El retard de la implantació de Radar COVID ha perjudicat el funcionament i la popularització de l'ús d'aquesta aplicació per a rastrejar cadenes de contagi de COVID-19.
Los renglones torcidos de la ciència és un llibre de divulgació científica especial. Ho és perquè resulta magistral l’ús que es fa de recursos comunicatius poc habituals. Per exemple, l’ordenació de les idees és en si mateix explicativa, i permet comprendre que, «quan viatgem per la història de la ciència, observem que el que aprenem en els llibres de text no s’ha descobert tal com ve en els seus índexs», com assevera el mateix autor.
L’adopció limitada d’estàndards de desenvolupament suggereix que encara no comprenem les raons per les quals és tan difícil produir programari. L’estandardització de programari s’ha vist obstaculitzada per la nostra limitada comprensió del paper dels humans en l’origen de la diversitat tecnològica.
Les reflexions següents es basen en la premissa que la vida individual i social s’obri a un conjunt de possibilitats entre les quals hi ha la digitalització.
Rarament els reptes de la ciència es presenten de manera tan endreçada i amb la lleugeresa que dona saber que no hi seràs per veure la solució: és el que té fer previsions a cent anys vista quan se’n tenen vuitanta.
L’aprenentatge profund és un tema indiscutiblement popular. No obstant això, és curiós que l’èxit actual i la pràctica de l’aprenentatge profund pareixen no estar correlacionats amb la comprensió més teòrica i formal d’aquest camp.
Avui, a tot el món, en un sol dia circula moltíssima informació, molta més que en qualsevol altre moment de la història, i només amb una petita part del rastre que deixem a internet ja se'n pot elaborar un perfil amb força aproximació.
El professor Leo Lorenz, president del Centre Europeu d’Electrònica de Potència, fa ús dels seus dots docents per tal d’esclarir-nos alguns conceptes de la seua disciplina, explicar-nos el seu parer sobre noves tecnologies com el cotxe elèctric, o també sobre el paper dels professionals enginyers en la nostra societat.
L’equip d’Helena Bonet observa que el cinema i el còmic tenen una sèrie de plantejaments similars a l’hora de narrar la prehistòria, amb alguns tòpics que han perdurat en l’ideari col·lectiu.