Si en els darrers dies s'ha anat anunciant el descobriment d'un quàsar amb unes propietats prou cridaneres i no hem vist o no hem llegit el paper el mateix dia no és cap problema. Nova entrada a «Els Blogs de Mètode».

Manel Perucho, professor de Física de la Universitat de València i col·laborador de Mètode, acaba de publicar un article en Nature Astronomy que proposa un nou model teòric per entendre l'interior d'un blàzar.

Com és que pensem que els dolls de 3C 84 o totes les altres galàxies actives es generen en l'entorn dels forats negres si se suposa que aquests ho engulen tot, fins i tot la llum?, es pregunta Manel Perucho als Blogs de Mètode.

A Wester i Murdin els debem la primera evidència indirecta de l'existència real de forats negres

Ressenya del llibre El blues de los agujeros negros de Janna Levin. L'astrofísica explica la història del projecte de detecció d'ones gravitatòries LIGO.

Ressenya del llibre Viaje al centro de un agujero negro, d'Iván Martí Vidal, una obra de divulgació sobre un dels objectes més enigmàtics de l'univers.

Ferrran Martín fa referència al camp de l’Astronomia d’Ones Gravitatòries arran de la primera observació d’un sistema binari d'un forat negre i una estrella de neutrons.

L'Acadèmia Sueca ha reconegut amb el Nobel de Física la tasca de Roger Penrose, i de Reinhard Genzel i Andrea Ghez. Què hi ha darrere d'aquest guardó compartit? Quan es va començar a parlar dels forats negres? Ho analitza Manel Perucho.

El món de Joc de trons, o Cançó de gel i foc, que és com es coneix la saga de novel·les, presenta una peculiaritat sorprenent: les estacions se prolonguen uns quants anys i la seua duració és impredictible. Com pot ser una cosa així?

La filosofia científica és filosofia informada per la ciència, que usa eines exactes com la lògica i la matemàtica, i proporciona a l’activitat científica un marc on dirimir les qüestions més generals sobre la naturalesa, el llenguatge que usem per descriure-la i el coneixement que