El futur és avui: internet de les coses

La interconnexió dels objectes a la xarxa és una tendència creixent

Tres xiulets aguts i robòtics provenen de la cuina. Probablement el primer que hauria pensat avui és que s’ha deixat la porta del congelador oberta, o la de la nevera. Efectivament el frigorífic li indica que alguna cosa passa, però s’ha equivocat. Simplement té els iogurts caducats i ja no queden envasos de llet. En mitja hora li portaran el que necessita del supermercat. No es preocupe, ja estan avisats. Vostè no ha de fer res.

Sembla un escenari futurista, però està més a prop del que sembla, és la internet de les coses (IoT: Internet of Things). Es tracta d’un concepte que es refereix a la interconnexió digital d’objectes quotidians amb Internet i que tindrà nombroses aplicacions que canviaran per complet la vida de les persones.

«En sis anys es multiplicarà per deu el nombre de dispositius connectats a Internet i arribaran a 50.000 milions l’any 2020»

Evidentment, la internet de les coses també podrà aplicar-se en altres àrees de casa a més de la nevera. Per exemple, a l’excusat. Ell li recomanarà una dieta més equilibrada després d’analitzar la seua orina. O potser el seu raspall de dents li concertarà una cita amb el seu dentista després de detectar-li una càries. La seua forqueta s’afegirà a aquests particulars suggeriments i recomanarà que reduisca la velocitat amb què menja. També la polsera que llueix començarà a advertir ara de les seues constants vitals.

La vida serà més còmoda quan la internet de les coses s’implante completament. Llavors les llums intel·ligents s’encendran automàticament quan detecten una mancança en la il·luminació o serà possible activar els electrodomèstics abans d’arribar a casa. També les sabatilles esportives portaran el compte dels quilòmetres que ha recorregut. De fet, alguns d’aquests supòsits ja succeeixen a dia d’avui. Però, com funciona exactament la internet de les coses?

grafic_iot

La internet de les coses es refereix a la interconnexió digital d’objectes quotidians amb Internet, i tindrà nombroses aplicacions que canviaran per complet la vida de les persones. / Miguel Ángel Acera

Tecnologia

«Avui qualsevol variable es pot monitoritzar». És la clau que revela Emilio Soria, membre del grup de recerca Intelligent Data Analysis Laboratory (IDAL) de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València per entendre per què la internet de les coses és possible. Es tracta d’un diàleg màquina-màquina, és a dir, hi ha dos dispositius connectats a Internet, en què un envia dades a l’altre, i aquest pren les seues decisions i les hi retorna al primer. «Per exemple, tu fas una comanda a una empresa i en aquest moment no hi ha ningú que s’encarregue d’ell. Tot va al servidor web, que dóna ordres a la fàbrica. Aquesta empresa ja sap que ha de fer una comanda més. Al seu torn, la comanda ja té una referència i amb ella va al lloc corresponent per tal que es distribuisca. En tot aquest procés no hi ha cap humà, per això és diàleg màquina-màquina», explica Soria. Per tant, n’hi hauria prou amb integrar un mil·limètric xip en qualsevol objecte per processar i transmetre informació a partir d’ell constantment. Aquesta tendència és la que continuarà desenvolupant-se en els propers anys, segons van assegurar experts del món de les tecnologies durant els actes Teleko Gaua 2014 de Bilbao. En sis anys es multiplicarà per deu el nombre de dispositius connectats a Internet i arribaran a 50.000 milions l’any 2020. Els dispositius comptaran amb una mena de sistema operatiu integrat i una forma de comunicació (sense fils, normalment) que utilitzarà protocols de comunicació amb els quals es podran controlar.

practiques_arduino_550

Pràctiques d’Enginyeria Informàtica a la UPV amb Arduino. / Irene Calvo

Els artefactes es connectaran a la xarxa o a altres dispositius que servisquen de porta d’enllaç. Un programari rebrà les dades dels objectes amb sensors i xips, habitualment en Internet, i es processaran. Els primers passos per desenvolupar la internet de les coses els ofereixen dispositius per crear prototips, utilitzats en les aules d’Enginyeria Informàtica.

Arduino

Es tracta d’una placa electrònica programable. Això és una placa que compta amb un xip al qual es pot instal·lar un programa. S’hi poden introduir diferents funcions. A partir d’una interfície d’entrada connectada a perifèrics es trasllada la informació a la placa. Per la seua banda, la interfície d’eixida porta la informació processada als perifèrics que realitzen l’ús final d’aquestes dades.

Un exemple pràctic el revela Manuel García, estudiant d’Enginyeria Informàtica a la Universitat Politècnica de València, amb el seu últim projecte amb Arduino. El seu és un sistema de monitorització de les barreres de pàrquing, mogudes per Arduino, que manen informació a un servidor central amb el seu estat.

Raspeberry Pi

És un ordinador de mida reduïda i molt econòmic, capaç de realitzar processos complexos. Amb ell és possible crear pràcticament qualsevol tipus de prototip per desenvolupar progressivament la internet de les coses.

Teixit empresarial

La internet de les coses s’aplica de ple en el teixit empresarial valencià com una eina eficaç per incrementar la productivitat. L’empresa valenciana Aranco, especialitzada en serveis d’embalatge industrial amb màquines embolicadores de palets, integrarà pròximament la internet de les coses per fer més eficient la seua producció. Comptarà per a això amb un equip d’investigadors de la Universitat de València que focalitzaran el projecte en el manteniment predictiu de les màquines. Emilio Soria, membre també de l’equip d’investigació, revela algunes de les claus.

emilio-soria

Emilio Soria, al seu despatx. / Diario Médico

Entrevista a Emilio Soria

Quines necessitats satisfà el desenvolupament d’internet de les coses a una empresa com Aranco?

Aranco és una empresa que es dedica a l’embalatge de palets. Ells treballen amb companyies a les quals lloguen o renten les màquines. Tenen la seu a València, però treballen a tota Espanya. Si es trenca un parell de màquines, és clau per a ells no tenir cap retorn. Aquí entra en joc el nostre treball.

Pot explicar en què consisteix?

Amb l’històric de la màquina de dades de consum elèctric prediem si la màquina es trencarà en els pròxims dies. Si podem predir que en les pròximes hores una màquina ha de tenir problemes, es pot enviar a un tècnic perquè la revise abans que es faça malbé. En resum, s’optimitza el funcionament del sistema productiu perquè si prediem les fallades s’eviten parades innecessàries i haver d’aturar la producció. D’altra banda, un altre gran avantatge és que no necessita de supervisió de tècnics o persones, la qual cosa permet perfectament que es deslocalitze l’activitat.

Significa que a partir de les dades del passat es pot predir el futur?

És l’analítica predictiva. Per exemple, podem mirar les alarmes que han saltat anteriorment i, en funció d’aquestes variables i altres, prediem què passarà.

Quins avenços de la tecnologia han permès projectes com aquest?

Fa anys no es podia perquè no existia la capacitat de l’emmagatzematge de dades ni tampoc la capacitat de processar per fer un model mitjanament complicat. Si compares l’evolució dels ordinadors amb la indústria dels cotxes, tots ara hauríem de portar un Ferrari.

Quina importància cobra la internet de les coses en el mercat laboral?

Internet de les coses permet aconseguir molta informació, que és el negoci del futur. Les dades són el negoci del futur. En realitat del futur no, ja ho és. Una de les compres que va fer Google fa un any apunta en aquesta direcció. Google va adquirir el termòstat Nest, un dispositiu revelador de temperatura per a les llars. El negoci està en conèixer les dades de temperatura de les cases per oferir productes. Si Google és capaç de monitoritzar la temperatura que una persona posa al llarg de l’any, sap si aquesta és una persona fredolica o no. En funció d’això, li farà arribar una sèrie de productes. Si és una persona fredolica li oferirà viatges al Carib. La clau no està en la informació, la clau està en el que es pot inferir per la informació per fer ofertes de negoci. La internet de les coses està molt relacionada amb tot això i, per aquest motiu, a poc a poc està entrant en les nostres vides.

Internet de les coses per a les ciutats

Internet de les coses farà possible el desenvolupament de les smart cities a través de milions de sensors que produeixen dades de manera constant. L’objectiu és optimitzar tota mena de processos. Emilio Soria subratlla que la interconnexió dels objectes pot transformar la vida de les ciutats i generar ingressos i qualitat de vida. Algunes de les aplicacions que permet desenvolupar la internet de les coses per fer de les ciutats unes veritables smart cities afecten a l’aparcament, la il·luminació o també a la mobilitat intel·ligent.

Al maig de 2014 la ciutat de València ja es va posicionar com la primera ciutat espanyola que centralitzaria tota la informació a través de la plataforma València Smart City amb l’objectiu de construir una ciutat intel·ligent. Quan es desenvolupe completament, l’enllumenat, el trànsit, la Policia Local, la contaminació o el servei de grua estaran permanentment monitoritzats i connectats. En aquest escenari, un sistema de parquímetres intel·ligent informaria al ciutadà d’on disposa d’un aparcament lliure per estacionar el cotxe. De la mateixa manera, el conductor rebria un missatge automàtic en el qual se l’informaria del temps restant de què disposa perquè continue estacionat el turisme. A través del missatge se li oferirà l’opció d’ampliar el temps a través del pagament amb targeta de crèdit. Per la seua banda, s’optimitzaria l’enllumenat públic mitjançant sensors i tecnologies de la internet de les coses.

«La internet de les coses s’aplica de ple en el teixit empresarial valencià com una eina eficaç per incrementar la productivitat»

Sobre això, l’expert Emilio Soria explica que la ciutat de València «està ben encaminada» al projecte de ciutat intel·ligent. «Ara està en l’etapa 1.0» afegeix. Això és que de moment s’estan implantant sensors per tota la ciutat. «Per arribar a ser una smart city ha de fer un pas més i modificar la conducta dels ciutadans. La clau està en predir les coses. A partir de dades anteriors i dels sensors es pot predir si hi haurà un embús properament, de manera que es podran activar cartells a les carreteres oferint rutes alternatives. Això sí que modificaria la conducta », assegura Soria.

Altres ciutats valencianes treballen també en aquesta línia per esdevenir ciutats intel·ligents. Pau Bretó, des del gabinet de comunicació de l’Ajuntament de Paterna, explica que la seua ciutat ha passat a formar part dels seixanta municipis intel·ligents espanyols, després que la Junta Directiva de la Xarxa Espanyola de Ciutats Intel·ligents haja aprovat la seua incorporació en el col·lectiu. L’adhesió de Paterna a la Xarxa Espanyola de Ciutats Intel·ligents permetrà que la localitat pose en pràctica noves experiències per a la gestió sostenible, que ja estan implantades en altres municipis. A més, possibilitarà exportar aquelles actuacions desenvolupades per Paterna.

«Algunes de les aplicacions que permet desenvolupar la internet de les coses per fer de les ciutats unes veritables smart cities afecten a l’aparcament, la il·luminació o la mobilitat intel·ligent»

Des del consistori concreten que algunes de les accions que ja estan en marxa en el projecte de ciutat intel·ligent són la implementació de la facturació electrònica, la difusió de la signatura digital, el monitoratge de la xarxa de tràfic local o enquestes ciutadanes electròniques com a mitjà de implantar una participació ciutadana efectiva. De la mateixa manera, expliquen que encara hi ha projectes pendents de desenvolupar, entre els quals es contempla la incorporació d’aplicacions mòbils, com el projecte Parkible per millorar l’aparcament. Tot això amb la finalitat de posicionar-se com una ciutat sostenible.

A les smart cities

Algunes de les aplicacions que estaran presents quan les ciutats intel·ligents funcionen completament són les següents:

  • Mesures intel·ligents en cada habitatge que serviran per regular el consum d’energia durant tota la jornada.
  • Panells fotovoltaics en els sostres de les cases perquè els ciutadans generen la seua energia.
  • Tecnologia de diàleg màquina-màquina per assistir als conductors dels vehicles amb informació de rutes eficients amb l’objectiu de descongestionar el trànsit.
  • Contenidors d’aigua de pluja reciclable en els sostres de les propietats per garantir i proveir l’ús domèstic d’aigua.
  • Cartells personalitzats en què es mostrarà informació rellevant per als vianants.
  • Mesures dels nivells de càrrega dels contenidors d’escombraries per optimitzar la recol·lecció.
  • Dispositius per mesurar els nivells de pol·lució (CO2, ozó, qualitat de l’aigua) en temps real, amb la finalitat de millorar les polítiques públiques.
  • Dispositius que informen de l’ocupació dels estacionaments públics i de llocs per llogar bicicletes.
  • Mesures en temps real de alertes sobre perills naturals, com ara inundacions o forts vents.

Però té riscos per a la societat? «En el moment en què estàs a Internet, ni l’anonimat, ni la privacitat, ni la seguretat estan garantits». Així alerta el professor d’Enginyeria Electrònica dels riscos que indubtablement comporta implantar completament internet de les coses.

«Per implantar els sistemes intel·ligents que porten a la sostenibilitat ecològica i econòmica de la ciutat es requereix que aquests siguen intrusius»

Un món més controlat?

«No m’importa que tinguen accés a dades que revelen àmbits privats si amb elles van a fer-me la vida més còmoda. I sempre que es tracten anònimament, per descomptat». És només una opinió de l’expert Soria, però altres es posicionen de manera diferent. Al marge dels perills que comporta la xarxa relatius a la intrusió de hackers, un dels riscos que suposa desenvolupar la internet de les coses és la possibilitat de controlar els individus de la població, tot reduint considerablement la intimitat de les persones.

L’exemple de les smart cities és el que millor representa aquest risc, ja que per implantar els sistemes intel·ligents que porten a la sostenibilitat ecològica i econòmica de la ciutat es requereix que aquests siguen intrusius. Això vol dir que les ciutats comptaran progressivament amb sensors que efectivament faran una gestió del trànsit eficient a través de les dades recopilades com a hores punta o rutes més utilitzades. Però el cost no és zero. Tot això implica que les accions dels ciutadans estaran més controlades.

Increment de l’atur?

Algunes veus temen un retorn al ludisme ja que consideren que la tecnologia incrementa la productivitat, la qual cosa pot produir el risc que l’ocupació es reduisca. A més, denuncien que cada vegada més treballs requeriran menys mà d’obra, de manera que molts dels oficis actuals resultaran innecessaris. L’avanç de la tecnologia imposa el repte de reincorporar al mercat laboral als treballadors que siguen substituïts per màquines.

Sense cap dubte, el concepte ‘internet de les coses’ s’erigeix ​com una gran oportunitat per a l’ecosistema empresarial i ofereix noves comoditats als ciutadans en la seua rutina diària. En aquesta línia va apuntar un recent estudi de Sogeti que va quantificar un augment de nous negocis i serveis en els propers sis anys. Però al mateix temps que l’avanç tecnològic suposa un avantatge, comporta un increment de la vulnerabilitat dels sistemes de seguretat i qüestiona la garantia de la privacitat dels ciutadans.

Breu cronologia

Internet neix l’any 1969, moment en què es va crear la primera xarxa de connexió informàtica, ARPANET, que va establir comunicació entre les universitats de Stanford i Ucla. És ja al 1990 quan es desenvolupa el primer objecte que es connecta a Internet. Es tractava d’una torradora intel·ligent que podia controlar funcions com l’encesa, apagat o el temps de torrat remotament a través d’un ordinador.

El mateix concepte d’internet de les coses el va introduir l’enginyer Bill Joy l’any 1999 després de reparar en el potencial d’aplicacions derivades de la comunicació entre dos objectes connectats a Internet. Es va concebre així un nou període en el qual es podrien automatitzar i controlar accions rutinàries de manera més còmoda. No obstant això, van haver de passar 10 anys perquè s’encunyés per primera vegada el nom ‘internet de les coses’ (Internet of Things) de la mà del britànic Kevin Ashton a l’article publicat al RFID Journal el 12 de juliol de 2009. En ell, Ashton introduïa el concepte de connectar totes les coses per tal de poder explicar-les, controlar-les, saber la seua posició o el seu estat en qualsevol moment. Al 2006 al voltant de 2000 milions de dispositius electrònics com ordinadors, portàtils, telèfons mòbils… estaven connectats a Internet.

Revolució tecnològica

Entre 2008 i 2009 neix la internet de les coses segons l’estudi publicat l’abril del 2011 per l’empresa tecnològica Cisco. La investigació revelava que durant aquest període de temps hi havia més dispositius electrònics connectats a Internet que habitants a la Terra.

L’any 2011 es va presentar el protocol d’Internet IPv6 amb el qual es podia identificar un total de 2128 adreces. En concret, amb aquesta tecnologia IPv6 és possible identificar sense cap problema cadascun dels àtoms que componen el planeta. Amb el progressiu desenvolupament de la tecnologia d’internet de les coses, s’han de reconèixer i codificar àmpliament a cada minut tots els objectes que hi ha i que es fabricaran posteriorment.

© Mètode 2015

Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.