La filogènia esclaridora

La història de la ciència duu lligada de manera inequívoca la història dels éssers vius que habiten aquest món, una història que s’explica avui dia amb la teoria de l’evolució i que posa de manifest l’origen comú de tots els organismes. Gràcies a aquest fet podem conèixer quin és el nostre origen, com han anat canviant les espècies i, recentment, fins i tot reconstruir la història d’un virus, fet que ha ajudat esclarir alguns casos judicials.

En aquesta línia d’investigació, la revista Nature publica un article que explica els mecanismes i eixos principals de l’entrada del virus VIH als Estats Units d’Amèrica. En aquest treball, publicat el 26 d’octubre, s’han tractat 116 mostres VIH positives que provenien de més de 2.000 mostres serològiques dels anys setanta, arreplegades en aquell moment amb l’objectiu estudiar el virus de l’Hepatitis B. En tractar-se de mostres antigues, l’ADN es trobava degradat i calgué regenerar-lo abans de poder fer qualsevol anàlisi. Finalment, i gràcies a totes aquestes dades, s’ha pogut reconstruir l’arbre filogenètic del virus i comparar-lo amb l’epidèmia del Carib.

Segons l’article de Nature, s’ha descobert que el virus va passar des del Carib (probablement Haití) a la ciutat de Nova York l’any 1971 aproximadament. Des d’ací, la investigació ha pogut seguir com aquest virus es va distribuir fins a San Francisco l’any 1976, punt a partir del qual es diversifica. «Aquest és un treball que sembla sòlid i que reforça algunes idees que ja es coneixien, però refuta d’altres que es donaven com a certes» recalca el professor Fernando González Candelas, catedràtic de Genètica a la Universitat de València i investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva. L’article desmunta el mite de l’infectat 0 que va caure sobre Steward Gaëtan Dugas, un dels primers morts per la sida als Estats Units i que va ser culpat per la literatura i la premsa de l’època.

Amb aquest treball ara es dona per tancat un tema que ha afectat molt la família de Steward, que ha patit el rebuig de part de la societat. «És un treball que no té una metodologia nova pel que fa al tractament de les dades, ja que s’ha utilitzat en altres treballs, però sí que és innovador a l’hora d’aconseguir restaurar unes dades tan antigues» comenta el professor Fernando González Candelas. Els mateixos autors tenen treballs amb dades més recents on utilitzen el mateix mètode d’anàlisi, cosa que ja s’ha fet històricament en altres casos.

Altres filogènies esclaridores

Un altre cas en què la filogènia va servir com a element esclaridor en una investigació judicial va ser l’anomenat «cas Maeso», ocorregut a València a finals dels anys noranta i que va tenir molt de ressò als mitjans comunicació. L’anestesista Juan Maeso va ser jutjat per l’aparició d’un brot d’hepatitis C que es va iniciar l’any 1998 i que va infectar un total de 275 pacients. Fou un cas molt complex pel que fa a les dades forenses: van passar deu anys entre l’anàlisi de les dades i la investigació sobre aquestes; en conseqüència, el virus havia evolucionat i canviat molt entre les primeres infeccions i les últimes. Per tal de posar fi al judici, un grup d’investigació de la Universitat de València, dirigit per Fernando González Candelas, va realitzar l’estudi filogenètic partint de la idea que el virus provenia d’una font comú. Per tal de dur a terme aquest treball seqüenciaren el genoma (l’ADN al complet) del virus de tots els infectats i analitzaren les semblances entre aquests. La investigació i els seus resultats van ser publicats a la revista Nature. Amb aquest estudi es va posar-hi fi a la discussió i es va determinar que, efectivament, el punt d’origen d’aquest cas es trobava en l’anestesista, qui va ser condemnat a 2.000 anys de presó. El mateix professor González Candelas va aprofundir en aquest cas i en l’ús de filogènies moleculars en la investigació forense a l’article «L’evolució en els tribunals», publicat en la revista Mètode en estiu de 2013.

Un altre exemple (també esmentat a l’article de González Candelas) és el del cas del dentista de Florida que va infectar amb VIH els seus pacients i que, a més de ser un cas molt sonat a les televisions nord-americanes, també va tindre el seu propi article a la revista Science el 22 de maig de 1992. Aquest cas va necessitar la construcció d’un arbre filogenètic amb els individus infectats per tal de descobrir quin era el focus de la infecció. Tots aquests casos, tan històrics com actuals, posen de manifest com algunes vegades resulta necessari realitzar estudis d’aquest tipus per esclarir incògnites fins i tot a l’àmbit judicial.