En ciència, la polèmica envolta la història del mèrit d'alguns descobriments. En el tercer relat de l'estiu, Joanjo Garcia ens acosta a la història de Waksman i Schatz i la vacuna de la tuberculosi.
Aquesta nova història ens transporta fins a Siracusa, en uns temps agitats en què la violència arrossega tot el que troba al seu pas.
Comencem els relats d'estiu amb aquesta història de tres amics i un quadre que «encara és allà, amb la seva esfera del món, els seus instruments de la raó, la seva al·legoria de la veritat sortida de les aigües, amb la bellíssima llum que entra per una finestra i tot ho il·lumina».
Amb un futur distòpic, on una embriòloga clínica s'enfronta a preguntes per a les quals encara no té resposta, posem punt i final als Relats cienciaferits d'aquest estiu.
Una passió compartida per la geologia i l'erupció d'un volcà com a rerefons d'aquesta nova entrega de la sèrie Relats cienciaferits.
Cecilia Payne va ser una figura clau per a l'astrofísica. Però Cecílies hi va haver moltes. En aquesta nova història de Relats cienciaferits descobrim les vides paral·leles de dues dones amb històries diferents, però inquietuds compartides.
Segona entrega dels relats cienciaferits d'aquest estiu, una sèrie de narracions inspirades per l'activitat i la investigació científica.
Iniciem la sèrie de Relats cienciaferits d'enguany amb aquesta narració inspirada en la vida i el treball de la investigadora Katalin Karikó.
Aquest estiu tornen a Mètode els relats cienciaferits amb tres narracions de Gemma Pasqual, Jordi Colonques i Fèlix Edo
Mossèn Reig, que és llarg com un sant Pau, arrossega la cadira de la canalla, la que té les potes més curtes i l’acosta al foc de rogle. S’hi asseu, mig eixarrancat.
La primera vegada que vaig veure en Fernandinho va ser a la presentació del llibre de l’amiga Sara Miralpeix Becher. Després de molt de temps dedicada amb cos i ànima a l'edició de llibres de text, la Miralpeix havia decidit fer un tomb a la seva vida.
Jo soc la Cronista. Que quedi clar des del començament. En aquests temps nostres, si és que nostre arriba a ser res, tot està molt embullat. No hi ha partícula que no sigui penetrada per la confusió. I més encara en aquesta Ciutat incontrolable.
El Géza Ribli ho recorda just llavors i comença a seguir per un passadís llarg aquella noia de jersei negre. Fa uns trenta anys d’aquell matí que després d’arribar al despatx i escoltar una de les frases del Péter Mészarós va pensar que si l’avorriment era una malaltia, ell ja feia temps que la patia.
A partir del dilluns 3 d’agost, els lectors i lectores que visiten la web de Mètode podran llegir cinc relats inèdits escrits per noves «escriptores cienciaferides». Aquest estiu se sumen a aquesta sèrie de relats les visions de Mònica Batet, Carlota Gurt, Jaume C. Pons Alorda, Anna Balbona i Albert Villaró.
Diu René Descartes en la cinquena part del seu Discurs del Mètode que la natura obra en els animals com si foren un rellotge ben ajustat pel seu artífex, i
Ja podeu llegir el relat de l'escriptor Màrius Serra per a la sèrie #cienciaferits. Pròximament, els d'Anna Moner i Joan Benesiu.
Tres nous «escriptors cienciaferits» publicaran relats inèdits a la web de la revista durant el mes d’agost, per a gaudi dels lectors amants de la barreja de ciència i literatura.
Aigua beneita que esquitxa les parets i regalima pel front de l'endimoniada, cabells xops, llençols xops i rebregats d'esgarips aguts de salvatgina acorralada en el nom de Jesús esperit de blasfèmia t'ordeno que surtis d'aquest cos en el nom de Jesús esperit de blasfèmia.
Aquesta setmana us oferim a la nostra web el relat de Xavier Aliaga per a la sèrie «Escriptors cienciaferits».
Aquesta setmana us oferim a la nostra web el relat de Raquel Ricart per a la sèrie «Escriptors cienciaferits».