En «Ramón y Cajal» Salvador Macip presenta una semblança original i suggeridora que, a més d’explicar-nos per què Ramón y Cajal és el científic més important de la història d’Espanya, ens demostra que, més d’un segle després, la investigació científica espanyola continua patint dels mateixos problemes que el premi Nobel ja va denunciar.
Santiago Ramón y Cajal també va mostrar una vessant literària. En 1905 va publicar Cuentos de vacaciones: Narraciones pseudocientíficas, cinc relats on mesclava conceptes científics, ficció i una mica d'ironia.
Va impartir una conferència sobre la manca de llibertat d'investigació durant el franquisme i els canvis que van sofrir les institucions científiques després de la Guerra Civil.
Entrevista a Elvira Rocha, catedràtica d'Ensenyament d'Educació Secundària que s'ha acabat convertint en tota una especialista en l'obra científica de Santiago Ramón y Cajal.
Estudi sobre la contribució de Camilo Golgi a la recerca de Ramón y Cajal
L'«edat d'argent de la ciència a Espanya» va ser una etapa molt positiva per a la ciència al país a inicis del s. XX; Cajal en va ser una figura clau.
Els Països Catalans han estat escenari de persecucions, execucions i exilis forçats de científics i intel·lectuals de tot caire. Aquests fets s’han repetit al llarg de la nostra història i s’han fet especialment visibles en diversos episodis. Ja el 25 de novembre de 1506, Lluís Alcanyís
