Som davant dos llibres que comparteixen la característica d’ésser naturalistes, però alhora presenten diferències notables. El primer és una d’aquestes obres que hom espera en candeletes per la senzilla raó que és exhaustiu, és a dir, que inclou totes les espècies de tortugues i, a més, sense limitar-se a una àrea geogràfica...

Deixeu-me que comence a parlar de la figuera recordant un fet històric del qual enguany s’escauen els quatre-cents anys: l’expulsió, el 1609, dels nous convertits de moros del Regne de València.

Els jardins botànics moderns tenen el seu origen a ­Europa entre mitjan segle xvi i començament del segle xvii (principalment al Mediterrani Occidental), dins del moviment renaixentista, davant de la necessitat de proveir de plantes medicinals les apotecaries de simples i, sobretot, servir com a suport docent en els ensenyaments universitaris de medicina.

Enèsima visita a l’Institut Cavanilles, direcció als laboratoris de Genètica Evolutiva. Allí m’esperen Andrés Moya, Amparo Latorre, Fernando González, Juli Peretó i Xavier López per fer l’entrevista. El tema de hui és el virus de la grip A/H1N1.

La natura europea ha estat des de ben antic utilitzada i modificada per atendre les necessitats de l’espècie humana. L’agricultura, la ramaderia, la urbanització han alterat l’estructura natural original del territori destruint determinats entorns, però també creant-ne de nous producte de les interaccions del medi natural amb les activitats humanes.

El transport dels organismes fora de les seues àrees naturals és un fenomen lligat a l’home des del seu origen, intensificat després amb el naixement de l’agricultura i dels processos de domesticació de plantes i animals.

A partir de la segona dècada del segle xx van tenir lloc una sèrie de canvis importants en el món agrari que van deixar de banda tot el coneixement tradicional i el saber fer dels llauradors que des de sempre havien viscut arrelats a la terra i a les condicions del seu voltant.

Qui sap el que és un erc? Segurament ningú. Ben mirat, ni falta que fa: ras i curt, ja no en queda cap ni un. I si escrivim el nom del cebre, probablement ens diran que hem fet dues faltes d'ortografia juntes. La realitat, però, és que el cebre fou anterior a l'escriptura; però el cas és el mateix: com que no en queda cap, potser es podria pensar que seria un coneixement inútil.

Poques vegades els botànics tenim la possibilitat de conèixer tota la història que ha dut al descobriment d’una planta, d’una nova espècie vegetal. També és cert que, normalment, tampoc no hi ha una successió tan excepcional de fets, amb tants escenaris i protagonistes, darrere la identificació d’una novetat botànica i la seua retrobada a la natura.

La conservació del patrimoni biològic, i particularment de la flora i fauna silvestre constitueix una disciplina tècnica relativament recent, associada als avenços de la biologia de la conservació.