El número 103 de la revista Mètode aborda com l'evolució influeix en la biodiversitat d'espècies al planeta.
Tres dècades després de l'accident que va arrasar Txernòbil, la biodiversitat s'ha recuperat convertint aquesta zona en una mena de laboratori evolutiu.
L’estudi de l’evolució enfront de la incertesa ambiental és crucial per a entendre la diversitat biològica, ja que diversificar les estratègies de vida és clau per a sobreviure i reproduir-se en un ambient incert.
Si volem preservar ecosistemes funcionals per al futur i continuar gaudint dels seus serveis, també cal protegir la diversitat filogenètica i la funcional. Però per fer-ho no n’hi ha prou a delimitar espais protegits.
El monogràfic Formes infinites explora, des de la biologia evolutiva, alguns dels reptes més importants a què ens enfrontem com a espècie.
La posidònia oxigena les aigües, contribueix a fer-les transparents, amorteix l’onatge i els corrents, genera microhàbitats... però moltes activitats humanes tenen efectes negatius sobre aquestes praderies. El fondeig d’embarcacions és una d'aquestes.
En Mètode hem entrevistat algunes de les figures més destacades de la ciència actual. Amb Edward O. Wilson, obrim una recopilació d'entrevistes destacades amb motiu del pròxim número 100 de la revista.
Els enemics naturals estan entre els principals impulsors de les dinàmiques de biodiversitat pero, de vegades, produeixen greus pèrdues en la majoria de les quals els humans estan involucrats.
L'artista Nuria Rodríguez, professora en el Departament de Pintura de la Universitat Politècnica de València i doctora en Belles Arts i titulada en Disseny Industrial per l’Escola Superior de Disseny de València, il·lustra el número 98 de Mètode.
La riquesa d’espècies no és homogènia en l’espai i normalment presenta diferències quan comparem diferents llocs. Aquestes diferències solen respondre a gradients d’un o més factors que creen patrons espacials de biodiversitat i depenen de l’escala.