Carta oberta de la ciència en defensa de CRISPR

Científics demanen a les institucions europees que revisen la normativa al voltant de les eines d’edició genètica

Ara fa un any, el 25 de juliol de 2018, el Tribunal de Justícia Europea dictaminava mitjançant una controvertida sentència que les variants de plantes obtingudes a partir d’eines d’edició genètica com CRISPR serien considerades com a organismes genèticament modificats (o OGM, coneguts popularment com a «transgènics»). Aquesta consideració va ser rebuda amb gran sorpresa i rebuig per bona part dels científics i institucions de recerca arreu d’Europa, per dos motius: d’una banda, tal com ens explica el científic català Pere Puigdomènech, perquè «la sentència està basada en una comprensió incorrecta de la ciència», en considerar que un OGM (que sol incorporar material genètic d’un organisme aliè) i un organisme el genoma del qual ha estat editat amb eines de precisió com CRISPR són el mateix. De l’altra, perquè la sentència suposa que aquestes darreres varietats passen a estar subjectes a la mateixa regulació que els transgènics a Europa, una de les més restrictives del món en aquesta matèria.

Avui, després d’un any de protestes i peticions perquè les institucions de la Unió Europea reconsideraren la seua postura, 117 institucions científiques d’arreu d’Europa fan pública una carta oberta als recentment renovats Parlament Europeu i Comissió Europea en què, de nou, demanen que es revise la normativa europea per tal que aquesta no dificulte l’ús i l’aplicació d’eines d’edició genètica per a obtenir varietats de plantes d’interès, que consideren fonamentals per a aconseguir una agricultura i una producció d’aliments més sostenibles. Entre les institucions que s’han adherit a la iniciativa des de l’Estat espanyol es troben la Universitat de València, l’Institut de Biologia Integrativa i de Sistemes de la UV i el CSIC (I2SysBio), la Universitat d’Alacant, la Universitat de Lleida, el Centre Nacional de Biotecnologia-CSIC o el Centre de Recerca en Agrigenòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona (CRAG).

«”La legislació de la Unió Europea en matèria d’OGM de 2001 ja no reflecteix correctament l’estat actual del coneixement científic” afirmen els signants de la carta»

A aquest darrer centre pertany Pere Puigdomènech, professor d’investigació, coordinador del número 100 de Mètode, Els reptes de la ciència, i l’enllaç a l’Estat espanyol d’aquesta iniciativa gestada a l’Institut de Biotecnologia de Flandes de la Universitat de Gant, a Bèlgica. Segons explica Puigdomènech en declaracions per a Mètode, el punt clau d’aquesta polèmica rau en la legislació europea sobre els transgènics, segons la qual, si una planta és considerada com a tal, per a poder ser cultivada ha de passar per una sèrie de requisits (proves de camp, de seguretat alimentària, etc.), la realització dels quals pot ascendir a més de 10 milions d’euros. Aquesta barrera econòmica suposa, entre altres conseqüències, que només aquells conreus amb una producció prou rendible per a recuperar la inversió (per exemple, el blat o la dacsa) poden costejar aquests controls. La legislació, però, preveu una excepció: les varietats obtingudes mitjançant mutagènesi dirigida; és a dir, aquelles provinents de llavors la informació genètica de les quals ha estat alterada mitjançant tècniques de millora per a obtenir varietats d’interès. Tot i això, «aquests tipus de mutacions no deixen d’estar subjectes a l’atzar», assenyala Puigdomènech. «Si tenim una ferramenta com CRISPR que ens permet dur a terme una mutagènesi molt més dirigida i controlada… hauria de contemplar-se també com una excepció a aquesta legislació».

Així ho afirma també la carta oberta d’aquests científics al Parlament Europeu i a la Comissió Europea: «La legislació de la Unió Europea en matèria d’OGM de 2001 ja no reflecteix correctament l’estat actual del coneixement científic. No hi ha raons científiques per a considerar que els cultius el genoma dels quals ha estat editat són diferents de les varietats millorades convencionalment que presenten alteracions similars al seu genoma. Les plantes que han experimentat edicions del genoma simples i dirigides mitjançant tècniques de precisió i que no contenen gens aliens són com a mínim igual de segures que les derivades de les tècniques de millora convencionals».

Logotips de les institucions de recerca que han signat la carta a favor de l’ús de CRISPR en l’obtenció de varietats agrícoles a la Unió Europea.

La carta insisteix, a més, en la rellevància de l’ús de tècniques com CRISPR per a virar cap a una agricultura i una producció d’aliments més sostenibles, un objectiu fonamental si es vol fer front a desafiaments de creixent envergadura com la sobrepoblació o la pèrdua de biodiversitat esperonada pel canvi climàtic. També protesten perquè la legislació europea resulta especialment dura per als instituts de recerca així com per a les empreses de biotecnologia menudes, perquè «simplement és massa complicada i cara». «La conseqüència de la sentència del Tribunal de Justícia Europeu —es diu a la carta— és que l’ús de tècniques de precisió com CRISPR està esdevenint el privilegi d’un grup selecte de grans empreses multinacionals que poden explotar-les en grans cultius», deixant fora Europa de la cursa per la innovació en aquest sector. En aquest sentit s’expressa també Pere Puigdomènech, que a més apunta a un altre problema que s’obre a escala interna europea, i és que «no tindrem manera de saber si productes que venen d’altres països són de plantes obtingudes amb CRISPR o no. Com ho regulem, això?».

Són, sens dubte, reptes que les institucions europees han de tenir en consideració si finalment decideixen revisar la normativa sobre l’ús de les tècniques CRISPR en l’obtenció de noves varietats per a l’agricultura al Vell Continent.

Per a més informació, podeu llegir la carta sencera de les institucions d’investigació europees a la Comissió i el Parlament en castellà i en anglès.  També podeu veure el vídeo realitzat per la Casa de la Ciència del CSIC a València en què Juli Peretó, vicedirector de l’I2SysBio, i José Pío Beltrán, professor d’investigació del CSIC a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes, comenten la sentència.

© Mètode 2019
Periodista i traductora, revista Mètode.