Respon BEGOÑA DOMENECH AMIGOT:
L’ull roig és un signe d’inflamació ocular que es manifesta per una dilatació i irritació dels vasos sanguinis de la superfície ocular, observant-se hiperèmia (enrogiment) localitzada o difusa en la superfície anterior de l’ull. És un dels principals motius de consulta als professionals de la visió així com en atenció primària i la més freqüent de les urgències oftalmològiques. Existeixen nombroses causes que poden produir l’enrogiment ocular, i moltes d’elles no revesteixen gravetat, com ara fatiga visual, excés en les hores d’ús de la lent de contacte, sequedat ocular, la presència d’un cos estrany en l’ull o conjuntivitis al·lèrgica. No obstant això, en alguns casos l’ull roig és el signe clínic d’una patologia ocular més greu.
En funció del tipus d’enrogiment o hiperèmia podem establir diverses categories clíniques:
- Hiperèmia dels vasos sanguinis més superficials o injecció conjuntival. Disminueix en acostar-nos al limbe esclerocornial, s’associa a patologia de parpella i conjuntiva i no sol revestir gravetat.
- Hiperèmia dels vasos conjuntivals més profunds o injecció ciliar. Més acusada en el limbe esclerocornial i s’associa a patologia més severa del segment anterior, és a dir, a inflamació en còrnia, iris o cos ciliar.
- Hiperèmia dels vasos superficials i profunds o injecció mixta, que s’associa al glaucoma agut.
- Hiposfagma o quemosi subconjuntival. És un vessament sanguini, d’aparició sobtada i asimptomàtica provocada per un trencament vascular. Ocasionalment pot produir-se en casos d’hipertensió arterial encara que és més freqüent la seua aparició després de realitzar un esforç, després d’un traumatisme o amb canvis bruscs de temperatura. No sol requerir tractament i normalment evoluciona amb la reabsorció en poques setmanes.
La conjuntivitis i l’hiposfagma solen ser les causes més freqüents d’aparició dels ulls rojos i es consideren processos relativament benignes. Ara bé, si l’enrogiment ocular va associat a dolor, visió borrosa, secrecions oculars, pressió intraocular anormal o altres alteracions del pol anterior possiblement estem davant d’un procés de major gravetat. Per això, una correcta anamnesi i exploració del segment anterior orientat al diagnòstic diferencial de l’ull roig permetrà identificar patologies oculars que requereixen una avaluació oftalmològica urgent.
Begoña Domenech Amigot és professora del Departament d'Òptica, Farmacologia i Anatomia de la Universitat d'Alacant.
