Einstein: crònica d’una setmana a Barcelona (1923)

Einstein a l’escullera de Barcelona. / Foto cedida per la família Terradas

Einstein arribà a Barcelona el 22 de febrer de 1923. Havia agafat un tren a Marsella, després de desembarcar a Toló. Venia de Palestina, en una visita que havia estat plena d’emocions per ell. Abans, havia anat al Japó a fer una gira de conferències que despertaren una gran expectació: a la Universitat de Keio Einstein parlà durant sis hores –amb un descans d’una hora– davant de 2.000 persones. En el viatge d’anada al Japó, mentre embarcava, li comunicaren que li havien concedit el premi Nobel de Física corresponent a 1921 (el de 1922 va ser per a Niels Bohr).

Albert Einstein havia estat convidat a Espanya pel matemàtic Julio Rey Pastor, qui el contactà a Berlín la primavera de 1920. El juliol li escriví una carta formal on parlava en nom de l’Institut d’Estudis Catalans –amb una proposta ferma– i de la Junta para Ampliación de Estudios, de la qual esperava tenir igualment una reacció positiva. En un principi, Einstein acceptà, però pocs dies després es va desdir, adduint molts compromisos. L’estiu de 1921, l’enginyer Esteve Terradas li escriví per recordar-li la invitació i aleshores Einstein li respongué que podria fer l’estada a Espanya el curs 1922–1923. Terradas, catedràtic a Barcelona, membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts i de l’Institut d’Estudis Catalans, havia estat en un segon pla en la primera invitació, però ara prengué el protagonisme, donat que el seu amic Rey Pastor havia estat contractat a la Universitat de Buenos Aires. Terradas, junt amb el físic Blas Cabrera, fou un dels primers portaveus de la física einsteiniana, inicialment per allò que concernia la naturalesa de la radiació. Entre 1908 i 1911 mencionà diverses contribucions d‘Einstein, inclosa la seva teoria del moviment brownià, tot i que en confonia el nom (es referia a ell com a Eisenstein). Tanmateix, es trobà amb Einstein al congrés de l’Associació de científics naturals i metges alemanys celebrat a Karlsruhe el 1911. La conferència principal en la secció de física, a càrrec d’Arnold Sommerfeld, qualificà la relativitat com una teoria «clàssica» i tractà de la nova física quàntica, que Einstein havia impulsat en un dels seus articles de 1905 i en contribucions posteriors.

A Barcelona, els hostes d’Einstein foren Esteve Terradas, l’enginyer industrial Rafael Campalans i l’enginyer químic Casimir Lana Sarrate. Dins dels «Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i d’Intercanvi», Einstein donà un curs sobre teoria de la relativitat en tres sessions: relativitat restringida, relativitat general i problemes actuals. El curs, al saló de sessions de la Diputació de Barcelona, fou seguit per unes cent persones. Presidí la inauguració el president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafach, i presentà el conferenciant Esteve Terradas. A més, Einstein donà una conferència addicional a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Un dels tòpics que sempre s’han relacionat amb Einstein era que ningú entenia el que explicava. Probablement, això contrastava amb la personalitat d’Einstein, sempre propera als públics. Tanmateix, la incomprensibilitat semblava com una garantia de qualitat. Aquests clixés encara circulen avui en dia i cal reconduir-los. Les teories d’Einstein eren –i són– incomprensibles fora dels àmbits especialitzats. És cert que a Catalunya i a Espanya aquests àmbits eren molt reduïts, però existien. Altrament, Einstein no hauria acceptat la invitació. El públic general estava, però, seduït per les conseqüències peculiars de la relativitat sobre l’espai i el temps i, a més, per la personalitat de qui les defensava.

La visita a Barcelona, tot just d’una setmana, fou prou densa per a Einstein. A més del curs, Puig i Cadafalch l’acompanyà a visitar el monestir romànic de Sant Cugat i el conjunt de les esglésies paleocristianes i romàniques d’Ègara, a Terrassa. També anà a visitar el monestir de Poblet, tot plegat per acostar-lo a l’esplendor de la corona catalano-aragonesa. Al mateix temps, Campalans organitzà una trobada amb membres destacats de la Confederació Nacional del Treball, en particular, amb el dirigent sindicalista, Ángel Pestaña. També van oferir a Einstein un espectacle de música catalana a l’Escola Industrial. Campalans organitzà a casa seva un sopar en honor d’Einstein per al qual imprimiren un menú ple d’ironies amb referències a la física d’Einstein escrit amb el que la premsa denominà llatí relativista. A la vetllada de can Campalans, actuaren un guitarrista (Regino Sáenz de la Maza), una soprano (Andreua Fornells) i el trio Barcelona.

Albert Einstein a l’Escola Industrial de Barcelona l’any 1923. / Foto: UPCommons

Després de Barcelona, Einstein anà a Madrid, on repetí el curs i donà la conferència addicional a l’Ateneo de Madrid. Allà rebé el doctorat honoris causa per la Universitat de Madrid (l’única que llavors el podia concedir) i prengué possessió d’acadèmic corresponent de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. Es reuní amb la Real Sociedad Matemática Española i donà una conferència a la Residencia de Estudiantes. Anà un dia a Toledo, visità un parell de vegades el Museu del Prado i tingué diverses recepcions amb l’aristocràcia madrilenya. Tot indica que l’acolliment a Barcelona fou més acadèmic i personal que el de Madrid, on Einstein de vegades se sentia ofegat pels actes oficials. De tota manera, allà vivia una cosina de la seva dona Elsa, i, per tant, va poder passar estones en família.

De tornada, s’aturà a Saragossa, on passà cinquanta hores. A més d’un parell de conferències, va gaudir d’un ambient proper, també amb actuacions musicals.

Mentre estava a Madrid –i ho repetiria anys més tard–, Einstein afirmà que el panorama científic espanyol estava canviant de manera esperançadora. Recordava especialment Esteve Terradas. A més, tenim un altre indici de l’impacte que la visita a Catalunya va tenir en Einstein. L’any 1925, en una entrevista a Río de Janeiro, reclamà la protecció de les cultures locals i posà com a exemple la promoció que es feia a Catalunya de la música popular. És més, quan el 1934 el govern de la Generalitat el nomenà ciutadà honorari de Catalunya, acceptà la distinció, però s’excusà perquè finalment havia cancel·lat el viatge a Europa. En la carta, afirmava que sovint escoltava les cançons catalanes que li havien ofert a Barcelona. Als Arxius Einstein hi ha un volum de partitures de cançons catalanes harmonitzades per a piano i cor pel compositor Enric Morera. Això vol dir que al piano de la casa d’Einstein a Princeton, de tant en tant, sonava música catalana.