El futur del monstre de ciment del Saler
La desaparició del Sidi i la recuperació del cordó dunar
Exposició «El Saler per al poble, ara!». Etapa de la història del Saler corresponent a 1974:«L’opció dels arquitectes»./ Paula Navarro
Tones de dunes arrasades, massa forestal perduda, desforestació a causa de l’acció abrasiva del vent i el salnitre, apartaments vora mar i un hotel de cinc estrelles. El Saler convertit en el complex de luxe de la Mar Mediterrania. La veu d’un poble, encara sumit en la dictadura franquista, que s’alça per a reclamar el que creu seu. Un moviment conservacionista pioner a Espanya que aconsegueix frenar el procés urbanístic devastador d’un espai caracteritzat pel seu valor ecològic i paisatgístic.
En la imatge, d’esquerra a dreta: Sergi Campillo, Maria Josep Picó i Lluís Ferrando./ Paula Navarro
Des de llavors, quaranta anys de treball i recuperació per a revertir la destrucció de la Devesa del Saler. Un espai on encara avui queden qüestions pendents per solucionar. Una de les més evidents, el futur de l’hotel Sidi Saler, va ser el tema central de la taula redona organitzada per Fòrum de Debats en l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau el passat 2 d’Octubre.
Maria Josep Picó, periodista ambiental i moderadora del debat, va ser l’encarregada de presentar el tema del diàleg en el qual van participar Sergi Campillo, delegat de conservació d’Àrees Naturals i de la Devesa de l’Albufera, i Lluís Ferrando, director general d’Ordenació Territorial, Urbanisme i Paisatge de la Generalitat Valenciana, en un acte que perseguia un consens i resposta definitiva a un problema enquistat al llarg dels anys a través d’un debat amb el poble del Saler.
Durant anys el Sidi Saler va ser un complex que va gaudir de fama i va reunir a personatges de la talla de Tina Turner o Sting. Ara la instal·lació porta tancada des de 2011. Convertit en un gran bloc de ciment que no té impacte ni en l’ocupació ni estructura econòmica de la zona, són reduïdes les possibilitats de revertir els seus usos. Els grans desperfectes als quals s’ha vist sotmés per l’acció agressiva del mar, la pèrdua de la llicència d’activitat i el gran valor mediambiental de l’espai que ocupa fan pràcticament impossible la seua reobertura.
«El Sidi Saler s’ha convertit en un gran bloc de ciment que no té impacte ni en l’ocupació ni en l’estructura econòmica de la zona»
Per aquestes raons, i avalat pels informes realitzats per l’oficina tècnica Devesa-Albufera València que dictaminen la importància ecològica de la zona, Campillo, com a portaveu de l’Ajuntament, va assegurar que l’opció més vàlida per al futur de l’hotel és la «desaparició de l’edifici» i «la reversió del cordó dunar». «Entenc la complicació de la situació i respecte els drets de les persones que viuen en la Devesa. No sóc un extremista, però crec que el que no està en ús no deu mantenir-se», va matisar per a tancar el debat de què es deu o no revertir.
Exposició «El Saler per al poble, ara!». Fotografies del moviment conservacionista que va aconseguir que frenar el procés urbanístic a la Devesa. / Paula Navarro
Ferrando, per la seua banda, va reivindicar la necessitat de millorar l’ús públic del Saler i el Parc Natural de l’Albufera i de recuperar els pobles que representen la imatge mítica de la barraca i l’horta valenciana. Va advocar per una integració paisatgística a través d’un programa de normes i millores en la qual tots dos components de la taula «ja estan treballant».
A més, va aprofitar la cita per a recordar que igual que la Devesa va ser una zona amenaçada, avui hi ha altres paisatges de gran valor ambiental i cultural que es troben en perill, i va presentar el Pla d’Acció Territorial del Litoral (PATIVEL) engegat per la Generalitat. Un projecte del qual el Saler no forma part, ja que solament té vigència territorial, però que dóna connectivitat i sentit global a l’ús públic de la Devesa.
«És necessària una integració paisatgística per la millora de l’ús públic de la Devesa i el Parc Natural de l’Albufera»
A pesar que encara queda camí per recórrer, tots dos representants coincideixen que el treball de regeneració realitzat en la Devesa és un exemple per a tota Europa i que la seua història és una crònica d’èxit. Una història que es pot conéixer a través de l’exposició «El Saler per al poble, ara!: El poder de la ciutadania en la transformació responsable del paisatge i del territori» que es podrà visitar fins al 15 d’octubre en el Centre Cultural La Nau.
