Dades sobre el coronavirus per a combatre l’alarmisme

El nou coronavirus SARS-CoV-2 va arribar a Espanya a finals de gener, però ha estat aquesta setmana quan ha començat el degoteig de casos positius confirmats de COVID-19 –la malaltia que provoca– a diferents comunitats autònomes (podeu consultar les darreres dades al Ministeri de Sanitat). Davant d’aquesta situació, i tot i les peticions de calma per part de les comunitats científica i política, l’alarmisme s’estén per mitjans de comunicació i xarxes socials, i deriva en la propagació de falses mesures de prevenció, al mateix temps que s’obscureixen així les accions que sí que es poden adoptar contra el coronavirus emergent. Les farmàcies es buiden de mascaretes, i n’hi ha inclús qui demana que es cancel·len les Falles.

Tal com indica Ildefonso Hernández Aguado, director del Departament de Salut Pública, Història de la Ciència i Ginecologia de la Universitat Miguel Hernández, a Espanya «encara no hi ha hagut una situació de transmissió generalitzada», tot i que, si s’hi donara, «el sistema sanitari es troba preparat». Així mateix, Hernández Aguado, que va ser director de Salut Pública del Ministeri de Sanitat i Política Social entre 2008 i 2011, opina que, tot i que en una situació de contenció podria tindre cert sentit prendre mesures com cancel·lar la celebració de les Falles, «de moment no és necessari». També s’ha plantejat que les altes temperatures puguen ajudar enfront del coronavirus emergent, com succeeix amb la grip estacional, que té els seus pics epidèmics en els moments més freds de l’any. Hernández Aguado matisa que, tot i que seria una bona notícia, encara falta informació com per a realitzar tal afirmació sobre el SARS-CoV-2.

Quina gravetat té la malaltia?

En un recent article en The Conversation, Fernando Gómez Candelas, catedràtic de Genètica de la Universitat de València i responsable de la Unitat Mixta d’Investigació en Infecció i Salut Pública FISABIO-UV assenyala, com ja s’ha fet repetidament, que el COVID-19 «afecta especialment a persones amb altres patologies, amb sistemes immunitaris compromesos o d’avançada edat». Així mateix, l’Organització Mundial de la Salut ha declarat que la taxa de mortalitat del coronavirus emergent fora de Wuhan és d’aproximadament un 0,7%.

El director general de l’OMS, Tedros Adhanom, ha indicat de fet que el virus té una taxa de mortalitat menor que coronavirus anteriors com la síndrome respiratòria aguda (SARS-CoV en anglés) o la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS-CoV). En el cas de la SARS, sorgida en la Xina en 2002, la taxa de mortalitat va rondar el 10%, mentre que el MERS de 2012 en va tindre una d’aproximadament el 30%.

No és menys cert, però, que, tot i que la seua mortalitat es manté més baixa, l’expansió d’aquest coronavirus emergent ha estat ràpida i es planteja que puga contagiar-se en situació asimptomàtica, durant la incubació, tot i que açò encara no ha estat confirmat. És per aquesta raó que es manté en quarantena a aquelles persones que hagen pogut tindre contacte amb algú infectat, encara que no presenten símptomes. Açò va ser diferent amb la SARS que, tal com indica el Ministeri de Sanitat, «només era transmissible després de l’inici de la simptomatologia».

És eficaç l’ús de mascaretes?

L’OMS ha indicat que l’ús de mascaretes en persones sanes només està recomanat si s’atén a algú en qui se sospite la infecció, si es tenen tos o esternuts i, a més a més, que aquestes només són eficaces si no s’empren correctament i es combinen amb la higiene freqüent de mans.

Tot i açò, les existències de mascaretes s’estan esgotant en les farmàcies espanyoles. Segons Ildefonso Hernández Aguado, el tipus de mascaretes quirúrgiques que s’estan adquirint no estan recomanades per al seu ús a l’exterior. A més a més, aquest tipus de mascaretes està dissenyat sobretot perquè el portador no dissemine la infecció mitjançant l’aire.

Ildefonso Hernández  expressa que és necessari que la informació que es transmet siga coherent, acord a la vertadera situació. «No tot depén de les autoritats sanitàries i polítiques, els actors socials també tenen un paper important». L’expert lamenta l’alarmisme pel qual alguns mitjans de comunicació s’estan decantant, i que pot afavorir una sensació de pànic desproporcionada per part de la ciutadania.

Com es transmet?

Respecte al contagi, el Ministeri de Sanitat indica que, en un principi, «la transmissió seria mitjançant el contacte amb animals infectats o per contacte estret amb les secrecions respiratòries que es generen amb la tos o l’esternut d’una persona malalta». A més a més, assenyala que és poc probable que la infecció es puga transmetre per l’aire en distàncies superiors als dos metres, i que es requeriria un «contacte directe de les secrecions respiratòries d’un animal infectat o d’una persona infectada amb les mucoses d’altra persona (nas, boca, ulls)».

Per una altra banda, existeixen altres agents transmissors, com les mans, amb les que acostumem a tocar-nos els ulls o la cara.

Quines mesures de prevenció cal tindre en compte?

L’OMS recomana en aquest sentit rentar-se freqüentment les mans, amb un desinfectant a base d’alcohol o amb aigua i sabó; cobrir-se la boca i el nas en esternudar o bé amb el colze flexionat o bé amb un mocador d’un sol ús, així com evitar tocar-se ulls, nas i boca. També aconsella evitar el consum de productes animals crus o poc cuinats, entre altres.

El Ministeri de Sanitat destaca que aquestes són, de fet, les mesures que protegeixen davant la grip. I, per descomptat, és important també no creure en informacions falses i nocives per a la salut: l’OMS s’ha vist inclús obligada a desmentir pels seus canals oficials que la cocaïna funcione com a remei contra el coronavirus.

Fernando González Candelas indica que aquestes mesures preventives personals són importants, ja que l’objectiu ha de ser la mitigació del virus. L’expert destaca també les mesures adoptades pels sistemes sanitaris, com la «formació del personal, la disponibilitat de ferramentes de diagnòstic ràpid i de llits en hospitals per a albergar aquells casos en què estiga requerit». I, per descomptat, la tasca de científics i investigadors que estudien i comparteixen el coneixement sobre el coronavirus. Aquesta combinació de compromís personal, social i científic ha de prevaldre sobre l’alarmisme, i serà clau en l’erradicació del coronavirus.