Biòloga i doctora en Neurociències per la Universitat de València, actualment participa en una investigació sobre neuroanatomia i comportament sociosexual.

El grup d'investigació interdisciplinari Genre Egalité et Mixité, nascut en la Universitat de Lió, treballa la qüestió del gènere en l’educació en tres eixos: la formació del professorat, la recerca científica i la creació d’una biblioteca especialitzada.

Les anàlisis de gènere estan obrint noves vies per a la innovació i l’excel·lència. En aquestes anàlisis es basa el projecte Gendered Innovations, liderat per la historiadora de la ciència Londa Schiebinger i al qual s’ha unit la Unió Europea. No sorgeix del no-res. Es basa en dècades d’estudis de gènere i ciència.

La institucionalització de polítiques d’igualtat en el camp científic, tant en el marc general com en l’europeu, hauria d’afavorir el progrés cap a la igualtat

Vells estereotips amb arguments nous. Així és com defineix la professora Cordelia Fine el «neurosexisme», un terme que fa referència a l’ús de la neurociència per a justificar els rols de gènere tradicionals. Un rols que no inclouen l’estereotip de la dona científica. Potser açò

El gènere lab lit no és ciència-ficció, sinó ciència-en-la-ficció, ficció que posa el focus sobre les històries que passen allà on es fa ciència.

El debat sobre les diferències de gènere i si aquestes són socials o biològiques no és nou. Però els arguments han anat evolucionant al mateix temps que la ciència i la societat. Si en el passat la inferioritat intel·lectual de la dona es justificava per l’angle del rostre, i més tard per la mesura del cervell, ara són els nivells de testosterona en els circuits neuràlgics fetals...