L’espectre de la radiació electromagnètica cobreix un ampli rang de longituds d’ona, des de les ones de radiofreqüència amb longituds d’ona de diversos quilòmetres fins a arribar als raigs gamma amb longituds d’ona de la grandària dels nuclis atòmics, per davall dels 10-14 m. Encaixat entre les radiacions infraroja i ultraviolada, com una petita falca, es troba l’espectre visible, la llum visible o simplement llum, una banda molt estreta amb longituds d’ona més petites que la mil·lèsima part d’un mil·límetre i a les quals és sensible la nostra retina.
Les diferents sensacions que la llum produeix en l’ull és el que anomenem colors, de manera que l’espectre visible es troba al seu torn dividit en bandes caracteritzades cadascuna d’elles per un color: violeta, blau, verd, groc, taronja i roig. La visió és el resultat dels senyals transmesos al cervell mitjançant unes cèl·lules fotoreceptores sensibles a la llum, presents en la retina i de les quals hi ha de dos tipus, cons i bastons, denominats així per la seua forma externa.
Els cons s’activen només amb la llum intensa, com la que hi ha a plena llum del dia, i són sensibles a la longitud d’ona o color d’aquesta llum. Existeixen tres tipus de cons sensibles a longituds d’ona llarga, mitjana i curta de l’espectre visible, coincidint amb les zones del roig, verd i el blau, respectivament. D’ací la possibilitat que tenim de percebre una gamma molt extensa de colors. Els cons es troben concentrats majoritàriament en la zona central de la retina, zona en la qual té lloc la percepció del color. La visió deguda als cons es denomina visió diürna o fotòpica.
Per contra, els bastons són capaços d’actuar en condicions d’il·luminació molt feble, com succeeix en una nit de lluna plena, i, a diferència dels cons, no són sensibles al color. Els bastons abunden en la perifèria de la retina (percepció visual perifèrica) on es percep en blanc i negre. La visió deguda als bastons es coneix amb el nom de visió nocturna o escotòpica. Per això, quan no hi ha llum no som capaços de distingir els colors i «de nit, tots els gats són negres».
Respon Augusto Beléndez Vázquez, catedràtic de Física Aplicada de la Universitat d’Alacant.
Pregunta enviada per Pablo Rosillo Rodes.
«Els Perquès de Mètode» és un consultori de ciència on lectors i lectores envien la seua pregunta o dubte científic i una persona experta els respon. Podeu enviar les vostres preguntes a través d’aquest formulari. Entre totes aquelles que publiquem sortejarem un lot de publicacions de Mètode al final de cada trimestre.