Darwin puja al terrat
Xavier Bellés, Martí Domínguez i Juli Peretó conversen sobre el naturalista a l’Espai Ciència de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània
«Tenim amb nosaltres els representants de Darwin a la Terra». Així va introduir la periodista Reis Juan els professors Xavier Bellés, Martí Domínguez i Juli Peretó; tres autoritats en evolucionisme, convocades amb l’excusa de presentar dos llibres, i amb l’objectiu de compartir una petita part de la seua erudició i una generosa porció de la seua passió per la ciència. L’acte de presentació, que va tindre lloc el passat 19 de setembre, es va celebrar al terrat de l’edifici Octubre Centre de Cultura Contemporània de València dins del cicle d’activitats Espai Ciència.
Els dos llibres, en opinió del biòleg i professor de la Universitat de València, Martí Domínguez, representen dues maneres ben diferents, i complementàries, d’abordar la divulgació de l’obra de Charles Darwin. Una obra que, d’acord amb les seues dades, no és llegida ni tan sols per un 10% dels estudiants de Biologia. Un aspecte a corregir, si tenim en compte que una de les conclusions més clares de l’acte seria que les aportacions intel·lectuals, i fins i tot algunes de les metodològiques, de Darwin són plenament vigents a hores d’ara.
Dues noves aproximacions a Darwin
Amb L’expressió de les emocions en l’home i en els animals (IEC, 2017), Xavier Bellés, investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), ha procurat fer una traducció que es desvie el mínim possible de l’original. La fidelitat al text rau en la confiança que l’interés del tema i la proverbial minuciositat de l’autor seran suficients per a mantindre viu l’interès del lector. Apassionat de Darwin com es va confessar, Xavier Bellés ha valorat, abans de tot, la necessitat d’acostar el missatge inalterat de l’autor als lectors en llengua catalana.
De l’altra banda, Juli Peretó, professor de bioquímica i biologia molecular a la Universitat de València, amb la seua adaptació de L’origen de les espècies (Bromera/PUV, 2017), ha fet una selecció valenta, que inclou l’eliminació de tot un capítol, el dedicat a l’herència (per raons fàcilment comprensibles, atés que Darwin no arribà a conèixer ni les aportacions de Mendel, ni de bon tros, el concepte de gen), i tota una tasca d’esporgar la frondositat de la prosa darwiniana. Només qui coneix molt en profunditat un tema pot abordar el repte imprescindible de deixar fora tot allò que és possible apartar, sense que afecte la correcta comprensió de l’essència del missatge. Quan això es fa bé, el resultat és que molta més gent pot accedir a continguts que, en un altre format, els estarien vedats.
L’etern debat entre religió i evolució
Després de la presentació dels llibres es obrir un viu debat. / Foto: Acció Cultural del País Valencià.[/caption]Els dos llibres van proporcionar context i introducció a un interessant diàleg, hàbilment conduït, entre els tres experts. La presentadora aprofità les ressonàncies religioses de la frase inicial per a llançar una pregunta sobre la clàssica oposició entre religió i teoria evolucionista, amb una referència especial a les posicions creacionistes en l’actualitat. En alguns casos, com apuntà Xavier Bellés, el creacionisme s’està dotant d’una certa aparença científica que podria confondre alguns lectors. Usen tècniques i raonaments propis de la biologia evolucionista, per a explicar que, en la base de tota la varietat de les espècies, hi ha unes poques que són creades per Déu.
Es constatà que hi ha moltes diferències segons de quines esglésies es tracte, i també que la bel·ligerància de les més poderoses ha disminuït considerablement, en favor de posicions més conciliadores que, tot salvaguardant la creença en un ésser totpoderós capaç de crear, procuren no entrar en debat obert amb els postulats científics.
Des del públic es va apuntar també que el negacionisme de l’evolució no ve, ara mateix, majoritàriament del fonamentalisme religiós, sinó d’un altre tipus de fonamentalisme, atrinxerat en l’anomenat construccionisme social, que s’obstina a negar, entre altres evidències, l’existència de diferències sexuals que afecten la conducta humana. Una posició que només es pot sustentar en la negació implícita de la teoria de l’evolució.
Sense arribar a formular quina seria la recepta per a combatre aquest nou front d’atac al paradigma evolucionista, la validesa del qual, així com la de les idees fonamentals expressades pel mateix Darwin, es constatà de nou al llarg del diàleg, no hi ha dubte que la bona divulgació del coneixement és una eina carregada de futur. Només els grans coneixedors d’una disciplina científica estan en posició de divulgar amb èxit i amb eficàcia. I no hi ha dubte que és imprescindible que els joves estudiants, de totes les especialitats, puguen optar a un coneixement rigorós i alhora accessible, de clàssics com els que es van presentar al terrat de l’edifici Octubre Centre de Cultura Contemporània de València.
