[caption id="attachment_5147" align="alignleft" width="200"] Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. Inclou també Catalunya del Nord, Franja de Ponent i Andorra, per J. Estrada, F. Jutglar i T. Llobet, publicat per Lynx (Bellaterra, 2010, 286 pàgines).[/caption] No deixa de ser sorprenent que, ben entrat el segle xxi, encara no tinguéssim una
[caption id="attachment_2384" align="alignleft" width="200"] Filosofia zoològica.Jean Baptiste Lamarck.Trad., intr. i notes d’Agustí Camós Cabeceran.Institut d’Estudis Catalans; Editorial Pòrtic; EumoEditorial. Barcelona, 2007. 455 pàgines.[/caption] Jean Baptiste Monet, el cavaller de Lamarck, és un d’aquells escollits amb qui topem normalment en les pàgines dels llibres de text de ciències naturals. El trobem en
[caption id="attachment_2368" align="alignleft" width="188"] Los caminos cuánticos. Feynman. Jesús Navarro Faus.Nivola Libros i Ediciones.Tres Cantos, 2007. 222 pàgines.[/caption] El fisonomista Lavater escrivia que qui produeix més que la resta, posseeix vigor; qui elabora més i millor, talent, i qui crea una cosa única, geni. Richard Feynman va ser d’aquesta última classe,
[caption id="attachment_2093" align="alignleft" width="183"] American Earth: Environmental Writing Since Thoreau. Bill McKibben (ed.). The Library of America. Nova York, 2008. 1.160 pàgines.[/caption] «El que he observat de la llacuna –va escriure Henry David Thoreau– no és menys cert en l’ètica.» Des que es va publicar el 1854, Walden ha donat lloc