica, hi hagué un monument físic per primera vegada que es podia visitar ací a La Nau… Així, tenim moltes mètriques per a veure l’impacte, com ara les visites a la web, les cremaes virtuals que s’han fet, les plantaes… En aquest cas, quan el projecte consistia a plantar la teua falla, teníem la geolocalització d’aquests monuments fallers i podíem fer un mapa del món.

F. G.: En definitiva, a banda de construir els monuments, el que fem és analitzar també des d’un punt de vista social la informació que ens arriba. Per exemple, quan hem analitzat els missatges que s’han enviat per les xarxes socials, hem vist el sentiment, hem detectat quines peticions de millora tenia la festa per part de la ciutadania en l’àmbit del transport o del soroll… També hem vist les relacions socials que s’establien entre perfils individuals i inclús d’associacions falleres, eixes xarxes d’influencers de què parlem de vegades.

Amb la Falla Immaterial, doncs, s’està compilant una quantitat ingent d’informació. Totes aquestes dades recollides s’utilitzen després per a alguna mena d’estudi o es limiten a aquest projecte?

F. G.: Nosaltres ens dediquem activament a fer recerca en aquests temes, en ciència de dades. La nostra investigació després esdevé pública i accessible. Hem publicat un parell d’articles amb allò que hem analitzat i inclús hem proposat noves tècniques sobre com analitzar els sentiments en Twitter tenint en compte els emojis, el context, la ironia… Sent una universitat pública i amb la intenció de transferir allò que fem a la societat, aquestes coses no queden en un calaix d’ús particular sinó que les participacions es retornen en forma d’articles científics, conferències, programes de ràdio, entrevistes, etcètera.

© Mètode 2020

Llicenciada en Periodisme i graduada en Comunicació Audiovisual. Revista Mètode, Universitat de València.