La catedràtica Pas García aprofundeix en el seu camp d'estudi, la difracció i la polarització de la llum, des d'una perspectiva de gènere i destaca que les investigadores en Física només representen al voltant d’un 20-22%.
Entrevistem a la catedràtica d'Òptica Pas García, qui ens explica els obstacles que tenen les dones al camp de la Física.
L'ull humà no és capaç d'apreciar els colors a la nit perquè els cons, responsables de la percepció del color, només s'activen amb llum intensa.
Les persones daltòniques veuen els colors diferents perquè no compten amb tota la informació necessària dels cons L, M i S. Un símil seria intentar obtenir amb pintures diferents colors mesclant els tres colors primaris, però en lloc d'aquests tres, només en tinguérem dos, per la qual cosa mai podríem obtenir tota la gamma de colors existents. Ho expliquen Amparo Gil Casas i María José Luque.
María Violeta Gómez Vicente, doctora en Bioquímica i professora a la Universitat d'Alacant en el departament d'Òptica, Farmacologia i Anatomia, ens parla del fenomen de l'heterocromia parcial o total.
Existeixen nombroses causes que poden produir l'enrogiment ocular, i moltes d'elles no revesteixen gravetat. Ho explica Begoña Domenech Amigot, professora del Departament d'Òptica, Farmacologia i Anatomia de la Universitat d'Alacant.
L’escleròtica, coneguda pel seu color com «la part blanca de l'ull», és una membrana opaca, resistent i fibrosa que recobreix part del globus ocular donant-li forma i protegint el seu interior. La professora Begoña Domenech Amigot ens explica quina és la seua funció.
El 16 de maig de 1960, el físic Theodore Maiman va obtenir la primera emissió làser, precursora d'un dels instruments científics més importants de tots els temps.
El 6 de gener de 1983, la revista londinenca New Scientist va informar de dos experiments duts a terme pel doctor Alain Aspect, de l’Institut d’Òptica Teòrica d’Orsay, que violaven les desigualtats de John Bell (una sèrie de càlculs que pretenien demostrar que les anomenades
El Grup d’Astronomia i Ciències de l’Espai (GACE) naix a finals dels anys vuitanta com una línia d’investigació dins del Departament de Matemàtica Aplicada i Astronomia que més tard es consolida dins del Departament d’Astronomia i Astrofísica i en l’Institut de Ciències dels Materials de la Universitat de València.