La posidònia oxigena les aigües, contribueix a fer-les transparents, amorteix l’onatge i els corrents, genera microhàbitats... però moltes activitats humanes tenen efectes negatius sobre aquestes praderies. El fondeig d’embarcacions és una d'aquestes.
En Mètode hem entrevistat algunes de les figures més destacades de la ciència actual. Amb Edward O. Wilson, obrim una recopilació d'entrevistes destacades amb motiu del pròxim número 100 de la revista.
Els enemics naturals estan entre els principals impulsors de les dinàmiques de biodiversitat pero, de vegades, produeixen greus pèrdues en la majoria de les quals els humans estan involucrats.
L'artista Nuria Rodríguez, professora en el Departament de Pintura de la Universitat Politècnica de València i doctora en Belles Arts i titulada en Disseny Industrial per l’Escola Superior de Disseny de València, il·lustra el número 98 de Mètode.
La riquesa d’espècies no és homogènia en l’espai i normalment presenta diferències quan comparem diferents llocs. Aquestes diferències solen respondre a gradients d’un o més factors que creen patrons espacials de biodiversitat i depenen de l’escala.
La biodiversitat ha anat canviant tant en l’espai com en el temps. Per sort, petits organismes coneguts com ‘microfòssils’ ens permeten inferir patrons de biodiversitat passats de forma detallada.
Per efecte de les condicions ambientals extremes, la llunyania dels altres continents i per la seva profunditat, a causa del pes del gel continental, la plataforma continental antàrtica ofereix una gran oportunitat per a entendre millor com seria un ecosistema pristí.
El concepte de diversitat biològica ha evolucionat des del mer recompte d’espècies a càlculs més sofisticats que tenen en compte les abundàncies relatives i fins i tot el temps de divergència evolutiva entre espècies. En el curs d’aquesta evolució, les formes de mesurar la diversitat ben sovint s’han manllevat d’altres disciplines.
Els índexs tradicionals de diversitat (principalment riquesa, abundància i equitativitat d’espècies) han estat altament reveladors per al seguiment de processos en comunitats i ecosistemes en ecologia moderna.
Els éssers humans ja fa temps que som conscients de ser una espècie amb gran poder per modificar el món natural. I tant que ho hem fet. Però només fa unes dècades que la societat, amb veu ferma, es revolta contra la desfeta duta a terme.