Manuel Baixauli

(Sueca, 1963) va estudiar Pintura a la Facultat de B.B.A.A. de València. Va guanyar un bon nombre de premis i es  va fer un nom, però a mesura que madurava l’estil s’allunyava de modes, galeries i concursos i va emprendre un camí personal caracteritzat per l’obsessió de refer constantment les seues obres, que sovint tardaven lustres i fins i tot dècades a ser enllestides.
Als vint-i-cinc anys va entrar de professor a l’Escola d’Art Escultor Beltran, de Sueca, feina que li permetia continuar fent una obra sense urgències econòmiques.
Als trenta anys va començar a escriure. Espiral, primer llibre que publica, és un recull de contes brevíssims on plasma les obsessions —la fugacitat de tot, la mort, l’oblit…— que ja eren presents a la seua pintura i que es reflectiran, també, en les obres posteriors. El segueixen les novel·les Verso i L’home manuscrit. Aquesta última rep una acollida inusual per part de la crítica, amb sis premis, i esdevé, tot i la seua complexitat, un èxit de vendes. El 2014 ha publicat el seu últim llibre, La cinquena planta, que ha rebut el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Crexells de Narrativa Catalana.

1-GR

Ja podeu llegir a la nostra web el relat de Manuel Baixauli per a la sèrie «Escriptors cienciaferits».

0

[caption id="attachment_46303" align="alignleft" width="400"] Manuel Baixauli. Ch. R. Darwin, a casa

0