L’aprenentatge profund és un tema indiscutiblement popular. No obstant això, és curiós que l’èxit actual i la pràctica de l’aprenentatge profund pareixen no estar correlacionats amb la comprensió més teòrica i formal d’aquest camp.
Avui, a tot el món, en un sol dia circula moltíssima informació, molta més que en qualsevol altre moment de la història, i només amb una petita part del rastre que deixem a internet ja se'n pot elaborar un perfil amb força aproximació.
El professor Leo Lorenz, president del Centre Europeu d’Electrònica de Potència, fa ús dels seus dots docents per tal d’esclarir-nos alguns conceptes de la seua disciplina, explicar-nos el seu parer sobre noves tecnologies com el cotxe elèctric, o també sobre el paper dels professionals enginyers en la nostra societat.
DECRESIM és un projecte que té com a objectiu avançar en l’ús de molècules magnètiques per entendre millor certs fenòmens quàntics.
L’equip d’Helena Bonet observa que el cinema i el còmic tenen una sèrie de plantejaments similars a l’hora de narrar la prehistòria, amb alguns tòpics que han perdurat en l’ideari col·lectiu.
Les particularitats del mosquit tigre, com l’extensa mobilitat i l’abundància de llocs de cria, junt amb la facilitat amb què es pot identificar, justifiquen clarament l’elecció d’un enfocament de ciència ciutadana basat en les tecnologies de la informació per investigar, vigilar i controlar l’espècie.
La internet de les coses es un concepte que es refereix a la interconnexió digital d'objectes quotidians amb Internet i que tindrà nombroses aplicacions.
La regla de Bayes, una teoria senzilla del segle XVIII per a l’avaluació del coneixement, rebé tot de crítiques durant la major part del segle XX. Ara, l’ús de la regla està molt estès avui dia en l’àmbit de la computació i en moltes aplicacions més. La revolució bayesiana ha esdevingut un canvi de paradigma modern per a una era eminentment pragmàtica.
L'aplicació «Ciència XL» per a iPhones permet mesurar la capacitat de llegir dels usuaris mitjançant un mecanisme ben senzill, que calcula aspectes com el temps de reacció d'un lector davant una paraula.
Aquest monogràfic aborda un clàssic. Un clàssic de la divulgació científica i de la filosofia de la ciència, però també de la ciència-ficció: la percepció social dels perills derivats de les activitats científiques.