La lluita contra «Xylella»
La xarxa IBER-XYFAS posa en comú a València els avanços contra el bacteri
El juny de 2017, el bacteri Xylella fastidiosa va ser detectat en un camp d’ametlers de Guadalest, a la Marina Baixa. Significava l’entrada a la península d’un bacteri endèmic d’Amèrica que ja havia sigut detectat amb anterioritat a les illes Balears, França i el sud d’Itàlia, i que provoca una malaltia en diverses espècies vegetals, entre elles oliveres, ametlers i cítrics. Des d’aleshores, segons les darreres dades de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana, les zones infectades pel bacteri s’han estés per 31 municipis de les comarques de la Marina Baixa, la Marina Alta i el Comtat, i la zona demarcada afecta ja a la província de València, als termes d’Oliva i Villalonga. Això implica una àrea de 134.581 hectàrees, on es troben unes 1.700 hectàrees d’ametlers de les més de 91.000 que hi ha al País Valencià dedicades a aquest cultiu. La preocupació és òbvia entre agricultors, tècnics i gestors, que temen que el bacteri s’estenga pel territori. La resposta actual al País Valencià, seguint la normativa europea, es basa en l’erradicació de tots els arbres en un radi de 100 metres d’on s’ha detectat l’exemplar malalt, entre altres actuacions de seguiment i prevenció. Una solució no exempta de polèmica entre els agricultors.
Una de les claus per a poder aturar la plaga, segons els experts, és la detecció primerenca. Aquest ha estat un dels eixos de la Jornada sobre avanços en la detecció de Xylella fastidiosa, que ha acollit la Casa de la Ciència del CSIC a València aquesta setmana, i que ha estat organitzada per la Xarxa Iberoamericana per al control de Xylella fastidiosa (IBER-XYFAS). «L’objectiu és agrupar esforços i intercanviar informació», explica el coordinador de la xarxa, Juli Peretó, vicedirector de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio). La xarxa, que es va posar en marxa enguany, reuneix a 32 grups d’investigació i empreses de deu països diferents d’Amèrica i Europa, i està finançada pel Programa Iberoamericà de Ciència i Tecnologia per al Desenvolupament (CYTED). «Per a països que hem començat a patir aquesta malaltia recentment, és molt important l’intercanvi d’experiències i intentar que açò arribe als sectors afectats», explica Peretó.
La trobada, organitzada amb la col·laboració de l’IVIA i altres entitats, entre elles la Universitat de València, ha reunit investigadors de diferents països, com ara Argentina, Brasil o Costa Rica, amb anys d’experiència acumulada i on el bacteri està present de manera endèmica, amb d’altres europeus que han hagut de fer front recentment a la plaga, com ara Itàlia i Espanya.
Una plaga complexa
Xylella fastidiosa és un bacteri fitopatogen amb una gran variabilitat, amb diverses subespècies i grups genètics, i que per tant té la capacitat d’adaptar-se a diversos cultius. De fet, mentre a Argentina el bacteri ha afectat principalment als cítrics des de la dècada dels vuitanta, segons explica l’investigador argentí Juan Pedro Bouvet, a Brasil el bacteri està present en quatre cultius diferents: cítrics, cafè, pruna i oliveres. «Pràcticament ha acabat amb la producció de pruna a Brasil, que ha baixat en un 90%, i també ha produït danys molt greus al cultiu del cítric», explica Edson Bertolini, de la Universitat Federal do Rio Grande do Sul. Per contra, els cafetars semblen ser més resistents o tolerants al bacteri.
Aquesta variabilitat del bacteri també queda patent a Europa. Tal com explica Ester Marco, investigadora de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries, en cadascuna de les zones afectades s’han detectat subespècies diferents i, per tant, no es tracta d’una dispersió des d’un únic focus com es podria pensar en un principi. Així, mentre a Itàlia ha estat la subespècie pauca la causant de la situació que ha acabat pràcticament amb els oliverars de la regió d’Apúlia (per això és coneguda com a l’Ebola de les oliveres), al País Valencià el bacteri detectat ha estat de la subespècie multiplex i està afectant principalment els ametlers.
Com fer front a aquesta malaltia és una de les qüestions que més preocupa als sectors implicats. A Itàlia, on hi va haver grans pressions del sector agrícola, es va optar per una estratègia de contenció, que implicava eliminar els arbres malalts i establir una zona de control. «A Itàlia, el bacteri ha tingut conseqüències devastadores i la situació està pràcticament perduda en aquella zona», explica Ester Marco, que des de l’IVIA està al front de Laboratori Nacional de Referència en fitopatògens del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.
Ara bé, per a la investigació és difícil comparar la situació d’Alacant amb les conseqüències italianes. «A Itàlia trobem una subespècie de Xylella diferent, més virulenta, –explica– i on a més el monocultiu d’oliveres va afavorir l’expansió». Altres països, com ara Brasil, actualment no compten amb una política d’erradicació, però sí que la tenien al principi de la plaga. Segons Bertolini, sense aquestes polítiques inicials, segurament el cultiu de cítrics s’hauria acabat a Brasil. «És important erradicar al principi per tenir contingut el bacteri el màxim possible», opina Bertolini.
Noves tècniques de detecció
Per als científics participants en la jornada, la resposta davant aquest problema ha de ser integral i des de diferents angles. Especialment tenint en compte la gran diversitat d’insectes vectors que poden transmetre el bacteri i d’espècies hostes, entre les quals es troben també plantes com el romer (Rosmarinus officinalis), amb presència silvestre i, per tant, més difícil de controlar. «La prevenció i una detecció primerenca són claus», explica Marco. Identificar espècies de cultius tolerants al bacteri, així com desenvolupar tècniques d’imatge són algunes de les possibles respostes davant l’avanç de Xylella.
En aquest sentit, l’IVIA està treballant a desenvolupar una tècnica de detecció del bacteri mitjançant sensors remots. Tal com explica Sergio Cubero, investigador del Laboratori de Visió per Computador i Espectroscòpia d’aquest institut, actualment s’estan realitzant assajos de camp amb un vehicle que permeta identificar els canvis en els arbres infectats de manera primerenca mitjançant l’anàlisi d’imatges. «Si trobem alguna informació rellevant per a poder detectar la malaltia, l’objectiu és desenvolupar un sistema més senzill que es puga acoblar a un tractor i que qualsevol agricultor ho puga utilitzar en els seus cultius», explica.
Aquests mètodes de diagnòstic ràpid eliminarien a més el problema d’erradicar arbres sans, una mesura que tal com va quedar patent durant la jornada, està causant greus perjudicis als agricultors alacantins. «És un problema social important –opina José Luis García, director de l’I2SysBio– i entenc que per als agricultors l’opció d’erradicació siga molt dràstica, encara que l’objectiu és evitar que el bacteri es propague». La solució per a aquest investigador: «Més investigació i més inversió».
