Manuel Porcar
Investigador de la Universitat de València (Espanya) en el grup de Biotecnologia i Biologia Sintètica de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2SysBio (Universitat de València – CSIC) i president de Darwin Bioprospecting Excellence, SL (Parc Científic de la Universitat de València). Entre els camps que investiga hi ha la bioprospecció en ambients hostils a la cerca de microorganismes d’interès industrial, així com diversos aspectes del desenvolupament de la biologia sintètica com a disciplina emergent. Actualment és el coordinador del projecte europeu H2020 BioRobooST, que agrupa vint-i-set institucions públiques i privades d’Europa i sis socis d’Àsia i Amèrica amb l’objectiu d’impulsar un procés internacional d’estandardització en biologia sintètica.
105 58 estandarditzar aula estudiants

El concepte d’estandardització està vinculat amb la revolució industrial i la producció massiva de béns en cadenes de muntatge. La pregunta que tractarem de respondre en aquest document és fins a quin punt es poden aconseguir estàndards i implementar un procés d’estandardització en l’àmbit biològic.
0
imatge editorial estàndards 105

En l’àmbit de la biotecnologia i la biologia sintètica –que pretén un enfocament de l’enginyeria aplicat als éssers vius–, tot i que l’extensió dels estàndards és desitjable, encara està per demostrar que es puguen generalitzar.
0
fragment adn

Biologia sintètica és un terme que desperta expectatives, però no és menys cert que també provoca inquietud. Per a tractar les seues facetes ètiques, ambientals i socials es fa necessària la integració de tots els actors en un debat comú.
0
planet microbes

«Planet of microbes» és un bestiari microbià fantàsticament escrit que combina amb gran mestratge les descripcions tècniques amb les històries humanes.
0
‘A favor de la experimentación animal’, de Fernando Cervera

Aquest és un llibre sorprenent, sobre un tema ben conegut, però amb un títol expressament polèmic, una fotografia de portada colpidora, i una aproximació clarament bel·ligerant.
0
‘Morir joven, a los 140’, de Maria A. Blasco i Mónica G. Salomone

Morir joven, a los 140 és, primerament, un bon llibre de divulgació científica el títol del qual no fa justícia al seu contingut. La pressió per vendre fa habitual l’ús de títols que poden arribar a descriure el contrari de l’essència del llibre.
0
portada gratitude oliver sacks

«Em veig ara confrontat amb la mort però no he acabat amb la vida.» Aquesta és la cita que encapçala 'Gratitude', un llibre brevíssim –es llegeix en mitja horeta– però d’una intensitat poc comuna.

0
103-88

Aquest llibre ho té tot per a ser un best-seller. Estètica atrevida, format apaïsat, ritme trepidant, il·lustracions colpidores

0
«¿Quién se comió mi planeta», d’Antonio de la Fuente Arjona

[vc_row][vc_column width="1/4"][vc_single_image image="17896" img_size="full"][vc_column_text]¿Quién se comió mi planeta? Antonio de la Fuente Arjona Ediciones de la Torre, 2014. 96 pàgines.[/vc_column_text][vc_column_text] «És una obra alhora clàssica i innovadora,

0
104-87

No és gaire original començar una ressenya bibliogràfica dient que un llibre és inclassificable. Per mirar-ho d’evitar, diré que

0