L'ambientòleg Andreu Escrivà reflexiona sobre les protestes climàtiques als museus i l'oportunitat que ofereixen per a animar el debat sobre la lluita contra el canvi climàtic.

Doctor en Química, Luis González Reyes desenvolupa la seua activitat professional col·laborant amb projectes que promouen el canvi social i ecològic.

La Càtedra de Cultura Científica per a l'Emergència Climàtica de la Universitat de València es constitueix com una eina que ajude a promoure l’acció individual i col·lectiva contra el canvi climàtic a través de la formació i la recerca.

L'autor proposa educar en el decreixement els més joves i que el futur estil de vida no passe per un consum impossible d'assolir i desmesurat.

No hi ha prou amb abordar la crisi climàtica, cal fer front al conjunt de problemes que contribueixen a la superació dels límits planetaris

Resulta necessària una valoració ambiental de caràcter integral, és a dir, contemplant la dimensió ecològica, però també l'econòmica i la social. A més, si posem la lupa sobre el País Valencià, veiem que aquest territori presenta unes característiques singulars.

El concepte de ciutat educadora parteix de l’evidència que l’espai no és neutre, sinó que genera, difon i reforça imatges i valors de manera explícita i implícita. Aquest caràcter comunicatiu és més intens com més complex, divers i ric és l’espai de referència.

Sota el lema «Canvi climàtic: La notícia més urgent», l'Oceanogràfic de València acull els dies 15 i 16 de novembre el XII Congrés Nacional de Periodisme Ambiental.

Tot sembla indicar que el sistema educatiu encara no està aconseguint traslladar adequadament a la societat els trets singulars que configuren la qüestió climàtica.

Amb motiu de la Festa per la Ciència, Ester Pinter ens conta els actes que van tindre lloc al Jardí Botànic de València.