L’Albufera i el Port de València

El Parc Natural reclama el decreixement del port

port de valència

«El mal ja està fet». És cert. L’últim dic del Port de València ja està retenint l’arena que hauria de regenerar les platges del Parc Natural de l’Albufera.

«El canvi climàtic provoca la regressió costanera». També és veritat. La pujada del nivell de la mar i l’augment de la freqüència i virulència de les tempestes marines són conseqüències de l’escalfament global.

Encara que alguns defensen que aquests arguments justifiquen la consolidació de l’última ampliació del Port de València, molts altres pensem el contrari: veiem en ells dos grans motius per a considerar el seu inajornable decreixement.

El Port de València porta dècades ampliant-se i és indiscutible que, en paral·lel, les platges de l’Albufera s’han erosionat pels canvis en el desplaçament de l’arena al llarg de la costa. És una tendència confirmada amb vols fotogramètrics, imatges satèl·lit i estudis científics. Qualsevol ho pot comprovar jugant amb les ortofotos històriques del visor cartogràfic de l’Institut Cartogràfic Valencià o de l’Institut Geogràfic Nacional. Les persones majors dels pobles del sud no necessiten consultar aqueista informació. Han sigut testimonis de com la mar va guanyat terreny lentament.

port de valència i albufera

Foto: Javier Jiménez Romo

«Els majors recorden platges amples, la caminada des de les dunes fins a l’aigua o el bosc que creixia enfront de la Casa Forestal del Saler»

Els primers dics van trencar la dinàmica costanera, creant un efecte ombra sobre les platges de Pinedo. Els sediments van deixar de renovar-se de nord a sud, començant en aquesta zona una regressió de la costa que ja no ha parat d’avançar. Successives ampliacions han incrementat l’abast de l’efecte ombra, primer a les platges del Saler i, amb aquest últim dic que hui ens preocupa, fins a les platges del sud, les del Perelló.

Els majors recorden platges amples, la caminada des de les dunes fins a l’aigua o el bosc que creixia enfront de la Casa Forestal del Saler (hui quasi en primera línia de platja). Del passeig marítim, en teoria desmantellat en la dècada dels noranta, veiem hui les seues restes en la mateixa riba destapats per la mar. Ara és la urbanització de la Kasbah la que pateix l’embat de les ones. Després serà l’antic hotel Sidi Saler i després…

La degradació ambiental de la zona és una realitat. Les prades de posidònia, que protegien el fons marí retenint part de l’arena, van desaparéixer fa molts anys i amb elles gran part de la biodiversitat marina d’aquesta costa. L’impacte també es nota fora de l’aigua: ocells com el corriol, veuen com el seu hàbitat es redueix en superfície, concentrant els impactes que els amenacen. També la valuosa i exclusiva flora del front dunar queda exposada a l’ímpetu de les ones frustrant els esforços invertits en la seua recuperació.

«Estem disposats a assumir una Albufera salada? A nivell ambiental seria traumàtic, però la naturalesa s’obriria pas»

Es parla de mesures per a compensar els danys de l’última ampliació del Port. No seria la primera vegada que es recarreguen les platges amb arena. Es porta fent durant dècades amb un efecte poc durador. Les platges recuperades, després de les tempestes, tornen a estar mossegades per la mar al poc temps.

Es planegen projectes de restauració dunar per a protegir la costa sense contemplar que les dunes mòbils necessiten, al seu torn, platges àmplies que dissipen la força de les ones, amb pendents suaus que permeten acumular un bon reservori d’arena per a la seua regeneració natural.

Les despeses a intentar regenerar la costa no acabarien mai mentre les platges no reben, de manera natural, l’aportació de sediments. A més, no hi ha garantia d’èxit basada en experiències del passat. Ara que hem de preparar-nos per a adaptar-nos al canvi climàtic empitjorarem les coses? Podem tindre l’arrogància de pensar que ara sí que podrem parar l’avanç de la mar?

Es parla del caduc estudi d’impacte ambiental de l’ampliació del Port. I què hi ha de l’impacte sobre les zones d’on s’extraurà l’arena per als potencials projectes de regeneració de platges? No estem traslladant el problema de lloc?

«Els arrossars podrien reduir-se dràsticament. Estem disposats a arriscar el cultiu de l’arròs en l’Albufera, amb el seu valor tradicional i econòmic?»

I si no funciona? I si la costa continua retrocedint? Fa uns anys, després d’una tempesta, la mar va trobar una via de pas a través de les dunes inundant amb aigua salada les hortes entre Pinedo i El Saler. Estem disposats a un futur en el qual haurem d’anar tapant forats per a evitar la salinització de la marjal de l’Albufera o del bosc de la Devesa?

Estem disposats a assumir una Albufera salada? A nivell ambiental seria traumàtic, però la naturalesa s’obriria pas i possiblement es recuperaria, amb els anys, l’ecosistema salobre d’aquella Al-buhaira de fa uns segles. Però els arrossars podrien reduir-se dràsticament. Estem disposats a arriscar el cultiu de l’arròs en l’Albufera, amb el seu valor tradicional i econòmic?

Si desapareguera l’arròs de l’Albufera… sempre podríem incrementar la importació d’arròs d’altres llocs del planeta en grans contenidors a través del Port de València.

© Mètode 2021
Biòleg. Màster en Enginyeria i Gestió Mediambiental. Treballa des de l'any 2003 al Parc Natural de l'Albufera, primer al Servei Devesa-Albufera de l'Ajuntament de València i des del 2013 en les zones humides del Tancat de Milia i el Tancat de l'Illa. Forma part de l'equip redactor dels Estudios previos para establecer el potencial medioambiental y de uso público para la ciudad de València del Nuevo Cauce del río Turia (LLIT NOU – RIU NOU) (2020).